És difícil pendre punts de referència sòlids a l’hora de pendre una decissió mínimament coherent i/o correcta. Tenim informacions contradictories, ens arriben missatges absolutament excloents entre sí. Aquesta situació, tot i semblar atabaladora, ens pot ajudar a posicionar-nos. Provaré d’explicar-me:
Els partidaris del sí defensen, a grans trets, que el nou estatut obre noves vies, noves portes, per a poder obtenir en un futur noves competències o noves formes de finançament. Per tant, reconeixen implícitament que, a efectes pràctics no suposa un gran canvi respecte de l’Estatut del 79. El que passa és que en fan una lectura positiva, esperançadora, il.lusionant.
Els que defensem el no, ens basem precisament en la poca tangibilitat del text. I això és important, perque l’Estatut del 79 encara té molt de recorregut, però com que està supeditat a l’interpretació de la metròpoli, en 25 anys encara no s’ha pogut esgotar. És normal que molts ens temem que ens tornaran a enganyar.
Però més enllà d’aquestes dues, diguem-ne, vies hi ha una altra raó per votar que no : des del moment que es poden tenir unes visions tan diferents del text, es demostra que no és bo. Per tant, o que el refacin, o que deixin el de fa 25 anys, però no els hi posem tan fàcil com per acceptar el que ells volen. Si és que, a més, se’n vanen de com ens han retallat la nostra proposta original !.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Hi han altres opcions, que per alguns, (com jo), son millors que cap de les que has anomenat: Vota Independència