Coca de recapte

Ahir nit, en tornar a casa, vaig sentir per la ràdio que el Govern de la Generalitat es planteja posar entre parèntesis la negociació del finançament fins que no vinguin millors temps. La xifra que ofereix l’Estat és de vergonya (he canviat l’adjectiu quatre cops, per evitar de rebre una querella). Ni en el pitjor dels escenaris, es contemplava una xifra  tan ridícula.

Suggereixo que posem entre parèntesis moltes altres coses. En primer lloc el propi Govern, fins que en vingui un altre. Després, el portaveu accidental del Govern, el Conseller Saura, fins que ens expliqui perquè dóna la xifra ell, en lloc d’explicar la desastrosa gestió que fa del Mossos i les increïbles imatges de la càrrega contra manifestants, periodistes i vianants. 

Per continuar, el Conseller Castells per deixar-se xafar la primícia i per no haver plegat en un gest que l’honoraria, i els consellers d’Esquerra Republicana (permetin-me que acabi aquí) per acceptar qualsevol cosa. I per finalitzar, el President Montilla, fins que no decideixi acabar amb aquest govern que no governa (més aviat desgoverna) i seguidament fer mutis, que és lo seu. 

Confio que, mentre això no passi, el Govern, en no tenir prou diners, no hagi de posar entre parèntesis les nòmines dels funcionaris, els pagaments a proveïdors, les transferències a les escoles i als hospitals, la gestió del servei d’ocupació, les subvencions als ens locals, els ajuts a les famílies, la construcció d’infraestructures i els serveis als ciutadans, fins que no rebi els recursos imprescindibles que una llei, insisteixo, una llei, reconeix que Catalunya ha de rebre.  

Confio que no hàgim de posar entre parèntesis el temps fins que no arribin millors temps. I que no hàgim de posar entre parèntesis el país, per no saber defensar el que en justícia correspon. Ho sabrem fer, i junts ens en sortirem.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!