Por i obsessió
Tenim un problema col·lectiu.
Les properes eleccions al Parlament de Catalunya ens donaran un nou govern. Els
diputats electes l’escolliran a partir de la majoria que es formi directament o
bé després d’algun pacte. Quin problema tenim? podeu dir, si la cosa és la més normal
en un sistema parlamentari democràtic. El problema que tenim, segons les enquestes
recents, no és altre que la formació d’un govern a partir de la majoria que aconsegueixi
Convergència i Unió. De la mateixa manera que ho seria si el govern el poguessin
relligar, altre cop, uff, els grups de l’actual tripartit. Els uns i els altres,
excepte ERC, han donat suport a les retallades inicials de l’Estatut del 30 de setembre,
fins a deixar-lo en mans del Constitucional, el qual ja sabem com l’ha acabat deixant.
Repelat per tots costats.
Fa por i posa malalt a
molta gent, jo diria que a mig País, veure com es pot vertebrar, un altre cop,
un govern que no ens podrà portar gaire lluny en la nostra lluita per
deslliurar-nos dels lligams que ens tenen aferrats a aquesta España decadent, però
que al mateix temps segueix, també obsessivament, defensant una falsa unitat
pàtria que solament es recull a la Constitució amb l’objectiu de mantenir la
caixa única i la repartidora més insolidària de tot Europa.
Després de 30 anys de
democràcia i vist el que hem vist, la nostra única obsessió hauria de ser fer tot
el que estigui a les nostres mans per aconseguir trencar l’esquema de sempre, per
agafar la direcció que necessita el poble de Catalunya. Només votant els partits
que defensen clarament la Independència del nostre poble podrem sortir de l’atzucat constitucionalista. Trenquem d’una vegada
per totes. La ciutadania de Catalunya s’ho mereix i la majoria ho pot fer possible.
Ara o mai, és la nostra oportunitat.