I amb el subtítol de Reflexions, vivències i panorama català, l’incansable activista nord-català Alà Baylac-Ferrer (Perpinyà, el Rosselló, 1965) ens ofereix una interessantíssima aproximació a la Catalunya Nord que ha de servir als catalans en general i als nord-catalans en particular per conèixer tot allò que caldria saber per entendre la identitat catalana al nord del nostre país. De fet, com es diu a la contraportada del llibre, aquest és el resultat de vint anys d’implicació (incombustible) en entitats de defensa de la llengua (actualment és vicepresident de l’APLEC –Associació per a l’Ensenyament del Català), de compromís en l’ensenyament del català (ha estat 18 anys al Liceu de Ceret i actualment a la Universitat de Perpinyà) i de constància personal en el treball de dignificació de la nostra llengua a l’Estat francès (recordem la llarguíssima lluita judicial que segueix contra aquest estat per aconseguir que el seu fill es digui legalment Martí i no pas Marti o Martin).
El llibre, publicat per Edicions Trabucaire a Canet del Rosselló el 7 de novembre proppassat, segueix la línia engegada els anys 70 del segle passat amb El Petit llibre de Catalunya Nord i els anys 90 també del segle passat amb Qui sem els catalans del nord, és a dir, fer conèixer a un públic ampli la realitat nord-catalana.
Per fer-ho el llibre s’articula en sis articles:
Com encara neixen catalans nacionalment conscients?, on ens narra la seva biografia lingüística, tot un exemple del que ha passat el nord a moltes famílies nord-catalanes, com els moviments migratoris han anat en contra d’una nova renaixença catalana (l’any 2000 més de la meitat dels habitants de Catalunya Nord eren nascuts fora del nostre país).
Per què parlem de “Catalunya Nord”, en el qual fa una reflexió sobre el terme (i altres termes que s’han fet servir, es fan servir o s’han intentat de fer servir –com l’absurda Septimània per al conjunt Rosselló-Llenguadoc–), ens presenta alguns exemples de com França persegueix Catalunya i el català (ens recorda l’afer Martí, les actuacions del prefecte Bernard Bonnet, que es va caracteritzar pels seus atacs contra la llengua).
Els signes de la catalanitat avui dia, on ens fa un repàs als elements que denoten la presència del català i del país: noms dels pobles, plaques dels carrers, noms de la gent, documentació turística, bandera, festes, tradicions, editorials, canço, literatura, USAP, intercanvis i contactes nord-sud, temes d’interès comú com la MAT/THT.
La societat “real”: economia i política, en què ens fa una introducció a l’agricultura, al turisme, al transport de la Catalunya Nord, així com a la situació política –aturant-se especialment, encara que no exclusiva, en els partits catalan(iste)s–. En aquest capítol també fa referència al brot de violència que patí Perpinyà el 2005, amb uns enfrontaments sense precedents entre les comunitats gitana i magrebina, i sobretot a la reacció política que aquests provocaren.
A Els complexos dels catalans del nord: història i llengua ens introdueix en la història del nord país, recordant-nos, per exemple, que, fins al decenni dels 90 del segle passat (fa dos dies!), “els passos fronterers entre Portbou i Cervera a la Costa Vermella, o entre Molló i Prats de Molló al coll d’Ares se tancaven, ben clavats amb cadenat, cada nit. És fàcil de denunciar Corees separades, Murs de Berlín o baluards separadors entre palestins i israelians, però aqueixa va ser la realitat dels catalans fins fa encara ben poc temps”. Una manera més d’imposar una frontera física però també, i encara ara, sobretot mental. En aquest capítol també ens introdueix en les diverses etapes que ha viscut (patit) el català al nord d’ençà de l’annexió francesa, així com a una anàlisi de la realitat sociolingüística (amb una gran quantitat de dades) que el duen a afirmar que el català manté “una presència semi-oculta però generalitzada a tot arreu del territori” (una definició que, potser, ajudarà als catalans del sud, acostumats a una certa normalitat, a entendre un xic més la realitat de la llengua a Catalunya Nord). És especialment interessant tot l’apartat referent al sistema educatiu, on ens aporta una gran quantitat d’informació. La conclusió d’aquest capítol no pot ser més clara: “El destí de la llengua catalana va lligat –a tot arreu– a la pervivència del concepte de Països Catalans, a la interactivitat de cadascuna de les seves regions…”.
