Les solls ja vessen,
s’hi rebolquen els prínceps
i els reis que maten
l’esperança del poble
i el resplendor dels astres
Els palaus cauen
perquè els intemperaires
hi calin foc
i s’espantin les rates
grasses de l’opulència
El poble espera
sempre el que mai no arriba
el que s’allunya
de l’àngel de la guarda
dels sembrats de silenci
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!