Coca de recapte

Quina setmana de passió la del país aquesta darrera! Qui això diu no l’encerta pas. La setmana de passió abans d’hora l’ha patida el tripartit no pas el país. Catalunya ja fa setmanes que pateix la setmana de passió anticipada. I també el tripartit n’ha patida més d’una, i de dos, ja hores d’ara.

Primera creu 

Per començar, el desallotjament del Rectorat de la Universitat de Barcelona va acabar com el rosari de l’aurora. Llàstima que no eren fanals els estris que s’empraven per estomacar a tort i a dret. Les imatges feien feredat i eren impròpies d’un temps, d’un país, i d’una policia democràtica ben dirigida, formada i experimentada. Els responsables polítics no poden estar contents i alguna responsabilitat ha de ser exigida. I no val amb la cançó habitual: assumim la nostra responsabilitat, i res més. En Saura agafà la creu i començà el camí. 

El cos de Mossos és la policia de la Generalitat i ha de ser respectada i protegida. Massa ha tardat en dir-ho el president Montilla, aquell que sembla fer-ho tot al Govern (així ho diuen les tanques publicitàries pagades amb els diners de tots) llevat del que surt malament. Llavors la culpa és del altres, Iniciativa i Esquerra. Res de nou: els mèrits, meus; la culpa, aliena.  

Segona creu 

Aprofitant que d’estudiants va la cosa, encara que no tots els desallotjats del rectorat ho fossin, la segona creu de la setmana la duia el conseller Maragall. Els mestres li varen fer, a ell, la tercera vaga de l’any. Tot un rècord. La manca de direcció política del departament i la personalitat del titular l’expliquen força. L’educació és cosa delicada i no es poden fer experiments dia sí, dia també. Hom no pot creure que la raó està només d’una part i que els sindicats i el professorat són uns carrinclons que volen aturar el progrés.  

(Continuarà)

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!