No ens distraiem
Sembla que tot gira al voltant de les infraestructures. Però, de quines parlem?
Només de carreteres? de Ports i
aeroports? de trens?, no fotem, hi ha altres equipaments, que també són
infraestructures, que sembla no interessen gens, o poc, millor dit.
El País, necessita accelerar
el ritme d’obres en petits equipaments, que no valen milions i milions d’euros,
segurament només centenars, però que són imprescindibles pel funcionament del
conjunt de la societat.
Els nostres polítics sembla
que fan més cas de l’empresariat, que no pas de la societat civil, la societat
que pateix les mancances dia a dia, la que perd oportunitats de feina, de
formació, de conciliació de vida laboral i familiar, de desenvolupament
personal, la que no pot gaudir d’uns serveis adequats quan arriba al final de
la seva vida, per manca del geriàtric proper, la societat civil real, no la que
participa en les festes que ofereix el govern en dies senyalats, la societat
que vota, paga impostos i quasi sempre calla i es resigna.
No ens distraiem, la
societat pateix un conjunt de mancances que mai s’arriben a solucionar i que
sempre veu contrarestades amb les estadístiques oficials o la falsa
representació política que li dóna peixet, prometen coses que no solucionen el
seu problema real.
La macro economia no els
deixa veure el bosc, i la petita renda familiar, el sou baix, la manca de llars
d’infants públiques, els geriàtrics amb llarguíssimes llistes d’espera, els
ajuts per fills, l’ensenyament que volen descentralitzar tal com han fet amb
els hospitals i ambulatoris (difuminant la realitat) no formen part de les
seves prioritats, prefereixen que els cotxes no facin cues sense pensar que els
usuaris de les carreteres també pateixen els problemes esmentats i que el fet
d’arribar més aviat a casa o a la feina, no comportarà alhora solucionar la
resta de coses que realment els hi preocupen.
No ens distrèiem ara que vénen
eleccions, millor dit no badem gens ni mica, per no caure en el parany de
creure que servirà d’alguna cosa el mercadeig que ens ofereixen a canvi d’un
vot.
Tampoc cal votar en blanc,
no serveix per a res, votem més, per la necessitat de millorar la situació col·lectiva
del nostre País, que no pas per intentar evitar alguna cosa que ens pot anar
pitjor, votem per nosaltres, per les nostres coses, per les persones que tenen
una visió clara del que volen per Catalunya, encara que ara estiguin immersos
en un pacte de sang i foc que els té lligats, incomprensiblement, amb una gent
que només treballen per acontentar els d’allà.
No ens
distraiem