El pols de la llengua als Països Catalans

En altres apunts d’aquest bloc hem anat comentant les amences que tenia el nostre espai comunicacional català (si és que mai ha acabat d’existir del tot!) amb la posada en funcionament de la Televisió Digital Terrestre, i hem explicat els diversos punts de vista  sobre el tema i les actuacions que s’han fet des dels territoris. Hi vèiem moltes ombres, certament, però ara, quan, de mica en mica, es van trobant solucions per a cada territori, sempre pendents de legislacions diverses, de tarannàs polítics també diversos -i a voltes sorprenents-, cal fer-se ressò dels avenços que s’estan fent, perquè és indubtable que sense mitjans de comunicació d’abast nacional (encara que, massa vegades, els canals públics del Principat de Catalunya tenen molt poc de nacionals) no és possible reforçar la idea de comunitat lingüística catalana.

Tret del País Valencià (on la situació encara és complicada per les raons que tots sabem), la rebuda dels canals de la televisió pública del Principat de Catalunya van arribant amb una certa normalitat al conjunt dels territoris catalans. Per tant, és de justícia felicitar-nos, d’una banda, de la pressió exercida per les societats nord-catalana, franjolina-on, fins i tot, un regidor del PP de Fraga demanava públicament la rebuda dels canals catalans!-  i illenca (entitats, organitzacions polítiques, administracions…), però, d’una altra, per la feina tranquil·la, sense estridències, del conseller Tresserras…, que arriba fins i tot a Andorra.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!