Una de les principals característiques del flamant govern espanyol és el seu tarannà dialogant. Bé, això diuen, vaja.
Però jo voldria parar-me un moment aquí, i reflexionar sobre aquest fet. Perquè hi ha moltes maneres de dialogar, i el diàleg sempre està condicionat a les circumstàncies que envolten els interlocutors. Vull dir que, per exemple, es pot donar el cas hi hagi un diàleg entre un botxí i un reu, però això no és positiu per se, ja que el botxí li acabarà tallant el coll al reu. I el contingut del diàleg, ben segur, estarà en funció de les circumstàncies de cadascú. Per exemple, el botxí pot començar el diàleg dient : " Bon dia, reu! fa un dia excel.lent! sembla que el sol trigarà a marxar ara. Després de tantes pluges, potser es faran bolets!" i el reu li pot contestar : "Si que fa bon dia, però depèn per a qui…". Amb això, ja s’ha encetat un diàleg. Però no deixa de ser un diàleg bastant inútil, perquè no hi ha una finalitat concreta. Per tant, més que un diàleg, podríem parlar d’una conversa, de xerrar, en el sentit d’entreteniment. Per què? Perque el que té la posició predominant en aquest diàleg no està disposat a posar-se al mateix nivell que l’altre. Al reu li interessaria dialogar per no perdre la vida, però aquesta possibilitat no la contempla el botxí i, per tant, la única conversa acceptada pel botxí és aquella que es fonamenta en la seva posició preeminent.
Per tant, en Zapatero es va mostrar "dialogant" amb Ibarretxe quan li va dir, amb bones paraules això sí, que es podia posar el seu Pla allà on li càpiga. Igualment, en Zapatero s’està mostrant "dialogant" amb els membres dels partits que representen el 89% de la població de Catalunya (en un diàleg junts o per separat, tant se val). Però ell no acceptarà cap proposta de canvi que suposi modificar la correlació de forces actual, ja que això significaria, en qualsevol dels casos proposats, un perjudici pel govern espanyol i un benefici per a Catalunya. Per tant, el seu "diàleg" no és més que un engany de cara a crear-se una imatge pública de persona guai i enrotllada, però res més. El botxí no pensa deixar d’utilitzar la destral.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!