Sabiduría China para hablar en público. Daniel Estulín.
“Daniel Estulín, un maestro en el arte de la comunicación, o lo que es lo mismo, en el arte de la vida” (Luis Rupérez, Director de RRHH, PharmaMar (Grupo Zeltia))
Vaig comprar aquest llibre atret pel títol. Em vaig parar a fer una ullada a la contraportada.
“Daniel Estulín bucea en la cultura tradicional china y enseña su aplicación a quienes hoy tienen que afrontar, por motivos empresariales, una presentación” (Reseña en El País)
“Parece que la “Sabiduría China” de Estulín es un compendio del saber popular de todas la culturas de la tierra” (Pedro Aparicio, PRNoticias.com)
Però després de llegir-lo ho vaig trobar una recopilació de frases fetes, de filosofia de sobre de sucre de café, ordenades sense trellat ni forrellat i sense cap aprofitament per a fer cap presentació. Malgrat la meua impressió, em vaig quedar inquiet, com insegur, sense voler acceptar el meu criteri davant la forta recomanació de la contraportada del llibre. Fins al punt d’haver recomençat fins a tres vegades el llibre (i haver-lo deixat les tres vegades per acabar. Com diu un amic: “Amb tant de llibre per llegir com vas a perdre el temps amb això?”)
Total que per a sorpresa meua el diari Levante-EMV li fa una entrevista el passat dissabte. I ens presenta a l’autor com a “excontraespia y escritor” Ostres! Si ja dia jo que el tio aquest escrivia rarot.
Però es que l’entrevista no té desperdici:
“…el movimiento de la contracultura, los hippies, se creó en el laboratorio. El símbolo de la paz viene de un culto pagano de hace 5.000 años cuyos líderes sometian, torturaban y mataban. El 15M nace en Yugoslavia en 1999, finaciado por la CIA […] Estamos en manos de un grupo de gente que es la antigua nobleza negra veneciana. […] Por todos lados ves símbolos masónicos, miras BBVA o Bankia i la “B” es un “13”…”
I ara ja és quan he agafat el llibre i l’he dut a un rastro a veure si em donen alguna cosa.