En el capítol El camí del futur: el que vol dir “ser català” ens fa una reflexió sobre la identitat: l’autoodi, la Francophonie d’alguns polítics sud-catalans, el paper del català a Europa, la situació de la identitat catalana a l’Estat espanyol, el paper –absolutament inútil– de l’espanyol a Catalunya Nord, la liquidació definitiva de la frontera –encara tan present!–, la “intervenció” del sud, el present i el futur de la identitat catalana al nord…
I, per acabar, Alà Baylac-Ferrer ens ofereix tot un seguit d’annexos on ens aporta informació complementària: Catalunya Nord en xifres, mapes, noms dels pobles de Catalunya Nord (l’oficial i el català), llista d’escoles bilingües, llista de càrrecs electes (senadors, diputats, consellers), una petita bibliografia nord-catalana, webs de referència, cantants nord-catalans i, fins i tot, un lèxic del català del nord.
En definitiva un llibre que ens pot ajudar, altre cop, a entendre la Catalunya Nord del segle XXI, una part del nostre país on, encara, és present la llengua i la identitat catalanes i on, encara, hi ha persones com l'Alà que viuen, respiren i difonen catalanitat i que, de ben segur, deixarien sorpresos a molts "principatins" cofois de la seva (còmoda) catalanitat de quatre províncies autònomes.
Nota: podeu consultar la crítica d’Oliver Saquer publicada recentment a Vilaweb Catalunya Nord, la qual ens complementa la informació del llibre.
Informació sobre aquesta comarca de parla catalana que les circumstàncies històriques han convertit en un estat independent, i on el català és l'única llengua oficial
Informació sobre les comarques de parla catalana que actualment són a l'Aragó (Matarranya, Baix Cinca, Llitera, Baixa Ribagorça i part de les comarques de la Terra Alta, Ribera d'Ebre i Alta Ribagorça)
Informació sobre la realitat sociolingüísica d'altres pobles del món i informació sobre les llengües de la nova immigració que ha arribat als Països Catalans als anys darrers
Bloc sobre la ciutat catalana de Sardenya, fet des de Catalunya i des de l'Alguer amb la intenció fer conèixer les particularitats de la llengua i la cultura alguereses
Article publicat a la revista "Mataró report" amb motiu de la visita l'any 2004 d'un centre educatiu de la ciutat de l'Alguer a l'IES Damià Campeny de Mataró
Article publicat al portal català de Melbourne amb motiu de la signatura del conveni de col·laboració entre la Generalitat de Catalunya i el Municipi de l'Alguer el juliol de 2004
Article de Quim Gibert sobre la situació de la llengua a l'Alguer publicat el 2003 a la revista electrònica de l'ADAC (Ateneu d'Acció Cultural) de Girona
Podeu llegir-ne la notícia a http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=2361012. Es tracta d'un reportatge molt interessant del programa Arrels de Punt2-RTVV
En aquest bloc ebrenc, s'analitzen aspectes relacionats amb la llengua i la literatura catalanes principalment de les comarques centrals dels Països Catalans, però també del conjunt del país
La Càtedra de Multilingüisme Linguamón–UOC és fruit de l’acord subscrit entre la Casa de les Llengües i la Universitat Oberta de Catalunya el mes de novembre de 2006, amb la finalitat de cooperar en la promoció d’un concepte alhora sostenible, equitatiu i funcional de la diversitat lingüística.
CEL és una associació, que naix de la iniciativa d'un grup de filòlogues i filòlegs, oberta a totes les persones i entitats interessades en la llengua i la literatura.
