Coca de recapte
El bloc de Ramon Farré Roure
Conflictes a educació
Què està passant? Fa pocs dies a Madrid va haver vaga de l’ensenyament. Fa quatre dies, com qui diu, a Catalunya. Abans a València. El universitaris tenen moguda contra Bolonya. Si mirem a altres països europeus, els estudiants també estan neguitosos. Això és normal?
No ho sé, però no m’ho sembla. Si els estudiants fossin la borsa de la societat, hom diria que anticipen temps convulsos. Si acceptem que tenen més sensibilitat que altres sectors i que vibren amb més facilitat, s’acosta soroll fort. O com a mínim canvis seriosos.
Els confesso que més aviat els trasllado un neguit que la certesa de res. Si tenen l’amabilitat d’anotar alguna idea com a resposta a aquest post els ho agrairé. Si la meva experiència immediata és un predictor fiable, l’educació no sap on va. I no parlo del departament del ram, ni el seu conseller, ni de l’experiència personal, sinó de la que copso entre els meus companys de feina i entre els alumnes.
S’han acabat els temps de les certeses. I tot el que es fa a les aules té un punt de teatre fet sense convenciment que preocupa. Consti que hi ha qui té ben clara la feina que cal fer i que la fa, i bé. I que hi ha grups de professors que estan convençuts de fer una bona tasca. I que els professors són complidors, llevat d’excepcions ben petites.
Del que parlo no és d’incompliments, per tant. Més aviat de falta de nord. D’absència de discurs ben construït sobre les finalitats, de certesa en el camí triat, de reflexió sobre les pràctiques d’èxit. Massa sovint, els qui fem classe ens diem “mira quin desastre” referint-nos a una prova d’un alumne o al resultat d’una entrevista amb una mare, o pare (molts menys casos). Això no hi ha qui ho redreci, n’és un corol·lari habitual.
No és que hi hagi hagut massa canvis. Apuntem a la multiplicitat de legislacions en poc temps com una de les causes del desassossec. Més que una explicació és una excusa, al meu entendre. El problema pot ser que no n’hi ha hagut cap d’essencial i que seguim instal·lats en el paradigma del passat quan el món ha canviat, i de quina manera.
El dinosaure pesat que és l’educació nacional (emprant la terminologia francesa) no s’adapta bé als nous temps. I si no ho fa…. (acabin vostès la frase, si us plau).
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
La gent per naturalesa és conservadora.
Si “els nous temps” vol dir carregar-se el que hi ha i posar-hi en el seu lloc mercat, ja us en podeu anar a la merda, vós i tota la resta. L’escola ha de ser per a tothom i en les millors condicions, només així podem aspirar a deixar els vonflictes per al record. Com menys mestres, més policies i més delictes. Encara no ho heu entès?