Com ahir, fem l’encreuament del posicionament social i el posicionament identitari, prèviament reduïts cadascun d’ells a 5 valors:
CT, català(9,10); CM, català mesurat(8,7,6); EM(5), espanyol confús; ES, espanyol(4,3,2,1,0); NS, no ho sap.
ER,esquerra(0,1); ED, esquerra discreta(2,3,4); CN, dreta temperada(5); DT, dreta(6,7,8,9,10); NS, no ho sap.
Hem agrupat els tres baròmetres del 2016 en un de sol (2016.T) i també pel 2017.T.
Anem a presentar, en percentatge sobre el total de la mostra-població, els aplecs que més població aporten al Sí a la independència i els aplecs que més població aporten al No a la independència:
Qui fa l’aportació més important són els que es defineixen «només catalans d’esquerra discreta», seguit dels «catalans mesurats d’esquerra discreta»
Anem pels del NO:
L’aportació més gran prové dels que hem anomenat «espanyols confusos de dreta moderada» seguit dels «espanyols confusos d’esquerra discreta»
Clarament tornem a veure que els que se senten catalans volen la independència i els que se senten espanyols no la volen. A més el catalanisme es situa majoritàriament a l’esquerra i l’espanyolisme majoritàriament a la dreta. L’espanyolisme és el problema en el sentit que, ara per ara, és una minoria la gent que se sent culturalment espanyola, però nacionalment catalana.