La Llei d’Educació segueix la seva tramitació al Parlament. La primera conclusió de l’allau d’intervencions davant de la Comissió d’Educació del Parlament de col·lectius, institucions i experts de tota mena és que la llei, per raons diferents, no agrada a ningú, la qual cosa és especialment xocant. Malgrat la llarga tramitació de la llei no
Un grup d’inversors catalans de la mà del Consorci de Turisme de Barcelona i de Catalana d’Inciatives, societat de majoria municipal barcelonina, han entrat en el capital de Spanair, ajudats per l’impuls financer obtingut de l’Institut Català de Finances, banc públic de la Generalitat. L’opció de capital català de fer-se amb Spanair, abans en mans
A mitjans gener vaig llegir a The Economist una notícia que m’afectà. No fou pas l’única. La guerra a Gaza estava en el seu apogeu. Han passat quinze dies i no puc oblidar-la. A Tanzània 35 nens albins han estat assassinats l’any 2008 per tal d’emprar parts del seu cos (cames, òrgans, cabell…) perquè bruixots curanderos
El populisme sempre ha fet estralls. La demagògia n’és la seva companya. Els treballadors de les refineries britàniques treuen foc pels queixals perquè la petrolera Total ha decidit contractar italians i portuguesos, ciutadans de la UE, protegits pels tractats subscrits pel Regne Unit, com a treballadors per executar una obra en una refineria. Les manifestacions
Mirin, hi ha una forma de fer política que no serveix de res. La d’anar passant. De moment, pot donar fins i tot resultats. Res no s’espatlla, és cert. Però res no acaba funcionant. El diumenge 1 de febrer acabava el termini de dos mesos perquè el Govern del Reino de Espanya i la Generalitat
Aquests dies, en el Parlament de Catalunya s’està produint una allau de compareixences de personalitats i representants d’organitzacions, col·lectius i institucions per donar el seu parer sobre el projecte de llei d’educació de Catalunya. Xoca la pressa amb la que les intervencions es succeeixen. Els compareixents passen a carrera feta en jornades esgotadores. No són
Els sectors conservadors americans estan posant pals a les rodes de les accions impulsades per l’administració demòcrata en els primers dies del seu mandat. Fonamentalment, els conservadors intenten evitar l’augment de la despesa pública amb arguments fal·laços. De ben segur, que no són aconsellables polítiques continuades de despesa pública quan suposen dèficits continuats i creixents.
Diumenge passat va fer 50 anys del Concili Vaticà Segon. El Papa Joan XXIII, estimat per tothom, va tenir la visió de convocar-lo, per sorpresa de molts dels qui l’envoltaven a la cúria, que no s’ho acabaren de creure. El Cardenal Ottaviani semblava tenir números per a ser escollit Sant Pare. Pius XI l’havia ja
Probablement vostès no s’ho pensaven. Les obres que s’han de fer en els municipis espanyols adreçades a pal·liar el mal estat de les economies locals, mancades del finançament imprescindible, i afavorir la creació d’ocupació duen cartell, i gros: 4 metres de llarg per tres d’ample, a càrrec de l’Ajuntament. Pot ben bé ser que costi
Recordo en Felipe González explicant que socialismo es que España funcione. Eren els temps del gat negre i del gat blanc. El color no importava si es menjaven els ratolins. El socialisme, ja es veu prou, no se’n va sortir o, si més no, no se’n va sortir prou bé. Després vingueren episodis francament tristos
Suposo que no deixa de ser legítim que un govern en dificultats en un país en situació de crisi s’esforci en despistar el personal amb anuncis i més anuncis de mesures increïbles, que no sempre s’acaben de materialitzar, o amb iniciatives populistes. Aquest cop l’exemple no fa referència al Govern de la Generalitat, consumat especialista
Ja sabeu com acaba la frase que encapçala aquest post. Qui presumeix d’alguna cosa, acostuma a anar-ne escàs. La reflexió ve a tomb pel llibre publi-reportatge de la Generalitat de Catalunya “Dos anys de Govern. Enfortint Catalunya”. Ja no critico pas que els governs vulguin ensenyar els seus èxits pretesos o la seva feina, tot
I per molts motius. No és el menor, el patiment que du a moltes cases que veuen com el final de mes costa d’arribar, i molt. No puc estar-me, però, de maleir la crisi pel que ha fet desaparèixer dels mitjans. Ha fet desaparèixer dels mitjans debats essencials per a un món millor. Alguns exemples:
La situació econòmica és catastròfica. Davant d’aquesta situació, què fan els governs? El català, desaparegut, es dedica a gestionar més malament que bé les discrepàncies internes. La situació d’ofec econòmic que la Generalitat pateix, en part pel seu mal cap gastant com si el món fos infinit i els diners il·limitats i, en part, pel
No puc recordar el motiu que causà la meva pregunta. Probablement fou un escàndol financer que afectava poc o molt la hisenda pública, o alguna altra institució de l’Estat a finals de la dècada dels seixanta. Em semblava que tota Lleida, on vaig néixer i visc, en parlava. Al diari no sortia res i a