Tot i la tènue esperança que s’albira a l’horitzó de que els partits nacionals puguin arribar a entendre’s, en un futur proper, per gestionar els limitats recursos del govern de la Generalitat, no hi ha gaires lectures positives de la situació actual. Tenim un President que acaba de signar la seva acta de defunció, al qual només li queda per fer el repartiment d’algun premi a la fidelitat (com, per exemple, una conselleria pel Tete). Tenim un partit que està al govern, ICV, i que actúa com si això no anés amb ells, com si no tinguéssin ni una sola responsabilitat en tot el que ha passat des que van entrar al govern. Tenim l’altre partit del govern, PSC-PSOE, que només pensa en protegir el Santcristugros, que és en ZP, i que li importa una merda què passa amb Catalunya, perque sempre ha tingut el punt de mira encarat a Madrid. Tenim el principal partit de l’oposició, CDC-UDC, amb les bases desencantades, desencisades, anorreades… víctimes del costum, convertit en vici, d’empassar-se allò que es dissenya des de la direcció, encara que faci mal de ventre, encara que sigui la pròpia dignitat. Tenim un ex-partit de govern, ERC, que va confiar en les virtuts d’en Bambi i s’ha trobat amorrat a les essències de les espanyes. Ara bé, ERC, encara que sigui a contracor de la direcció del partit i obligats per les seves bases, manté en gran part la seva essència primera. Només espero que no torni a pactar amb partits d’obediència espanyola, i no perquè CiU no es pugui comportar de forma encara més filoespanyola que el PSC (llegeixi’s Duran i Lleida), sino perque les bases de Convergència tenen molt més en comú amb les bases d’Esquerra que no aquestes amb les del PSC. I els qui votem ( i aquesta és la gran virtud, alhora que el gran defecte de la democràcia) som els de baix de tot, encara.
El més preocupant de tot és comprovar que una crisi de govern d’aquesta magnitud no afecta al funcionament del país. Això demostra el poc poder real que té la Generalitat. I, en conseqüència, ens fa entendre un xic més el per què del poc valor que el conjunt de la població catalana li dóna a les nostres institucions.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Ja era hora que trobes un blog que diu les coses que jo penso,pero sisplau no tardis tant en opiná.
Les bases de Convergència, desencisades, desencantades, anorreades, carai, de quina font treus aquesta informació,veig que estàs més el lloro que la direcció de ERC, que va estar 6 hores reunida per decidir el vot NUL, quan l’immensa majoria de les seves bases clamaven per el NO
El país s’aturarà prou. Amb el canvi de govern hi va haver més d’un any de nopendre decisions que va afectar a molta gent. Ara aquests mesos poden ser mortals pel país. Encara que ens faltin molres competències una situació així destrosa el funcionament de la Generalitat, les insitucions,……