Coca de recapte
El bloc de Ramon Farré Roure
Legalitat i transparència en l?accés a la funció pública
Massa sovint surten als diaris notícies sobre la contractació de persones familiars, amics o coneguts de càrrecs electes d’administracions públiques, per institucions en les quals exerceixen responsabilitats de govern, o simplement en són membres. Altres cops, la notícia va d’acomiadaments, sobre els que plana el dubte sobre la motivació que els informa, vinculada a la relació de la persona acomiadada amb un partit polític determinat.
La inamobilitat de la condició de funcionari pot ser vista com un gran privilegi, més valorat en temps de crisi i atur creixent, però no és altra cosa que la garantia de l’objectivitat, la imparcialitat i la professionalitat en la prestació dels serveis públics.
Per aquesta raó, és especialment sensible la forma en què s’accedeix a la condició d’empleat públic i els principis que la conformen, que estan excepcionalment ben determinats en la legislació vigent. Tot sistema d’accés ha de respectar els principis d’igualtat, mèrit i capacitat, el de publicitat en la convocatòria i les bases que la regiran, i els de transparència, imparcialitat, professionalitat, independència i discrecionalitat tècnica dels qui han de fer la selecció. A més, la normativa contempla les causes d’abstenció en un procediment i les de recusació dels qui formen part dels òrgans de selecció.
Si aquests principis es respecten, cap problema no es genera. Pensi’s en les oposicions als cossos docents de la Generalitat. Fa anys i panys que se’n fa i ningú no pot dir que només entren els amics dels qui manen. Altra cosa és l’accés a la condició de personal eventual o a l’ocupació de llocs en règim de comissió de serveis, on la discrecionalitat guanya força, i de quina manera, en alguns casos de manera justificada i no gens en altres.
Com sia que en la cosa pública s’hi juguen massa coses, com ara la prestació de serveis essencials, o l’ús eficient i eficaç de recursos públics, i, per sobre de tot, la moral pública, de difícil definició però realment percebuda pels ciutadans, els casos de presumpta corrupció per funcionaris o servidors públics, o d’amiguisme en l’accés a la funció pública són greument lesius pel bé comú, i més en temps difícils com els que ens toca viure, en els quals l’exemple de les administracions públiques hauria de ser impecable, començant pel comportament públic dels qui ostenten la màxima responsabilitat.
No pot ser, de cap de les maneres, que se segueixi desprestigiant la funció pública i les institucions no parin de sortir per qüestions d’aquesta índole de les portades dels diaris perquè prendrem mal. I no apel·lo a cap pacte sagrat de silenci que amagui dels focus públics allò que està mal fet, que s’ha de corregir. Reclamo el compliment de la legalitat, que inclou la transparència absoluta en el funcionament de les administracions públiques, mani qui mani, peti qui peti. I així ningú no traurà el cap a la portada de cap diari i no augmentarà la desconfiança dels ciutadans envers les administracions.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Naturalment que no només entren els amics dels que manen, només faltaria! però alguns dels amics ho han fet sense arribar al 5, i no allargo el comentari que, com bé dieu, podríem prendre mal, i als que no som funcionaris, no ens interessa demanar baixes per malaltia!