ambFilosofia

Joan Juhé. Lectures i Reflexions

Aproximació a l’1-O amb la teoria de jocs (3)

0

Hem explicat:

Anem ara a veure què triaran l’Estat i la Generalitat.

Primer anem a intentar ordenar les situacions terminals per ordre de preferència, primer de la Generalitat, després de l’Estat.

Us proposo el següent ordre de preferències de la Generalitat:

S17 ≻ S13 ≻ S5 ≻ S16 ≻ S4 ≻ S15 ≻ S12 ≻ S14 ≻ S11 ≻ S10 ≻ S3

S17 = Es realitza el referèndum amb una alta participació, guanya el Sí, DUI exitosa

S13 = Es realitza el referèndum amb una participació mitjana, guanya el Sí, DUI exitosa

S5 = L’Estat inhabilita, la Generalitat no ho accepta, conflicte de poders que guanya la Generalitat

S16 = Es realitza el referèndum amb una alta participació, guanya el Sí, DUI no triomfa

S4 = L’Estat inhabilita, la Generalitat no ho accepta, conflicte de poders que guanya l’Estat

S15 = Referèndum amb alta participació, guanya el NO, eleccions que guanya independentisme.

S12 = Es realitza el referèndum amb una participació mitjana, guanya el Sí, DUI fracassa

S14 = Referèndum amb alta participació, guanya el NO, eleccions que guanya unionisme

S11 = Referèndum amb baixa participació, guanya el Sí, eleccions que guanya independentisme.

S10 = Referèndum amb baixa participació, guanya el Sí, eleccions que guanya unionisme.

S3 = L’Estat inhabilita, la Generalitat ho accepta i marxen cap casa sense resistència.

Per l’Estat l’ordre seria exactament el contrari:

S3 S10 S11 S14 S12 S15 S4 S16 S5 S13 S17

És difícil donar les utilitats per cada jugador d’aquestes situacions terminals. El que farem és donar punts segons el lloc en la ordenació: 11 pel primer, 1 per l’últim.

Per l’Estat:

La tria de l’Estat entre E1 i E2 depèn del valor que agafin S1 i S2 per l’Estat.

El valor de S1 serà la suma dels valors de les situacions posteriors, considerant la probabilitat que es produeixin:

Situació Terminal Utilitat ordinal Probabilitat es produeixi Valor resultant Valor situació anterior Probabilitat es produeixi Valor resultant Valor S1
S4 5 0,8 4 H1: 4,6 0,9 4,14 5,24
S5 3 0,2 0,6
S3 11 0,1 1,1

Agafarem com a valor de S2 la suma dels valors de les situacions posteriors, considerant la probabilitat que es produeixin:

Situació Terminal Utilitat ordinal Probabilitat es produeixi Valor resultant Valor situació anterior Probabilitat es produeixi Valor resultant Valor S2
S10 10 0,7 7 H3: 9,7 0,1 0,97 4,79
S11 9 0,3 2,7
S12 7 0,5 3,5 H4: 4,5 0,4 1,8
S13 2 0,5 1
S14 8 0,4 3,2 H5: 6,8 0,2 1,36
S15 6 0,6 3,6
S16 4 0,4 1,6 H6: 2,2 0,3 0,66
S17 1 0,6 0,6

Donat que S1 > S2 (5,24 > 4,79), el pronòstic és que l’Estat prohibirà i inhabilitarà. Per tant la Generalitat haurà de triar entre G1 i G2, i atès que clarament G2 > G1, la Generalitat no ho acceptarà i resistirà. Però l’Estat s’imposarà, de moment, amb una probabilitat del 80%. Serà un 1934 del segle XXI i cal no oblidar que després de dos anys, el 1936, arribava el triomf del Front Popular. És molt probable que aquesta intervenció repressiva de l’Estat comporti la fi del Règim del 78 una mica més tard.

Si nosaltres podem preveure que la jugada serà fatal pel Règim, per què no ho poden preveure ells també i jugar S2?. Doncs perquè S2 tampoc assegura el Règim, tant H4 com H5 i H6 representen greus perill pel Règim. Perduts per perduts …

Tota manera, agafeu-ho aquestes previsions amb pinces, depenen força de les probabilitats assignades que són de collita pròpia, subjectives. A més, per bé que vaig endevinar els resultats del 9N, vaig fallar en el pronòstic tant del 27S com de les posteriors eleccions espanyoles.

Aproximació a l’1-O amb la teoria de jocs (2)

0

En una sèrie d’apunts, anem a desenvolupar l’arbre del joc del 1-O entre l’Estat i la Generalitat.  Ja hem analitza la branca S1, ara passem a S2.

