DAPHNE III: recursos europeus per a combatre la Violència Masclista o de Gènere
Avui debatim (i votem) l’Informe Gröner sobre ‘Lluita contra la violència (Daphne III) (2007-2013). La proposta del Parlament Europeu reclama, entre d’altres coses, que s’elevi a 115.87 milions d’Euros la quantitat que s’hi destini, i reclama una legislació europea al respecte (NOTA: finalment, durant la votació s’ha aprovat una esmena de la GUE elevant aquesta quantitat a 225M). DAPHNE serveix per finançar accions per combatre tots els tipus de violència contra infants, joves i dones a Europa, i per afrontar els diferents aspectes del fenomen (violència dins la familia, violència a les escoles, violència al treball, explotació sexual forçada, mutilació genital, repercussions en salut, tràfec d’éssers humans,…). La lluita contra la violència en totes les seves formes (sexual, física i psicològica), tant si ocorre en l’àmbit privat com en el públic, inclou (segueix…):
suport per a víctimes i grups de risc (infants, joves i dones), suport per a ONG i d’altres organitzacions actives en aquest terreny; difusió dels resultats obtinguts amb els dos Daphne anteriors, inclosa la seva adaptació, transferència i ús per part d’altres beneficiaris o d’altres àrees geogràfiques; i identificació de les accions que contribueixin a un tractament positiu de la població en risc.
Vull recordar, per altra banda, que el Comissari Frattini ha estat severament criticat per part del Parlament Europeu per fer una proposta conjunta per a DAPHNE (violència) i DRUGS (drogues). De fet, la proposta de la Comissió només preveu destinar 138.2 milions d’Euros, però pels dos programs en conjunt (mentre que nosaltres reclamem que, només per a Daphne, calen almenys 115.87milions d’Euros). Entenem, la majoria de grups, que es tracta de dues qüestions que cal tractar de manera separada, amb recursos propis i accions concretes específiques per a cada un dels àmbits. Així, al Parlament Europeu hem optat per fer-ne dos informe separats: un, liderat per FEMM (Comitè de Dones i Igualtat d’Oportunitst) per a DAPHNE III, i l’altre, liderat per LIBE (Comitè de Llibertats) per a DRUGS.
Adjunto també la meva intervenció en el debat d’aquest matí:
"Hace un año y medio, España se situó en la vanguardia europea en cuanto a la lucha contra la violencia machista o de género, al aprobar una Ley Integral contra dicha Violencia. No obstante, el balance de este año, en el que ya contamos 51 víctimas mortales por este motivo, no permite en absoluto grandes satisfacciones.
La ley era necesaria, sin duda, pero desgraciadamente, como podemos constatar, no basta con una ley. Las esencias de este tipo de violencia se encuentran enraizadas en lo más hondo de las mentes y las culturas que la sufren. Y no basta un año, ni un papel, para que esto cambie.
Por ello DAPHNE, cuyo objetivo es combatir todo tipo de violencia contra menores y mujeres, supone una herramienta clave a la que no podemos ni debemos renunciar. Son muchas las formas de violencia contra las mujeres que hay que combatir: tráfico de personas, agresiones físicas y psicológicas, prácticas como la ablación de clítoris, o la feminización de la pobreza, entre otras.
Todas reclaman urgencia y recursos, que por muchos que sean, siempre serán pocos.
Y por ello debemos reclamar, una vez más, a los gobiernos que despierten de su letargo europeo. Que entiendan que no es posible hacer más cosas con menos dinero. Y que en el tema de la violencia en general, y de la violencia machista o de género en particular, no podemos reclamar grandes acciones sino proporcionamos a la vez los medios y los recursos.
Dotar DAPHNE de recursos y de relevancia política no es un mero trámite burocrático. Su objetivo final, no lo olvidemos, consiste en salvar vidas. Y aunque, como ocurre con la ley española contra la violencia de Género, no sea suficiente, es imprescindible."
Font foto: BBC
NOTA FINAL: Resum votació plenària de dimarts aquí.
No se si aquestes mesures seran eficaces o suficients però endavant. Molt important el tema de maltractament psicològic. Se’n parla poc i jo a voltes em demano quants cops una violència física condemnada no és la brutal resposta a un maltractament psicològic amagat. Caldrien fer-ne estudis sociològics al respecte.
