El pols de la llengua als Països Catalans

En el marc de la UCE, cada any l’incombustible Joan-Miquel Touron, propietari i responsable, des de fa més de vint anys, de la Llibreria Catalana de Perpinyà munta una parada de llibres, de mapes, de CD… tant del nord com del sud del nostre país. Alguns d’aquests materials són, a voltes, especialment difícils de trobar al sud de la ratlla fronterera -una frontera, per cert, que no és únicament a nivell de distribució de productes, sinó que és una de les més presents dins de la Unió Europea: passes d’Irlanda a Irlanda del Nord i no te n’adones, passes d’Àustria a Hongria o d’Eslovàquia a Hongria i ni ho veus, no cal dir de Bèlgica a França o d’Itàlia a França, o d’Itàlia a Àustria… Però a la Jonquera sempre hi ha un control o un altre, d’una banda o d’una altra…

Sigui com sigui, en aquesta parada del Joan-Miquel he pogut trobat un diccionari de butxaca català/bretó i bretó/català realment interessant, fet a la Bretanya per l’editorial Yoraan Embanner i per l’Ofis ar Brezhoneg (Oficina de la llengua bretona).

El diccionari, que forma part del Projecte Llengües del Món, que coordina Fulup Jaket, ha estat fet l’any 2008  per la catalana Núria Garcia i Ventura, la qual ens ofereix una interessant presentació de la història sociolingüística del bretó, des dels orígens fins a les escoles Diwan. Paral·lelament, també s’ofereix una introducció sociolingüística en bretó de la llengua catalana. Com un dels actius del diccionari és que totes les paraules, tant les catalanes com les bretones, apareixen acompanyades per la seva transcripció fonètica segons les normes de l’Alfabet Fonètic Internacional.

Una feina si voleu simbòlica, però que permet no haver de passar pel francès per poder entendre les paraules bretones i que, de ben segur, pot ser un bon company de viatge si ens despalcem a aquesta minoria lingüística celta. I a l’inrevés, quan els bretons ens visiten.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!