Bé, ara ja no parlaré més de l’estatut dels collons. Ja ha quedat clar que aquest país que estimo amb desesperat (cada vegada més) dolor té un seriós problema de baixa autoestima o, més aviat, d’elevat autoodi.
Ara parlaré d’aquests que, d’allà on es fiquen, no surten ni amb àigua calenta : són els sociates (acompanyats de les comparses pijo-eco-comunistes d’iniciativa). Ho dic perquè, vista la exagerada utilització dels mitjans de comunicació per a vendre idees que fan, la qual ha portat a molta gent a creure que votar no era votar pp (quan ells mateixos saben que ni el pp hagués estat capaç de dissenyar un estatut tan patètic i poc ambiciós), en vistes d’això, dic, molt em temo que aquests ja no deixaran el poder a la Generalitat fins a convertir-la en un altre engendre tipus comunidad valenciana o illes balears. El que passa és que necessitaran l’ajut dels provincians de ciu, els quals, per mantenir l’statu quo, serien capaços de vendre’s l’ànima. I ho faran, no en dubteu. Proves? Una de ben clara: ahir no hi havia ni una sola estelada a la seu de ciu, mentre celebraven la seva victòria. Ni una sola. Del seu sector sobiranista no se’n recorda ningú. L’Oriol Pujol, l’Homs, etc… han estat més arraconats que l’Obiols al psc. Ara ja no els fan falta. Ja ho havia proposat anteriorment: per què no es reconfiguren en una espècie de marca blanca de l’espanyolisme com la UPN a Navarra? Es podrien dir "Unión Convergente del Pueblo Catalán" i governar pels segles dels segles amb els sociates, exigint-los (rectifico: demanant-los per favor) que hi hagi una ballada de sardanes i un putu castell d’aquests, o alguna collonada folclòrica, a canvi del seu suport incondicional. Que feliços que seran…. tots juntets!. Això sí, en Saura i companyia s’hauran d’empassar el gripau, si volen continuar tocant cuixa, després de tants d’anys d’omplir-se la boca amb la "dreta" i l’"esquerra". Mira, vés per on, encara pot tenir un punt friki divertit, tot això. Em sento optimista, molt optimista…
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
El PP votant No a l’estatutet, forçava gaire bé a empassar-se a empasar-se al referendum l’estautet de Madrid, juntament amb el rebombori afegit de la brunete i el speude-leurroxisme mediatic..