Us reproduïm en aquest apunt un article en anglès que vàrem publicar el febrer de 2007 a Catalan Language News, una publicació de l’Observatori de la Llengua Catalana (hem actualitzat, però algunes dades). Com veureu es tracta d’una presentació de la ciutat catalana de l’Alguer, amb tot un seguit d’enllaços que també hem actualitzat. Fotografia d’Arnau
Llegiu aquest fragment d’un article aparegut al diari La Razón el 17 de febrer proppassat: “En palabras de Araceli Oñate, directora general del Instituto de Innovación Educativa y Desarrollo Directivo y experta en acoso escolar, las razones que explican el alto grado de inasistencia son «múltiples»: el fracaso escolar, el alto grado de repetidores, el
En aquest apunt trobareu una reflexió sobre alguns aspectes sociolingüístics (i també socials en general i emocionals) que s’haurien de tenir en compte a l’hora d’ensenyar segones llengües; en concret, ens centrarem en l’ensenyament i aprenentatge de la lectura. Cal matisar, però, no donarem idees de com treballar el procés lector en el cas d’alumnes
Aquest és el nom d’un material que acaben de publicar Georgina Capell, Maria Pau Teixidor i Carla Rosés, tres estudiants de la Universitat de Girona que van fer la seva estada de pràctiques a la Bressola de Sant Galdric i durant la qual van desenvolupar aquestes propostes per treballar la llengua a l’hora del pati. Posteriorment, ha estat editat per la
En ple debat jurídic i mediàtic sobre la presència del castellà com a llengua vehicular (també) del nostre ensenyament (recordem que vehicular vol dir que s’imparteixen matèries en aquesta llengua a més de l’assignatura de llengua castellana), ha sorprès molta gent afirmacions segons les quals aquesta llengua ja és vehicular en alguns centres de Catalunya,
Potser molta gent no ho sap, però, si d’una assignatura un alumne pot estar-ne exempt a la selectivitat, a les proves d’accés als cicles formatiu, a 2n de batxillerat (i fins fa poc fins i tot a l’ensenyament obligatori) aquesta és la llengua catalana, si es porta poc temps al nostre país (de l’espanyol, en
Els dies 4 i 5 d’abril propers se celebra a Vic el IV Simposi Internacional sobre l’Ensenyament del Català, una trobada de mestres i professors, i d’experts en didàctica de la llengua de l’àmbit universitari que es fa cada 10 anys i que ha esdevingut, en totes les seves edicions, un punt d’inflexió en l’ensenyament
Els processos de substitució lingüística són complicats, extraordinàriament complicats: alguns poden durar segles, estar estancats durant molt del temps, sobretot si la llengua més feble és encara útil per a segons quins aspectes de la vida (el que ha passat a Occitània fins fa unes poques dècades); altres poden ser extraordinàriament ràpids i passar un
La revista digital i en paper de la comarca del Maresme Capgròs ha publicat la notícia segons la qual el col·legi concertat Maristes Valldemia ha obert una escola de llengua xinesa (suposem que és de mandarí, en concret de p?t?nghuà). Ens informen que “es tracta d’una iniciativa promoguda en col·laboració amb la comunitat xinesa de
Davant dels grans reptes de país que ens esperen, davant dels atacs de la Llei Wert, davant del confusionisme de propostes pretesament plurilingües (com la que fan veure que ofereixen els Bauzà i Fabra de torn), davant de les pressions socials (potser hauríem de dir davant d’algunes famílies amb unes certes pretensions socials per als
En aquest primer apunt d’un any que molts voldríem especial, també des del punt de vista sociolingüístic, us volem oferir vuit arguments, des del sistema educatiu, a favor de l’estat propi, independent, que es podrien resumir en una idea central: volem un ensenyament centrat en el país i, a la vegada, obert al món… Heus aquí
Amb aquest nom prou explícit, s’ha editat enguany un mapa i una petita guia turística de la ciutat de l’Alguer, que ha comptat amb el suport de l’Assessorat a la Cultura (Ofici de Polítiques Lingüístiques) del Municipi de l’Alguer i de la Representació de la Generalitat de Catalunya a l’Alguer. En en el marc del projecte “Botigueta”,
En aquests mesos darrers, s’han multiplicat els atacs que està patint la llengua catalana en tots aquells territoris on es parla i que depenen de l’Estat espanyol: a les Illes, al País Valencià, a la Franja, a la Comunitat Autònoma de Catalunya… Fa la impressió que el procés sobiranista obert a la CAC ha fet esperonar,
lAquest és el títol, encara provisional, d’un mapa que estem elaborant des del CIEMEN dels territoris de llengua catalana, dels Països Catalans actuals, però també dels territoris on el català s’havia parlat, com a mínim, tres generacions… Per això, a més, de l’habitual mapa dels territoris actualment catalanoparlants, també hi podrem veure l’avanç (i retrocés)
Aquest és el títol del Simposi organitzat pel Centre d’Història Contemporània de Catalunya del Departament de la Presidència de la Generalitat de Catalunya amb la col·laboració de la Societat Catalana d’Estudis Històrics, filial de l’Institut d’Estudis Catalans, els dies 12, 13 i 14 de desembre. Hi participaran ponents tan destacats com Jaume Sobrequés, Josep Fontana,