Coca de recapte

Els mòbils en funcionament ens posicionen perfectament. Les nostres anades i vingudes queden emmagatzemades en grans bases de dades i la informació pot ser emprada per coses ben diverses. Cal creure que amb permís judicial, per saber on érem o no érem en un dia i hora determinada, per exemple, encara que poden ser utilitzades amb finalitats desconegudes pel portador del telèfon.

En el passat, vaig quedar impressionat per la manera com un exèrcit d’un país avançat va assassinar un enemic qualificat de l’estat. Simplement li va fer arribar un mòbil, que el situà perfectament. Només va fer falta enviar una càrrega explosiva allí on el mòbil estava i assumpte acabat.  Si no vaig mal fixat, l’exèrcit era l’israelita.  

I no fa massa, vaig quedar preocupat en saber que el mòbil pot ésser emprat per conèixer perfectament els recorreguts de qualsevol client d’un gran supermercat, el temps emprat, les prestatgeries on s’atura més temps i amb la informació obtinguda del què ha comprat i per quin valor radiografiar les pautes de consum del client, i correlacionar el temps emprat i el benefici obtingut en cada passeig per l’establiment. I tot això sense que el client en sàpiga res. Si, a més, el supermercat té càmeres de control et poden analitzar la cara que fas en passar per davant de cada producte. 

Amb el mòbil pagarem en el supermercat, compararem el diari i el nostre barber ens afaitarà la butxaca en sortir. Escoltem música, veiem vídeos, i llegirem llibres i hi podrem tenir el nostre historial escolar i mèdic.  

El mòbil és, i més que ho serà, una pròtesi tecnològica del nostre cos. I que no ens l’instal·lin al cervell en néixer per facilitar-nos les comunicacions a distància! Ja m’ho veig a venir: el xip al parietal, l’auricular tocant el martell i el micròfon a la dent.  

Si al mòbil li sumem les targetes de crèdit i els viatges per Internet, la informació que emetem cada dia és esfereïdora i pot ésser emprada en contra nostra perquè radiografien perfectament què fem i, per tant, qui som.  

No podem tenir el mòbil apagat, ni deixar de googlejar ni oblidar les targetes de crèdit a casa, no? Segurament no, però no n’abusi i de tant en tant apagui el mòbil, més si va allí on no vol que ningú sàpiga què hi ha fet cap o va amb les companyies que no ha d’anar.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!