L'àmbit d'actuació del CEL abraça les comarques centrals del Països Catalans
(Montsià, Baix Ebre, Ribera d'Ebre, Terra Alta, Matarranya, Ports i Maestrat).
Promoció exterior de la llengua i la cultura catalanes pormogut pels governs de Catalunya i Balears. L’IRL forma part de la Fundació Ramon Llull, fundació constituïda pel govern d'Andorra, l'Institut Ramon Llull, el Consell General dels Pirineus Orientals (Catalunya Nord), el municipi de l'Alguer i la Xarxa de ciutats valencianes, que té la seu a Andorra
Web feta per la Universitat Oberta de Catalunya i el Departament d'Educació que permet sentir (i llegir) bona part dels poemes de la literatura catalana que han estat musicats. Hi ha també recursos didàctiques per als docents
La XBS és el web que vol aglutinar tots els blocs sobiranistes de la Catosfera, per sobre d’ideologies (dretes-esquerres), d’objectius territorials (Principat - Països Catalans, etc...) i de partits polítics. La idea és aglutinar en un únic web tots els blocs de la gent que s’ha sentit identificada amb la campanya “Jo també vull un Estat propi”
Entitat constituïda la tardor de 2004 que pretén agrupar els valencians i valencianes residents al Principat de Catalunya i a tots aquells i aquelles que no sent valencians vulguen contribuir a la recuperació cultural i nacional del País Valencià. Entre els seus objectius hi ha el d'enfortir els lligams entre el País Valencià i el Principat de Catalunya tant a nivell cultural com social, polític i econòmic. Els diversos territoris dels Països Catalans han de tendir a articular-se en els diversos nivells, i la nostra entitat pretén fomentar aquesta articulació des de la base.
Article de Vilaweb el 25 de febrer de 2007 en què es descriu una altra demostració de la força i la vitalitat d'Escola Valenciana / Federació d'Associacions per la Llengua
Bloc on aquest servei de la Generalitat fa conèixer els materials didàctics que edita o que col·labora a editar, així com les propostes didàctiques que promociona.
Conclusions del Consell Assessor de la Llengua, creat pel Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya, que marca les pautes de com hauria de ser el projecte lingüística de l'escola catalana del segle XXI, de quina ha ser la formació inicial i continuada dels nostres mestres i professors, de com hem d'ensenyar la llengua i la literatura i de com hem de potenciar l'ús de la llengua entre els joves
Bloc de la cap de Servei de Llengües Modernes de la Univeristat de Girona, que reflexiona sobre la situació de la llengua catalana i d'altres llengües.
Organització espanyola que treballa per la conservació de la diversidat cultural mitjançant el suport a processos polítics, culturals, socials i econòmics propis dels pobles indígenes i les comunitats locals, i el reconeixement, exercici i aplicació efectiva dels seus drets.
Web de les Nacions sense Estat, de les minories nacionals i culturals, dels pobles autòctons, dels grups ètnics, dels territoris específics amb fort particularisme i amb tendències separatistes a Europa. Feta des de Bretanya amb una gran xarxa de corresponsals per tot el continent
Organització de la societat civil danesa que treballa a Amèrica i a Àfrica. A Bolívia, Equador i Perú treballa per donar suport a l'enfortiment dels moviments i de les organitzacions indígenes que estan treballant pel reconeixement i l'acompliment dels Drets Col·lectius Indígenes, per l'autogestio, pel territori i per l'educació.
Aquesta organització danesa impulsa el respecte als drets humans dels pobles indígenes, el seu dret a l'autodeterminació, desenvolupament i integritat cultural així com al control dels seus territoris i recursos. Publica interessantíssims informes sobre la situació dels pobles indígenes del món, que es poden baixar en format PDF.
Article publicat a la revista "Mataró report", que explica la introducció de la llengua amaziga com a activitat extraescolar dels centres educatius de Catalunya el curs 2005-2006
Article de Vilaweb sobre les llengües de l'Estat francès amb motiu de la reforma constitucional que feia un reconeixement de les llengües dites regionals a la Constitució francesa.