Arbre del joc:

A S2, La Generalitat, malgrat la prohibició de l’Estat, (G3) realitza el referèndum, anem a H2. D’aquí (H2) es deriva un esdeveniment de resposta i resultat incert que anomenem una «tria de la Història». Anomenarem T3, T4, T5 i T6 les alternatives que poden resultar de la Història. T3 significarà « participació menor 20N, victòria del Sí», T4 «participació igual 20N, victòria del Sí», T5 «participació forta, victòria del No», T6 « participació forta, victòria del Sí». Aquests esdeveniments porten a S6-S9 respectivament

En cada una d’aquestes situacions, la Generalitat ja ha comunicat què farà (és raonable suposar que ho complira): eleccions autonòmiques (G4) en cas de trobar-se a S6 o S8 o DUI (G5) en cas de trobar-se a S7 o S9. Cosa que porta a les situacions H3-H6 respectivament.

D’aquestes situacions (H3-H6) se’n deriva altra vegada una «tria de la Història». En el cas de H3 i H5, el resultat d’unes eleccions autonòmiques. T7, victòria unionista; T8, victòria independentista. En el cas de H4 i H6, el resultat de la proclamació de la DUI. T9, l’Estat s’imposa a la DUI; T10, la Generalitat imposa la DUI.

Aquests esdeveniments porten a S10-S17 respectivament.

D’aquest arbre podem treure les estratègies disponibles als jugadors (l’Estat i la Generalitat):

Una estratègia és un pla complet que contempla les situacions i les decisions dels jugadors en cada situació.

Per l’Estat

Estratègia Elecció inicial Situació subsegüent
1 E1 S1 que deriva en {S3,S4,S5} segons la «tria de la Història» i Generalitat
2 E2 S2 que deriva en {S10-S17} segons la «tria de la Història» i Generalitat

Per la Generalitat

Estratègia Elecció inicial Situació subsegüent Elecció subsegüent Situació subsegüent
1 Si S1 faig G1

Si S2 faig G3

S3

{S6-S9}«tria de la Història»

{G4-G5}

 

{S10-S17}«tria de la Història»

2 Si S1 faig G2

Si S2 faig G3

{S4,S5}«tria de la Història»

{S6-S9}«tria de la Història»

{G4-G5}

 

{S10-S17}«tria de la Història»

Resulta clar que la possibilitat d’elecció tant de l’Estat com de la Generalitat es situa en les situacions inicials i que després el protagonista que decideix el resultat final és la «tria de la Història», és a dir, la gent. El protagonista d’aquest jóc seran els individus i la seva capacitat d’acció col·lectiva per decidir la «tria de la Història».

En propers apunts intentarem analitzar aquestes situacions de «tria de la Història».

Aproximació a l’1-O amb la teoria de jocs (1)

0

En una sèrie d’apunts, anem a desenvolupar l’arbre del joc del 1-O.

Considerem dos jugadors, l’Estat espanyol i la Generalitat. Comença el joc la Generalitat convocant el referèndum de l’1-O (estem a S0). L’Estat té dues opcions prohibir-inhabilitar (E1) o prohibir-no-inhabilitar (E2). En el primer cas anem a S1, en el segon a S2.

S1

A S1 la Generalitat pot acceptar-ho (G1), anem a S3, o no acceptar-ho (G2), anem a H1 (del qual deriva un xoc de trens).

A S3 resultat de G1, l’independentisme es rendeix i s’imposa l’Statu quo.

L’alternativa G2 porta a H1, del qual deriva un esdeveniment de resposta i resultat incert que podem anomenar una «tria de la Història». Anomenarem T1 i T2 les alternatives que poden resultar de la Història, T1 significarà «s’imposa l ‘Estat» i T2 «s’imposa la Generalitat» i ens trobem a S4 o S5 respectivament.

A S4 el govern és destituït i jutjat i condemnat, de moment s’imposa l’ Statu quo; però s’obre una etapa de conflictivitat social i política.

A S5 La Generalitat controla el país i s’obre la ruptura democràtica, es convoca de nou un referèndum que guanya àmpliament l’independentisme i s’inicia el procés constituent.

La branca que correspondria a S1 seria:


Evidentment el que hem anomenat, per la seva incertesa, «tria de la Història» és en realitat el resultat del combat de la nació per la sobirania. I aquí s’obriria l’anàlisi de la força del moviment independentista:

Quatre qüestions bàsiques a considerar sobre la força del moviment-procés independentista (I).
Seguirem desenvolupant l’arbre en un proper apunt i ulteriors.

«tant o més espanyols que catalans» i que, tanmateix, votarien Sí a la independència.

0

Intentarem trobar algunes característiques diferenciadores d’aquells que es consideren «tant o més espanyols que catalans» i que, tanmateix, votarien Sí a la independència.

Partim dels baròmetres del CEO del 2016. Anem a considerar una sèrie de variables on es donen uns valors diferents segons el posicionament identitari.

