PERSÈPOLIS – Marjane Satrapi

“Persèpolis” és una novel·la gràfica, bé quatre en realitat (Llibres 1, 2, 3 i 4), publicada en l’any 2000 i que narra en forma autobiogràfica la història d’Iran al llarg dels anys 1980 al 1993 contada a través de la infantessa, l’adolescència i l’edat adulta de Marjane Satrapi, la seua autora.

El primer llibre de l’obra va obtindré el premi “Coup de coeur” al millor autor revelació del saló del còmic d’Angulema en 2000, el llibre 2n el premi al millor guió del Saló d’Angulema en 2001, el volum 3 té el premi de la Paz Fernando Buesa Blanco i en 2008 el Llibre 4 el 13è premi Internacional d’Humor Gat Perich en 2008. Com podeu veure un palmarès ben ample.

Marjane i la seua família, les seues amistats, els seus amors, els seus èxits i els seus fracassos ens presenten la terrible involució que va sofrir aquell país. Arriba a fer mal llegir amb els ulls d’una xiqueta tota la traïció a uns ideals revolucionaris, o més bé com la mala companyia dels islamistes triada pels revolucionaris que derrocaren el Xa, derivaren en una república islàmica integrista. Amb tot el que això comporta.

La repressió contra els intel·lectuals, la retallada dels drets civils (sobre tot a les dones), la vulneració dels drets humans amb els dissidents impregna la quotidianitat de la vida de Marjane.

Especialment colpidora la visualització de l’ús de les classes més desfavorides com a carnassa en la guerra contra l’Iraq dels ’80 i com ens presenta aquella guerra com un instrument de supervivència del règim islamista desviant l’odi del pobli d’Iran contra els àrabs d’Iraq. Acusacions vetlades de com les potencies occidentals armaren els exèrcits dels dos països i com usaren aquell camp de batalla com a zona experimental de les armes químiques produïdes a Europa.

Marx, Sartre, Bakunin, Beauvoir, Mossadeq trufen aquesta història, uns com a referents principals, altres com a inspiradors d’algunes de les etapes de la vida de Marjane.

Marjane no s’estalvia de fer una critica la racisme de la vella Europa quan ens conta les seues vicissituds a Àustria on els seus pares l’envien per allunyar-la de la guerra. Institucions religioses, amb bona dosi d’integrisme també, treballs precaris, menyspreu de veïns i coneguts,… arribant a l’extrem de viure unes setmanes al carrer per no tindre una xarxa de suport entre els suposats intel·lectuals i revolucionaris de sofà que passaven per amics i companys.

Al llibre 4t Marjane ens conta com torna al seu Iran i es reinventa després de passar per un difícil procés de des-occidentalització i una reivindicació de la seua cultura materna. Reprèn els estudis universitaris, troba i perd el seu primer amor (“El vaig tornar a veure 3 ó 4 vegades fins que se’n va anar del país. Ens vam anar escrivint de tant en tant fins que el temps va fer la seua feina i vam perdre el contacte), es casa, es divorcia i enllesteix, en fi, la seua vida professional a Europa després de tornar a tastar la intransigència dels “barbuts” ja instal·lats en totes les esferes administratives del país.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.