Una de les webs més interessants sobre els Països Catalans i sobre les nacions sense estat. A part de temes sociolingüístics, també es tracten temes de drets humans i de medi ambient.
Dossier elaborat per Pere Mayans i Vicent Sanz amb ressenyes de llibres i de materials didàctic per treballar la sociolingüística a l'ensenyament secundari. 2001
Document difós pel Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya per fer conèxier la situació de les llengües als estats d'on prové l'alumant procedent de la nova immigració
Article a la revista electrònica "Catalan Language News" (Febrer, 2007) de l'Observatori de la Llengua sobre la realitat lingüística de l'Alguer, la ciutat catalna de Sardenya. Article pensat per a periodistes estrangers interessats en el cas català
Conferència a l'Ateneu Barcelonès amb motiu de la presentació del llibre d'Antoni Canu "En l'arc dels dies". La trobareu a l'apartat "Han escrit d'ell".
Informació sobre aquest llibre -pensat com a material didàctic per a alumnat de secundària- que permet conèixer la història social de la llengua catalana en els diversos territoris catalans: Catalunya Nord, Principat de Catalunya, Andorra, Franja de Ponent, País Valencià, Illes Balears i Pitiüses, el Carxe i l'Alguer
Article publicat a la revista electrònica "Tossal", on es comenten materials per treballar la diversitat lingüística a les aules d'ensenyament secundari i primari
Reproducció en àudio. Se celebrà a la Langile Ikastola d'Hernani, on s'explica a joves estudiants universitaris bascos (tots euskalduns!) i a alguns professors el tractament de les llengües al nostre sistema educatiu no universitari.
Reflexions a propòsit del que significa actualment parlar d'immersió lingüística. També hi trobareu la versió en castellà http://www.uoc.edu/portal/castellano/sala-de-premsa/actualitat/entrevistes/2011/pere_mayans.html i en anglès http://www.uoc.edu/portal/english/sala-de-premsa/actualitat/entrevistes/2011/pere_mayans.html
Article "La meitat dels alumnes de les aules d'acollida de primària parlen castellà" publicat el 26 de novembre de 2006 a Vilaweb per Eduard Batlle i que fa referència a un estudi sobre les aules d'acollida fet per Ignasi Vila, Josep M. Serra, Carina Siqués, Santiago Parera (Universitat de Girona) i Imma Canal i Pere Mayans (Departament d'Educació)
Presentació d'aquesta jornada organitzada pel Departament d'Educació i per Linguamín-Casa de les Llengües a la Biblioteca Ignasi Iglésias de Can Fabra (Barcelona, 6 de juny de 2009)
Entrevista publicada a la revista electrònica "Tossal" i a la "Revista d'Igualada", núm. 5 (setembre de 2000) amb el nom "De la Franja de Ponent a l'Anoia: Josep Galan i Francesc Ricart, dos franjolins d'Igualada".
Presentació digital exposada a la Jornada sobre l’Any Europeu del Diàleg Intercultural celebrada a Barcelona el 20 de novembre de 2008 (http://www.eapc.es/documents/2008/10867d.htm).
En aquesta web dedicada al poeta Antoni Canu, a l'apartat "Han escrit d'ell" trobareu el capítol del llibre CAT-llengua i societat dels Països Catalans (de Pere Mayans) dedicat a la ciutat catalana de Sardenya.
Article publicat a la revista electrònica "Catalan Language News" (September, 2006) de l'Observatori de la Llengua sobre el Programa d'Immersió Lingüística a Catalunya. Article pensat per a periodistes estrangers interessats en el cas català
Article publicat el diari "Avui" el 23 d'abril de 2004 amb motiu de la manifestació per la llengua. Signen l'article Bernat Joan, Joan-Lluís Lluís, Biel Majoral, Rosa Calafat, Gemma Pasqual, Francesc Ricart, Pere Cardús i Pere Mayans
Article en occità amb motiu de la X Dictada Occitana (gener de 2007) publicat al bloc La France vue d'en bas o lo Païs d'en Jacme, democràcia ! de Jacme Tolosa
