Tot de cop, ho paírem?
L’Estatut retallat, ja no el coneix ningú. El comunicat d’ETA, que ha sorprés a la majoria i ens demanen prudència. El cor d’en Carod, lleugerament espatllat.
Massa notícies en quatre dies, potser no ho podrem pair. La veritat és que no ens deixen ni a sol ni a sombra.
Sobre l’Estatut ja s’ha dit practicament tot. El que a mi em sorpren (segurament ja no m’hauria de sorprendre res) és la capacitat que tenen l’Iceta, la de Madre, en Mas o en Saura per voler fer-nos veure que han assolit un Estatut admirable en el seu conjunt, que recull entre altres coses el terme nació al preambul i que aixó té el mateix valor que si fos a l’articulat. Sembla o potser es veritat, que ens prenguin el pè, com si els catalans fóssim estúpids. Per ells faran, cada cop som més els que veiem les coses bastant diferent a com les veuen ells i aixó o no ho valoren o no els interessa gens l’opinió d’una part important de la població.
El comunicat d’ETA ens ha alegrat molt. Jo no sóc l’únic, segur. Però els pares de la pàtria ens donen instruccions precises de com hem d’actuar en aquest cas. Prudència, cautela i altres adjectius de significat similar. O sigui tampoc ens deixen estar contents per una cosa que venim reclamant fa un munt d’anys, negociació, negociació i negociació. Mentre ho deiem nosaltres ens calificaven gairabé de col·laboradors, ara que ho diuen ells ens volen frenar els nostres sentiments i la nostra llibertat. Com sempre.
La malaltia d’en Carod arriba en mal moment, li desitjo una bona recuperació, ja que ha d’estar preparat per fer front a les pressions que venen per l’Estatut i les que ara li arribaran pel tema d’ETA.
Massa coses en tant pocs dies, ho paírem?
Segur que si.