El pols de la llengua als Països Catalans

En aquests anys darrers, ha estat molta la feina -constant, insistent, sense fer gaire soroll, però sempre amb l’objectiu d’avançar- que s’ha fet des de la Generalitat de Catalunya (coordinada en un primer moment des del Departament de la Presidència i ara des del de la Vicepresidència) per treballar per enfortir els lligams entre els diversos territoris que formem els Països Catalans.

Com a resum d’aquesta feina, concretament en els territoris més fràgils de la nostra comunitat lingüística, el Departament de la Vicepresidència acaba de publicar el llibre Treballar a la frontera. La Generalitat a Perpinyà i a l’Alguer, justament el dos territoris catalans on la Generalitat té obertes representacions.

El llibre s’articula al voltant de quatre eixos. D’entrada, Margarida Artizeta, actual directora general d’Acció Departamental del Departament de la Vicepresidència, ens explica quina és la feina de la Generalitat en aquests dos territoris catalans de l’Estat francès i de l’Estat italià, la qual va molt més enllà de fer únicament classes de llengua catalana. De fet, “les oficines de representació de la Generalitat de Catalunya a Perpinyà i a l’Alguer han obert el camí d’una relació més directa entres els pobles germans de la catalanofonia. Hem vist que la proximitat cultural no ha esdevingut una finalitat per ella mateixa, ans una eina al servei de la promoció conjunta de molts projectes que poden ser rendibles en l’àmbit econòmic i social, de la formació dels joves, de la recerca, del desenvolupament sostenible”.

En aquest primer eix més institucional, Jordi Fernández-Cuadrench, director de la Casa de la Generalitat de Perpinyà, i Joan-Elies Adell, director de la representació de la Generalitat a l’Alguer, ens expliquen les línies mestres de l’actuació de la Generalitat en cadascun d’aquests territoris, la qual cosa ens permet tenir una imatge molt més detallada de la feina que s’hi està fent.

En un segon eix, Narcís Bassols i Gavino Balataens parlen, des del punt de vista de l’àmbit socioeconòmic, de les relacions entre la Catalunya Sud i la Catalunya Nord i Sardenya (a través de l’Alguer), respectivament. L’espai català transfronterer (superador de la frontera francoespanyola!) i l’interès econòmic de la relació entre Catalunya i Sardenya (fent-ne de l’Alguer el pont!) són les idees al voltant de les quals giren els seus articles.

En un tercer eix, el cultural, trobem articles d’Alà Baylac-Ferrersobre l’ensenyament del català a la Catalunya Nord, que ens situa, i molt bé, en quina és la realitat de la nostra llengua al sistema educatiu a la part de la nostra comunitat lingüística que depèn de l’Estat francès, de Francesca Dinapoli, que explica l’experiència de “La Costura“, la primera línia educativa en català de l’Alguer, i, finalment d’Iban Leon sobre l’ensenyament del català a la Universitat de Sàsser.

En el quart eix trobem tres articles més de reflexió general, que són els fets per Joan Martí i Castell, president de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans sobre l’IEC i la catalanofonia, que ens permet fer un repàs de la tasca del nostre Institut al conjunt dels Països Catalans, per Joan Viñas i Salas, president de la Xarxa Vives d’Universitats, la xarxa que aglutina totes les universitats dels Països Catalans, incloses les de Perpinyà i de Sàsser, i per Miquel Àngel Pradilla, professor de la URV, que reflexiona sobre la catalanofonia, com una aposta de normalitat lingüística, i que ens aporta molts elements de reflexió de com es pot articular la nostra comunitat lingüística.

Sens dubte un excel·lent repàs d’una feina feta que, sigui qui sigui qui governi a partir de la tardor vinent, hauria de continuar, ja que, com diu el l’article, no retallat, 12 de l’Estatut d’Autonomia:

“La Generalitat ha de promoure la comunicació, l’intercanvi cultural i la cooperació amb les comunitats i els territoris, pertanyents o no a l’Estat espanyol, que tenen vincles històrics, lingüístics i culturals amb Catalunya. A aquests efectes, la Generalitat i l’Estat, segons que correspongui, poden subscriure convenis, tractats i altres instruments de col·laboració en tots els àmbits, que poden incloure la creació d’organismes comuns”.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!