Coca de recapte

A l’honorable Conseller d’Educació li han fet la tercera vaga. Gairebé diria que se l’ha feta ell mateix.

Encara no en tres anys, gairebé ha aconseguit la unanimitat dels docents, que estan majoritàriament convençuts que no és un bon conseller i que no sap massa on és. Alguns mitjans, i els amics habituals, varen creure que era bo que no fos del ram, que ja era hora que un no docent s’instal·lés a la conselleria. 

I no hi hauria res a dir. No és pas imprescindible que el conseller sigui del sector. N’hi hauria prou amb saber escoltar, configurar un bon equip, tenir sensibilitat per l’educació i deixar-se aconsellar. En Maragall ha fallat en totes aquests quatre coses essencials. Moltes persones i ben properes ideològicament i personal, li han dit que no entrés en alguns terrenys de difícil trànsit. Ni cas.  

Preocupat per la magnitud del dèficit del departament, en part culpa de l’alegria en la despesa, i la manca de docents en algunes matèries, va decidir prometre hores extres al professorat que volgués ampliar la jornada lectiva, aquella que es fa amb alumnes, per entendre’ns.

La complexitat de la realitat dels centres, la improvisació, la manca de diàleg amb els sindicats, l’absència d’explicacions, la dificultat de gestió de la mesura en els centres i la falta d’aliances sòlides l’han dut a aturar la mesura, amb poques ganes i de forma gens amable. I no és el primer cop que això passa. 

Els dies previs a la vaga ha engegat declaracions que a més d’un docent li han recordat temps passats, atiant-la, com si convingués. Només faltava posar-se en contra dels sindicats. Si el Conseller fos del ram no hauria comès tantes errades, cal creure-ho així. 

Malauradament, la vaga serà força seguida pels docents de l’escola pública i creixerà el neguit per l’estat de l’escola catalana. Em dol, la veritat. 

Sempre em puc equivocar, però, i no em sabrà pas greu.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!