El pols de la llengua als Països Catalans

Blog sobre llengua i societat de Pere Mayans

11 d'abril de 2010
0 comentaris

1000 llengües i la llengua catalana

1000 Languages. The Worldwide History of Living and Lost Tongues és un llibre dirgit per Peter K. Austin, publicat el 2008, del qual ara acaba de sortir la traducció a l’espanyol amb el nom de 1.000 lenguas. Lenguas vivas y extintas de todo el mundo. D’entrada, l’objectiu és presentar d’una forma planera i per a un públic ampli les llengües mundials (com el xinès mandarí, l’hindi, l’anglès l’espanyol…), les llengües d’Europa (un capítol l’autor del qual és el prestigiós Glanville Price…), les llengües d’Àfrica occidental i septentrional, les llengües d’Àfrica central, oriental i meridional, les llengües d’Àsia meridional, les llengües d’Àsia oriental i sud-oriental, les llengües d’Austràlia i el Pacífic, les llengües d’Amèrica, les llengües en perill o les llengües ja extingides.

Tot i que és un llibre, com hem dit, dirigit a un públic no especialitzat, la pàgina dedicada a la llengua catalana ens mostra una manca de rigor que fa que sobre el contingut de l’obra hi hagi un cert dubte i que ens faci aconsellar a les persones preocupades per aquest tema que busquin altres fonts com, per exemple, les que ens ofereix la pàgina de Linguamón-Casa de les Llengües

D’entrada, el fet més curiós que podem trobar en l’entrada sobre la llengua catalana, en la versió espanyola, és que el català es parla a Espanya, Alemanya (!), Andorra, França i l’Alguer, a Sardenya, conegut, segons el llibre, com la “Petita Barcelona” (jo havia sentit Barceloneta, però mai “Petita Barcelona”). Curiosament, a la versió original anglesa no apareix Alemanya com a lloc on es parli el català (manca de rigor del traductor, manca de revisió…?).

Pel que fa a les variants de la llengua (i aquí sí que coincideixen la versió anglesa i la versió espanyola), s’afirma que existeixen dos grans blocs dialectals (una informació que, sincerament, creiem poc rellevant en una de les llengües amb menys poca variació dialectal i que, a més, pot ajudar a donar la idea que es tracta d’una llengua petita i, a més, molt dialectalitzada). Paradoxalment, situen Andorra com a part de la zona dialectal oriental. En aquest apartat es diu també que “en gran parte de la zona sur, centrada en Valencia, existe la opinión, ardientemente defendida, de que su habla es una lengua distinta del catalán llamada valenciano”. Una informació que, sens dubte, ajudarà i molt a despistar encara més els lectors que no coneguin la nostra realitat.

Una mostra més d’aquest desconeixement de la nostra realitat és quan s’afirma que en “Cataluña (…), donde la enseñanza del catalán es obligatoria en las escuelas (y a menudo es también el medio de instrucción)”… Cal recordar que des del 1983 el català és, per llei, la llengua de la instrucció del nostre sistema educatiu?

No voldríem estar-nos de comentar també  la il·lustració que acompanya la pàgina dedicada a la llengua catalana: uns jugadors d’escacs jugant, segons es diu al comentari de la fotografia, a Andorra la Vella. Com es pot veure una imatge molt il·lustrativa d’una llengua que serveix, fins i tot, per jugar a escacs… (!)

Però és evident que el que es respira a l’obra no és ben bé el discurs sociolingüístic al qual estem acostumats des d’aquí. I, si no, fixem-nos el que es diu al capítol sobre l’espanyol, dit així, és clar: “Aunque toda las regiones (sobre todo Galicia, al oeste, y Aragón y Cataluña, al este) tenían sus lenguas regionales, el triunfo político de Castilla significó que sólo el castellano pudo aspirar a ser la lengua nacional de España (la independencia política de Portugal dio a su variedad la oportunidad de establecerse como nueva lengua nacional)”… Uns comentaris que relacionen les llengües a un estatus polític (potser per aquesta raó hauríem de dir que el català és també llengua nacional, perquè Andorra, un estat, la té com a única llengua oficial!) i no pas uns comentaris de lingüistes amb un suposat prestigi.

Per tant, un llibre aparentment interessant però que ha de ser llegit amb molta prudència…, perquè no tota la informació està el suficientment contrastada…

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!