En el text de l’apunt trobareu tota la normativa actual (per cert la llei Wert insisteix un i altre cop sobre el tema de l’exempció de les llengües cooficials!).
Però en aquesta mena de despropòsit que és tot plegat (i que arrenca de les exempcions que els anys 80 es donaven als fills de militars i altres forces diguem-ne armades de l’Estat), és a dir, que es pot demanar l’exempció de la llengua vehicular que, en teoria, seria la llengua en què es rebran les classes…, tenim un exemple que supera qualsevol ficció…
Una alumna procedent del País Valencià (amb DI espanyol encara que de cognoms estrangers) ha demanat a la Generalitat l’exempció (o no) de la prova de llengua catalana a l’accés a grau superior… La noia, que parla en valencià, argumenta, a més, verbalment, que el valencià i el català no són la mateixa llengua, tot i que estem parlant i ens entenem perfectament… Però el més curiós no és aquesta absurditat, sinó que a la instància escriu, en castellà, literalment: “Solicto la extinción del catalán para no realizarla en la prueva de acceso al grado súperior” (sic: vegeu imatge). Potser per fer la prova no cal demanar l’extinció del català, si més no, encara…
En aquests dos enllaços, les referències a l’exempció de la llengua catalana en les proves d’accés a cicles formatius de grau mitjà i superior (respectivament):
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!