Acabo de llegir en un diari digital que el diputat del PSC-PSOE senyor Ferran, el de la crosta, afirma que el Govern (Que n’és membre? Que n’és el portaveu? Que no saben ja distingir entre partit i Govern?) acceptaria un finançament que fos només una part acceptable del que es va pactar a l’Estatut. No tinc paraules.
Què oblida el personatge? Que l’Estatut és una llei. Que la va votar el PSOE i el PSC-PSOE, ERC i ICV i CiU, majoria absolutíssima del Parlament de Catalunya. Que els ciutadans de Catalunya varen ser preguntats si l’acceptaven i que la resposta fou afirmativa.
Què més oblida? Que les lleis són per ser respectades i perquè s’actuï d’acord amb el que disposen. Que els primers que han de complir i fer complir les lleis són els governs i els governants. Que no és possible la democràcia sense el compliment de les lleis.
Què més oblida? Que sense recursos no hi ha autogovern possible, encara que al diputat i al seu partit, pel que es veu, li és ben bé igual. Que Catalunya i els seus ciutadans poden patir de valent si no hi ha els diners precisos per prestar serveis essencials.
Què més oblida? Dimitir. I si no ho fa, el qui mana al seu partit, el President Montilla, l’ha de fer plegar. I si no ho fa, que plegui ell i darrera, el seu govern, que un governant no pot tolerar que un parlamentari accepti l’incompliment de les lleis amb impunitat, sense que res no passi, i més si parla en nom del govern.
(Transcripció de la notícia, tal i com la publicava La Vanguardia:
Barcelona. (Agencias).- El portavoz adjunto del PSC en el Parlament, Joan Ferran, ha afirmado que el Govern no firmará “ningún tipo de acuerdo” sobre el modelo de financiación “si no es satisfactorio al menos en un porcentaje suficientemente aceptable de lo que se pactó y se discutió en el Estatut“.)
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Avui sí que anem forts, eh? fantàstic! M’agraden els homes durs i valents. Així s’escriu, sí senyor!
Senyor Farré, oblida que el text que ha esdevingut Llei no és precisament l’aprovat pel Parlament de Catalunya. Tant de bó! Per tant, totalment d’acord excepte el segon paràgraf, el que va votar el PSOE ja no s’assemblava gaire al que van votar els partits catalans. La qual cosa encara referma més les seves tesis ja que el que estan incomplint és ja un Estatut més prim que el que es va enviar a Madrid des del Parlament. Salut,