Aquests dies hom ha pogut apreciar l’eufòria del PP d’Euskadi. Era la mateixa que la dels dirigents d’ERC la nit electoral prèvia a la conformació del primer tripartit de la Generalitat.
El PP i ERC es vantaren de tenir la clau, de ser els agents del canvi, els impulsors d’una nova època.
Les coincidències no acaben aquí. El PP i ERC donaren el Govern al PSOE, partit que ha demostrat la més gran coherència: el poder s’ha d’aconseguir sigui com sigui i amb qui sigui.
Més coincidències. ERC llançà la clau a les escombraries ben aviat en quedar condicionat i vinculat al PSOE per amor a la cadira. El PP la llançarà el mateix dia que es votarà la investidura de Sr. Patxi López.
Si és cert que els amics dels meus amics són els meus amics, PP i ERC encara tenen una darrera coincidència per celebrar: són amics. Qui ho havia de dir!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Ja és ben bé veritat que no n’hi ha un pam de net… en fi.