Ahir es va firmar al Consolat de Mar el conveni entre el Govern de les Illes Balears i la Generalitat de Catalunya que fa efectiva la reincorporació de ’arxipèlag a l’Institut Ramon Llull. El president de la Generalitat, José Montilla, qualificà la firma com “un acte de normalitat que expressa la voluntat de treballar i
Es fa dir Nico i tot d’una adverteix que aquest nom seu de carrer no prové de Nicolau, com tothom creu, sinó de Nicodemus. Tot ve de quan feia el batxillerat a La Salle. Un “hermano” que el prengué com a fill de l’ànima, en veure’l tan tímid i que el feia de veure quan
El govern municipal de Bunyola ha decidit marcar les festes patronals de la vila amb la divisa inconfusible del Partit Popular. Per començar, han decidit liquidar per la via més expeditiva (això és, destituint sumàriament el seu director durant més de vint anys) el prestigiós Festival de Música de Bunyola, l’únic esdeveniment que situava aquest
Res no retorna. Tot es perd, tot s’esmuny o fuig,sobretot la claror, el batec de l’arc del cel que ve quan li rota i es fon quan se’l fita. L’odi potser sigui l’única força capaç de tibar la goma del tirador i sortir-ne disparat amb més potència que la llum per esperar-nos, dret com us
Dimecres passat, dia 3 d’aquest mes de setembre, el batle de Calvià Carlos Delgado va escopir sobre la nostra nissaga i ningú dels que s’haurien d’haver immutat no ho ha fet. Vull dir que davant l’ultratge al Rei En Jaume ni s’han obert diligències penals -com s’hauria esdevingut si s’hagués ofès el Borbó que regna
Can Gazà va rebre ahir un dels Premis a la Solidaritat que enguany ha instituït el Consell de Mallorca per reconèixer i destacar ’esforç del treball social i la solidaritat que persones i entitats, públiques o privades, duen a terme a Mallorca amb col·lectius vulnerables o des de l’illa amb països en vies de desenvolupament.
Només els tocats del boll també hi estan per la fortuna. I afortunats són els que poden mirar de cara la tristesa, els ulls somorts de la pesantor d’ànim, l’extrema agitació del plany. Sols qui s’ha trobat sense mans quan calia almoinar, apreua tenir un desig a l’abast. Només qui ha tastat tant la salabror
Des de fa vint-i-quatre anys, el meu poble, Bunyola, frueix d’un festival de música fet a la seva mida i a l’alçada de la qualitat més exigent. Fa aquest temps, Bartomeu Quetgles Pons, músic i melòman -a part de professor universitari- en tingué la pensada mogut per la seva massissa bunyolinitat i pel seu entusiasme
Apel·lant a la “racionalitat econòmica” i argumentat, segons els mitjans de comunicació, que “no queda justificat a bastament”, la consellera d’Educació i Cultura del Govern de les Illes Balears, Bàrbara Galmés, decidí no signar un conveni de col·laboració amb l’Escola Bressola, de la Catalunya del Nord (http://dbalears.cat/actualitat/Balears/galmes-es-planta.html). El conveni, proposat per la seva directora general
Quan passa el vent per la flauta és hora de fer anar els dits. Amb aquesta dita voltant-li per la mollera bevia el primer cafè, ben carregat, del dia. Tan fort l’havia pres el refrany que al migdia s’havia fet membrana i l’abstracció amb què l’atenia, la maça que hi percudia com si timbala fos.
Estam tan avesat a empaitar somnis, els catalanoparlants-i-pensants, que quan topam amb una realitat prodigiosa que materialitza, en certa manera, algun anhel intensament volgut, no li feim el cas que convé i ens interessa. Anit, al Teatre Principal de Palma, l’Orquestra Simfònica de Joves Intèrprets dels Països Catalans hi va fer un concert memorable i
Només en sentia els güells, de les rates, no en veia cap. A trenc d’alba, al caló on feia vint anys havien decidit amb Mercè que es casarien i on havia passat la nit, només hi eren un jovencell -que no el perdia de vista- amb les traces de retardat i ell. Mirava la quietud
Cal advertir que em not molt pesat i morbós –vull dir xacrós- el discórrer, avui dematí, i les dosis elevades de cafeïna amb què pretenc combatre l’endropiment cap efecte no em fan. Llegesc que el Banc Mundial ha recomptat els pobres del món i, basant-se en les dades de l’any 2005, conclou que n’hi ha
Formentor és una cala d’encanteri farcida, durant els estius, de barques, iots i altres objectes flotants que impedeixen la nedada a plaer de banyistes i contemplatius. També és un hotel emblemàtic encastat en uns paratges escruixidorament bells. Una bellesa consistent, encara, però fràgil, tanmateix, perquè tanta formosor fa dents als pics dels especuladors i a
Immediatament després de parlar amb sa mare –que portava el seu germà menut al braç, arribat fora de temps, considerava- Roser esperonà Writer, el seu cavall, i fugí enrabiada. Celebrava el seu dissetè aniversari, Roser, i son pare no hi havia comparegut. Hi comptava. Sa mare, Mercè, no; però ella sí: no feia encara vint-i-quatre