He quedat de pedra quan ho he escoltat. Eren unes declaracions del Sr. Sanchez-Llibre en la presentació del seu famós llibre que han passat a RAC-1. L’home explicava una escena d’unes negociacions sobre el finançament en les quals estaven presents ell i en Quico Homs. Van plantejar que la inconstitucionalitat del projecte d’estatut (el del 30-S, s’entén) no podia ser tal ja que hi havia un model de finançament vigent, el d’Euskadi i Navarra, que era pràcticament idèntic al plantejat en aquest projecte d’estatut. La resposta dels interlocutors representants del govern va ser "pero es que allí hay un problema de pistolas". En Quico Homs va preguntar aleshores que si era necessari que a Catalunya hi hagués un problema d’aquest tipus per a poder disposar d’un sistema de finançament com aquest. La resposta, tot i no produir-se, venia intrínseca en l’anterior afirmació : "pero es que allí hay un problema de pistolas".
O sigui, que tot allò de "la vía pacífica", "aceptar el sistema democrático", "renunciar a la violencia", "dejar que hable el pueblo", etc…. no eren més que promeses més falses que les d’"aceptar el estatuto que apruebe el parlamento de Cataluña". Per tant, què volen dir? No podrem aspirar ni tan sols a un finançament digne (que no just) com el que es plantejava, si no és que comencem a esmolar les eines? Hem de començar a comprar Kalashnikovs al mercat negre? Com se li pot explicar a un jove que cregui en la independència i la llibertat dels pobles si aquesta és negada pel mateix sistema que, en teoria, t’ho ha de permetre? No és això un viver d’impotència futura?
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!