Al final, després de tants anys de conflictes, el que sembla que ha quedat clar al Pròxim Orient són dues coses:
1) els islamistes no pararan fins a fer desaparèixer Israel del mapa.
2) els israelians (majoritariament els que són jueus) no estan disposats a perdre’l.
Sempre he sentit a dir als progres que actualment ens governen que les actituds han de ser positives; que no s’ha d’anar mai contra una postura, sino que s’ha de procurar defensar allò que creus fins arribar a un punt d’entesa amb el que defensa una postura contrària (això que en diuen "diàleg", vaja).
Doncs bé. Qui és que vol la desaparició de l’altre? Quin diàleg planteja? Quina és la resposta adequada a algú que vol que no existeixis?
La resposta Israeliana és desmesurada, perquè perjudica a un ampli sector de la societat libanesa que sospira per viure en pau, per comerciar, per oferir un producte turístic que els permeti sortir del pou de les guerres. D’acord. Però si la majoria dels libanesos volien això, aleshores, què vol Hezbol.là? Què buscava quan va segrestar els soldats? Què busca llençant míssils sobre Haifa? Qui els va empényer a actuar així? (Suposo que no m’equivocaria gaire si assenyalés un barbut iranià que nega la Shoah, però segur que no és l’únic).
Israel té dret a existir. Per les circumstàncies que siguin (l’antisemitisme europeu del segle XX, per exemple) el poble jueu va retornar, va pujar, a Israel en massa. El que passa és que es va trobar amb una terra on la població, després de tants segles, havia canviat. Ara els qui habitaven el pròxim orient havien canviat la religió jueva per l’islam. I això els feia incompatibles, tot i partir d’un tronc comú. Són dues branques oposades, però condemnades a estar sempre juntes.
Els islamistes no suporten els jueus perquè els recorden el seu orígen. Els jueus no es fien dels islamistes perquè saben que els volen fer desaparèixer. Això es soluciona amb diàleg? potser sí. Però igual que dos no es barallen si un no vol, dos no dialoguen si un no vol. I aquí, el que no vol el diàleg, és l’islam. No ens equivoquem.
El que no entenc de cap manera és que hi hagi allò que s’anomena "democràcies occidentals" que, per qüestions que se m’escapen, donin suport a les postures dels que no volen dialogar. I sempre (per fer-ho més incomprensible encara) són les veus progres, esquerranes, les que defensen les postures intransigents dels islamistes. Puc entendre la postura francesa, ja que té molts interessos entre els països àrabs, però la espanyola, no la entenc. Jo crec que no és més que una derivada de l’antiamericanisme patològic que ens envolta, perquè si no, no ho entendria. Si fins i tot la esquerra pacifista israeliana dóna suport a les accions del govern i, en general, el 90% de la població d’Israel recolza aquestes actuacions.
Defensar Israel és defensar la llibertat de les persones. Mostrar al Món que hi ha espais per a la llibertat entre la intol.lerància islamista (que renega de la llibertat individual que propugna Occident i propugna una mena de neofeudalisme amb parabòl.lica com a solució de futur) com són Israel, gran part del Líban o, apurant una mica, Egipte i Jordània (ja he dit que apurant una mica). No pot ser que algú et negui i tú t’arronsis. No. Això seria el final.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Hi Israel amb les actuacions del passat i present no ho ha fet com cal, s’ha extalimitat amb la violència i en volta de defensar la llibertat de "totes" les persones, sols ho ha fet en interés de Israel.
Qui a ferro mata, a ferro mor.