Una darrera cosa. La intervenció no es podia fer ja en català? Tanta fanfàrria i campana al vol per a no res?.
bon treball raül!!!! et passo el blog de premià icv-euia i el linkes…
http://coaliciopremia.blogspot.com
Estimat Raül, espero que te’n recordis de mi, dels anys de la Facultat. T’he llegit en d’altres ocasions però no és fins avui que m’animo a dir-te alguna cosa, blocaire. Em sap molt de greu veure com les esquerres cauen en l’imperi de la correcció política, acceptant amb poca capacitat crítica alguns corrents d’opinió, que tot i que poden ser més o menys democràtics responen als interessos de grups concrets i no de l’interès general. M’explico. La llei espanyola contra la violència de gènere va mirar de respondre a una realitat lacerant, la dels maltractaments contra les dones. Però no podem oblidar que estem parlant d’un govern acabat d’arribar al poder, i necessitat de gestos populars (populistes?). Per què esclar, qui pot estar a favor del maltractament de les dones? El cas és que aquesta llei està provocant abusos notables, tal com denuncia la jutge degana de Barcelona Maria Sanahuja. Hi ha dones que per sortir econòmicament més ben parades d’un procés de separació s’inventen agressions, que de pas també serveixen per decretar ordres automàtiques d’allunyament que fan perdre el dret dels fills (si n’hi ha) a veure el seu pare. Tampoc són pocs els advocats sense escrúpols que animen a les seves clientes a fer-ho. La realitat és que els jutges arxiven més de la meitat de denúncies d’agressions que els arriben…Hi ha qui diu que la llei no era necessària, que amb l’actual codi penal ja n’hi havia prou, però esclar, la correcció política i els lobbies feministes més radicalment antimasculins, que veuen en tot home un potencial agressor, gaudeixen de bona salut. I qui són les víctimes al capdavall? Les dones realment maltractades, que veuen com les seves justes reivindicacions acaben diluides en un magma d’interessos que van més enllà de la seva necessària i justa protecció. No són les dones efectivament maltractades les úniques víctimes d’aquest clima de correcció política, cal parlar també dels infants de pares separats, sistemàticament apartats dels seus pares. Als jutjats de família hi ha un clima antimasculí que s’ha accentuat des de l’aprovació de la llei. Això significa la conculcació del dret dels infants a una mare i un pare en peu d’igualtat. I per què es conculca aquest dret? Tinc una intuició, que com a home de política crec que podràs compartir. De la mateixa manera que hi ha un fort lobby feminista amb molta experiència i ben connectat, no hi ha un lobby d’infants de progenitors separats. Com tampoc hi ha un lobby d’infants maltractats, perquè si existís i actués com ho fan les associacions feministes els resultats podrien ser perversos, perquè la major part dels agressors d’infants són dones, i majoritàriament les mares. Hauria de portar això a una llei que davant d’una sola denúncia sense provar decretés l’allunyament de la mare i la pèrdua de la custòdia de l’infant? Jo crec que no, el que vull posar de manifest és la perillositat de l’imperi de la correcció política. Tornant al tema dels lobbies, les associacions de pares de família separats que reclamen la custòdia compartida són més aviat un desastre, amb poca experiència i nul·la influència, malgrat que li posen ganes. Fixa’t en la contradicció de permetre que els homosexuals es casin (cosa de la que me n’alegro, és un pas vers la igualtat) i tinguin fills, i la manca d’una regulació de la custòdia compartida en peu d’igualtat. Quan se separin a qui s’atorgarà la custòdia? Al pare o al pare? A la mare o a la mare?
No vull que hi hagi la més mínima ombra de sospita de misogínia en tot això que he explicat. Moltes reivindicacions feministes són justes i necessàries. De fet, insisteixo que les víctimes d’aquest clima són les dones realment maltractades i els infants de parelles separades que es veuen sistemàticament privats del dret a una mare i un pare en peu d’igualtat. Tot plegat, Raül, t’ho explica del més bon rollo possible un pare angoixat que acaba de perdre la custòdia de la seva filla per tot aquest estat d’opinió "políticament correcte". Rep una abraçada des del Departament d’Economia Aplicada de la UAB
Totalment d’acord amb el comentari de Artur Colom. La correcció política fa que una llei contra la violència de gènere sigui ben rebuda per l’electorat que no entra ni ha d’entrar en el fons de l’assumpte, perquè no en sóm experts, però ara resulta que com més protecció volen donar a la dona la cosa va a pitjor. No m’estranyaria que el maltractador acabi pensant que com que igualment l’acusaran sense proves, doncs almenys es queda descansat. Seria políticament correcte que el govern donés instruccions als fiscals per investigar les denúncies falses? Les denúncies falses són també un delicte.
Massa demagògia dels polítics i massa poc esperit crític dels ciutadans. Que els deus ens lliurin tan dels polítics malinencionats com dels beneits.