Què està passant? Fa pocs dies a Madrid va haver vaga de l’ensenyament. Fa quatre dies, com qui diu, a Catalunya. Abans a València. El universitaris tenen moguda contra Bolonya. Si mirem a altres països europeus, els estudiants també estan neguitosos. Això és normal? No ho sé, però no m’ho sembla. Si els estudiants fossin la borsa
La política exterior del govern Zapatero va d’èxit en èxit, gairebé com la resta de les seves polítiques. El nou èxit se’n diu independentisme. Fem un repàs. L’aliança de civilitzacions no ha quallat, car ningú no coneixia els actors que l’havien de segellar. Abans de l’elecció del senyor Obama com a President de la potència
Acabo de llegir en un diari digital que el diputat del PSC-PSOE senyor Ferran, el de la crosta, afirma que el Govern (Que n’és membre? Que n’és el portaveu? Que no saben ja distingir entre partit i Govern?) acceptaria un finançament que fos només una part acceptable del que es va pactar a l’Estatut. No
La setmana havia començat amb un discurs sobre la situació econòmica del Secretari General de Convergència Democràtic, el senyor Artur Mas. Ja sé que no sóc imparcial, ningú no ho és, però quedà clar que en el país hi ha alternativa, sòlida i creïble. I acabà amb dues portades d’un diari clamant, una primera, per
La tercera creu la varen compartir una bona munió de membres del govern. Principalment, els portants varen ser dos: en Saura i en Castells. Els altres aguantaven l’espelma i el President la mirada en la llunyania. Mentre en Saura li pregunten per l’actuació policial, es despenja amb la xifra. El secret més ben guardat (Castells:
Quina setmana de passió la del país aquesta darrera! Qui això diu no l’encerta pas. La setmana de passió abans d’hora l’ha patida el tripartit no pas el país. Catalunya ja fa setmanes que pateix la setmana de passió anticipada. I també el tripartit n’ha patida més d’una, i de dos, ja hores d’ara. Primera
Ahir nit, en tornar a casa, vaig sentir per la ràdio que el Govern de la Generalitat es planteja posar entre parèntesis la negociació del finançament fins que no vinguin millors temps. La xifra que ofereix l’Estat és de vergonya (he canviat l’adjectiu quatre cops, per evitar de rebre una querella). Ni en el pitjor
A l’honorable Conseller d’Educació li han fet la tercera vaga. Gairebé diria que se l’ha feta ell mateix. Encara no en tres anys, gairebé ha aconseguit la unanimitat dels docents, que estan majoritàriament convençuts que no és un bon conseller i que no sap massa on és. Alguns mitjans, i els amics habituals, varen creure
Aquests dies hom ha pogut apreciar l’eufòria del PP d’Euskadi. Era la mateixa que la dels dirigents d’ERC la nit electoral prèvia a la conformació del primer tripartit de la Generalitat. El PP i ERC es vantaren de tenir la clau, de ser els agents del canvi, els impulsors d’una nova època. Les coincidències no
Vaig seguir en directe el discurs d’Artur Mas que va fer ahir, dilluns, al Palau de Congressos de Barcelona. Què volen que els digui. M’agradà. No pas pel que va dir, que també, sinó pel to emprat i per la valentia d’entrar a fer propostes sense demagògia ni populisme. Planava en la sala el desig,
Vaja que ensenya el que ha d’ensenyar, que d’educació va el post d’avui. Ara resulta que la resistència del sindicats avala la presumpta reforma educativa del Conseller Maragall, plasmada, suposadament, en la llei d’educació que es tramita al Parlament de Catalunya. Així es reflecteix en les paraules de l’honorable Conseller. No hi ha resistència al
Paraula de moda, avui. Ja sabran vostès que n’hi ha de dos tipus. La que convé a l’analista i la que no. La que convé a alguns mitjans i la que no. La que afecta els partits espanyols i la que no. Fa dos dies que he optat per escoltar una ràdio espanyola que emet
Els mòbils en funcionament ens posicionen perfectament. Les nostres anades i vingudes queden emmagatzemades en grans bases de dades i la informació pot ser emprada per coses ben diverses. Cal creure que amb permís judicial, per saber on érem o no érem en un dia i hora determinada, per exemple, encara que poden ser utilitzades
Massa sovint surten als diaris notícies sobre la contractació de persones familiars, amics o coneguts de càrrecs electes d’administracions públiques, per institucions en les quals exerceixen responsabilitats de govern, o simplement en són membres. Altres cops, la notícia va d’acomiadaments, sobre els que plana el dubte sobre la motivació que els informa, vinculada a la
Durant anys i panys, els qui ara governen, o trigovernen partits, s’emplenaven la boca del bé que ho farien quan ells manarien. Transparència era una de les paraules màgiques. El dret dels ciutadans a rebre informació seria respectat. Les polítiques públiques han de poder ser explicades als ciutadans. I així, “ad infinitum”. Quina llàstima! Tot