marginàlies
Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes
CAN GAZÀ, PREMI A LA SOLIDARITAT
Can Gazà va rebre ahir un dels Premis a la Solidaritat que enguany ha instituït el Consell de Mallorca per reconèixer i destacar ’esforç del treball social i la solidaritat que persones i entitats, públiques o privades, duen a terme a Mallorca amb col·lectius vulnerables o des de l’illa amb països en vies de
desenvolupament. En concret, Can Gazà ha rebut el premi al servei d’àmbit insular dut a terme per una entitat privada de caràcter no lucratiu. El jurat ha decidit atorgar-li el guardó, a proposta del Grup d’Estudis de Salut Integral, per ser un centre en el qual tots els seus responsables tenen vocació de servei als altres, atenen les necessitats bàsiques d’un col·lectiu de persones sense sostre i amb moltes dificultats de salut, la majoria homes que provenen del món de les drogues, l’alcohol i la marginació. Així mateix, s’ha tengut en compte que es tracta d’un centre participatiu, que té en el col·lectiu i l’ajuda mútua un dels seus pilars de funcionament.
Can Gazà és una finca del Secar de la Real, de 14.500 metres quadrats aproximadament i amb un casal esplèndid, que forma part del dispositiu de centres que atenen les persones necessitoses de Mallorca des del mes de març de l’any 1978. En el panorama de l’atenció mallorquina a les persones excloses, Can Gazà és un punt i a part per moltes raons: per la realitat concreta d’exclusió social que empara; pel sistema de gestió i control que segueix; per les fonts del seu finançament; i també perquè, a banda de l’atenció que ofereix, vol ser una mena d’observatori de la marginàlia mallorquina.
Can Gazà, des de fa dotze anys vol ser una “família de fet” molt nombrosa formada per homes malalts socials, amb afeccions orgàniques sobrevingudes de distint grau i irreversibles, i que els impedeixen el retorn al mercat de treball ordinari. Es tracta d’una realitat social marginal que no troba l’encaix que exigeix la seva extrema necessitat en l’actual xarxa pública d’atenció a les persones socialment excloses. Ara mateix atén en règim intern 30 homes.
El fet de voler formar una família de fet extensa comporta, necessàriament, l’autoregulació, talment com ho fan la resta de famílies. En la pràctica, aquesta decisió obliga a l’exigència de cada resident a ser responsable, primer, d’ell mateix i després dels espais de la casa, de la seva dinàmica interna i de la resta de companys.
El far de la nostra pràctica és que només es pot parlar d’inserció social a partir d’un reconeixement íntim d’identitat personal; i que només es pot formar aquesta identitat ciutadana a partir del respecte més absolut a la diferència: a comptes de reinserir mai no s’ha de despersonalitzar
Són tres les claus de la pràctica assistencial de Can Gazà per aconseguir aquests propòsits:
a) l’ús de la xarxa pública de serveis socials i sanitaris, preferentment, com qualsevol altra família. Així, es redueix la nòmina de professionals exclusius permetent que el gruix dels recursos econòmics recaiguin directament sobre els assistits;
b) l’aprofitament de la finca com a camp de laborteràpia. La granja, l’hort i les pastures, a banda de servir-nos d’economat, comporta el tall de feina millor per als assistits que estan en millors condicions físiques;
c) el finançament, a càrrec d’una extensa xarxa d’amics i cooperants altament responsabilitzats amb la filosofia i la pràctica de Can Gazà que ens permet viure sense cap excedent però amb la màxima dignitat, compartint tots els recursos.
El repte que entre tots, residents, atesos i cooperants ens hem marcat -a banda de recollir els fons econòmics necessaris per sobreviure dignament dins l’austeritat i d’implicar-hi les administracions públiques- és difondre aquest model autogestionari i familiar d’atenció a la necessitat humana.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
És de les poques alegries que m’han arribat de les institucions públiques en moltíssim de temps, si el Consell ha reconegut el que hom fa a Can Gazà. Com jo no llegesc els diaris, me n’he assabentada pel teu bloc. Estic molt contenta.
Enhorabona a tu, a en J.S., i a tota la família.