Com el títol d’una campanya publicitària de caire ecològic. Així ho plantegen a can socialista. Es tracta que tots els que mai voten perquè el que passa a Catalunya els la hi porta fluixa (cosa incomprensible, d’altra banda) es mobilitzin perquè ara hi haurà la possibilitat que mani "uno de los nuestros". Sense més arguments. Sense sospesar si és millor candidat que un altre o si el seu projecte és millor per Catalunya o més engrescador.
Ara entenc perquè em va semblar que no era tan "espontani" ni tan "sense adonar-se de la presència dels micròfons" el comentari del Sr. Sevilla. Com a bon valencià (vull dir, valencià filomadrileny) va començar a executar la mateixa tàctica que a la seva estimada "región": llimarem el nacionalisme fins que arribi a fer-se prescindible en el govern i convertirem el Principat en una regió espanyola pels segles dels segles. Això sí, amb entusiasme, que per això som campions en autoodi. I, per suposat, d’esquerres, perquè som pluriculturals, plurilingüístics, i pluri-el-que-sigui i no som fatxes del PP.
Potser no ho aconseguiran en aquestes eleccions, però una cosa sí que pronostico: el seu pròxim objectiu, i el més important, serà canviar la llei electoral. I el PSCOE ho tindrà relativament senzill, ja que apareix a totes les travesses. Ara ja no es parla de les dues opcions pretèrites: Partits nacionals / Partits espanyols. Ara sembla que només hi ha aquestes possibilitats: tripartit o sociovergència. I el PSCOE apareix en ambdues. Que Déu (o Alà, o Lenin,…) ens agafi confessats.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!