LLegir no és fugir

            Fa uns dies vaig tindre una conversa
interessant amb una jutge; era una dona intel·ligent, però  la seua preocupació em va semblar poc
intel·ligent. Parlàvem si el fet de mantindre el nom  a un nen d’un any i poc podria condicionar el
seu futur. El nom en qüestió, per a la zona en la que estàvem és (molt) musulmà
i clar… com estan ara les coses, a la dona li preocupava que el nen tinguera
problemes més endavant. Jo li vaig dir que el nom no era definitori de la
persona, i més quan diverses cultures donen diversos significats a un mateix
significant. El mateix nom en la meua cultura, li volia dir, era el nom d’un
rei català, que malgrat que mai no va exercir, va representar la meua nació, o
el que hi havia d’ella per l’any 1400, amb total normalitat.

            El dubte que em ve al cap és que si,
tot i que li mantinguem el nom a una criatura, li traguem els seus orígens…
no li estarem llevant un fragment de la seua identitat? Em fa por que la
resposta siga que sí, però em console pensant que li donarem la nostra
identitat i en farem (comptem amb una bona colla) tot el que estiga a les
nostres mans per a que se’n senta orgullós d’ella.

            Us havia dit que tinc un altre fill?
Estic feliç.