Està ben portada la cita de Mark Twain que va usar Ana B. Nieto en el CincoDias de la setmana passada “la història no es repeteix però sol rimar”. Després de l’ensorrada d’Enron en 2001 evitada durant anys per una comptabilitat creativa ens trobem ara amb l’informe  que un investigador governamental dels UEA ha presentat sobre la fallida del gran banc d’inversions Lehman Brothers (LB) i que per a molts marca l’inici de l’actual gran crisi econòmica que estem patint. Aquest informe fa especial menció a una partida de la comptabilitat de LB: el Repo 105. Un “repo” en termes de banca d’inversió és, molt resumidament, una venda d’actius amb un pacte de recompra en un termini determinat. O siga com anar a portar les joies d’or a un prestamista amb l’esperança que en breu tindrem diners suficients per a recuperar-les. O siga, mal senyal…  És clar, és una comparació una miqueta de sal gruixuda, però el cas és que el motiu d’aquesta venda, del Repo 105 que era el nom de la partida comptable on es registraven les vendes amb pacte de recompra, era per amagar pèrdues que ja feia temps que venien produint-se.
Bé un mal senyal. Però un senyal. I no el va veure ningú? Ni després d’Enron? Ni després de la denúncia d’un empleat (Matthew Lee) de l’empresa que auditava LB? L’empresa auditora va revisar, de nou, la comptabilitat i… no hi va trobar res a destacar. És comprensible, cobrava de LB així que entre investigar massa a fons i perdre un client o deixar les coses com estaven va optar per… deixar les coses com estaven.
Sovint es diu que no hi ha més cec que qui no vol veure, com per exemple els multimilionaris clients de Madow, un suposat mag de les finances que prometia rendibilitats estratosfèriques als seus clients a canvi que no preguntaren res i, al remat, el que tenia muntat era una gran estafa. Ací també hi va haver denúncia però tampoc ningú no va fer cas. Els cegava la rendibilitat.
I on som ara? Després d’Enron, després de LB, després de Madow? Encara hi ha persones que van a comprar pagarés d’una empresa que promet el 10% de rendibilitat quan la banca d’inversió més agressiva (ING i altres) no passen del 3%. Clar del 3 al 10 què hi ha? Un nou poema que aviat ens ensenyarà la seua rima.