Coca de recapte
El bloc de Ramon Farré Roure
Setmana de passió (III)
La setmana havia començat amb un discurs sobre la situació econòmica del Secretari General de Convergència Democràtic, el senyor Artur Mas. Ja sé que no sóc imparcial, ningú no ho és, però quedà clar que en el país hi ha alternativa, sòlida i creïble. I acabà amb dues portades d’un diari clamant, una primera, per la sociovergència a quatre mans, l’habitual trufada amb Esquerra i Iniciativa, i una segona explicant que el tripartit ja no suma i que l’Artur Mas i CiU són els preferits per dirigir Catalunya.
Els que estan al govern s’oposaren immediatament a donar entrada a CiU. Amb raó, crec. Si més no, comparteixo la posició. No estic segur que en comparteixi les raons.
En la greu situació de crisi per la que passa Catalunya, i la resta de països, CiU no pot quedar-se al marge. Ja se sap que hom és part del problema, o part de la solució, i cal optar. CiU ha de ser part de la solució, encara que no sigui, la coalició, responsable principal de la crisi, ni se li pugui imputar cap gran responsabilitat.
Tots en tenim una part, però. CiU també, per minsa que sigui, que ho és. Els partits que estan al govern des de fa més de cinc anys en tenen la més gran responsabilitat, en allò que és imputable als governs i als partits que els donen suport, que tampoc no és tota la responsabilitat. En aquest sentit, PSOE, PSC, ERC i Iniciativa tenen més responsabilitat, en la crisi, i en el disseny i aplicació de les polítiques per sortir-ne, perquè són al govern.
CiU ha de contribuir a la superació de la crisi, amb un missatge positiu. Ha d’afavorir la millora de la societat catalana i ha de fer créixer el país. I ha d’ajudar a pal·liar les greus conseqüències que es produeixen en moltes en les persones, singularment aquelles en situació de més risc o amb menys defenses quan les coses van maldades.
Ho ha de fer, però, des del seu paper a l’oposició. Altrament, es perdria tota esperança d’alternativa, i la certesa que un altre govern és possible, més fort, més cohesionat, amb més enteniment, amb experiència contrastada de govern, i amb més visió. Una alternativa des del catalanisme integrador, sens dubte.
Les enquestes no són res. No donen ni treuen governs, no configuren noves alternatives. Apunten, en el millor dels casos tendències, si estan ben fetes.
Els qui creguin imprescindible que hi hagi un nou govern a Catalunya, quan toqui, faran bé de no fiar-se de les enquestes, de no donar res per fet. Faran bé de treballar dia rere dia per fer-lo possible. D’això es tracta.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
No pateixi senyor Farré que tindrà temes per fer les 14 estacions del Via Crucis. No oblidem que la catorzena i darrera estació és la col·locació del còs al sepulcre. Esperem que Catalunya pugui revifar però que no li calgui ressucitar. Ja se sap que la resurrecció és qüestió de fe. Millor que hi arribem a temps i que no es mori el malalt. Ara que, amb aquest govern de pandereta l’esperança és ben poca. Cal un canvi aviat …