Variables d’opinió contingent

P9. Situació política de Catalunya (1.Bona – 5.Dolenta)

-16

P20a. Confiança en els polítics catalans (0-10)

-16

c704. Llengua pròpia (% dins l’aplec)

-16

P16A_rec TV3 (% dins l’aplec)

-16

P20b. Confiança en els polítics espanyols (0-10)

-10

P53. 0 és “cap risc” i 10 “totalment disposat/ada a riscos”?

-8

P14. Interès per la política (1 molt-4 gens)

-8

P4. Situació econòmica actual de Catalunya(1.Bona – 5.Dolenta)

-6

P12. Situació política actual d’Espanya(1.Bona – 5.Dolenta)

-6

P7. Situació econòmica actual d’Espanya(1.Bona – 5.Dolenta)

-4

P18.Insatisfacció amb actual democràcia 1-4

-4

Variables sociodemogràfiques

c100.Nascut Catalunya (% dins l’aplec)

-16

C500. Nivell màxim de formació assolida

-8

Assalariat (% dins l’aplec)

-4

Jubilat (% dins l’aplec)

-4

Q2. Grups d’edat

-4

-16 indica màxima diferència i 0 indica cap diferència segons el posicionament identitari. Els valors identitaris distribuïts segons l’eix esquerra-dreta, -16 indicaria valors contraris, respecte la mitjana de la variable, sigui quin sigui el posicionament esquerra-dreta.

Respecte a aquestes variables, anem a veure els valors mitjans que agafen en els aplecs dels espanyolistes, catalanistes, espanyolistes indepes i espanyolistes unionistes:

Variables d’opinió contingent

MitjaEsp

MitjaCat

EspIndepe

EspUnionist

P9. Situació política de Catalunya (1.Bona – 5.Dolenta)

3,98

3,18

3,41

4,05

P20a. Confiança en els polítics catalans (0-10)

2,87

5,09

4,18

2,67

c704. Llengua pròpia (% dins l’aplec)

18,46

74,34

47,02

13,14

P16A_rec TV3 (% dins l’aplec)

17,75

69,10

37,62

10,42

P20b. Confiança en els polítics espanyols (0-10)

2,82

1,87

2,27

2,83

P53. 0 és “cap risc” i 10 “totalment disposat/ada a riscos”?

5,38

6,08

5,99

5,32

P14. Interès per la política (1 molt-4 gens)

2,63

2,28

2,64

2,71

P4. Situació econòmica actual de Catalunya(1.Bona – 5.Dolenta)

3,63

3,48

3,46

3,67

P12. Situació política actual d’Espanya(1.Bona – 5.Dolenta)

4,12

4,47

4,25

4,11

P7. Situació econòmica actual d’Espanya(1.Bona – 5.Dolenta)

3,89

4,17

3,99

3,88

P18.Insatisfacció amb actual democràcia 1-4

3,05

3,15

3,14

2,99

Variables sociodemogràfiques

MitjaESp

MitjaCat

EspIndep

EspUni

c100.Nascut Catalunya (% dins l’aplec)

51,24

86,19

74,6

47,6

C500. Nivell màxim de formació assolida

5,30

6,30

5,59

5,19

Assalariat (% dins l’aplec)

33,15

37,67

40,07

31,5

Jubilat (% dins l’aplec)

31,20

27,03

22,8

33,76

Q2. Grups d’edat

3,54

3,40

3,25

3,62

Gairebé en totes les variables, hi ha una gradació clara des d’espanyolista-unionista fins a catalanista. Una excepció es troba precisament en les característiques sociodemogràfiques més destacades dels espanyolistes indepes. Entre ells hi ha més assalariats (40,07%) i menys jubilats (22,8%) que fins i tot entre els catalanistes. El nivell de formació i l’interès per la política es queden una mica enrere. El fet d’haver nascut a Catalunya, la confiança en els polítics catalans i la llengua que es considera pròpia semblen variables decisives.

Evolució del posicionament identitari i social

0

Abans d’intentar analitzar algunes característiques d’aquells que es consideren «tant o més espanyols que catalans» i que declaren que votaran Sí a la independència, potser caldria examinar si creix o no creix el nombre d’aquells que es consideren «més catalans que espanyols». Si fos el cas, el suport a la independència s’incrementaria paral·lelament.

Agafarem els baròmetres del CEO des del 2014 fins a l’últim del 2017. En una escala de 0 a 10 tenim 0 com a màxim dreta, 10 com a màxim esquerra, 0 com a màxim espanyolisme, 10 com a màxim catalanisme. Heus aquí la taula:

Baròmetres CEO

Esquerra-Dreta

Català-Espanyol

1a. 2014

6,38

6,3

2a. 2014

6,08

6,27

1a. 2015

5,99

6,27

2a. 2015

6,15

6,21

3a. 2015

6,2

6,3

1a. 2016

6,13

6,18

2a.2016

6,17

6,3

3a.2016

6,15

6,12

1a.2017

6,07

6,08

6,1466666667

6,2255555556

I el gràfic corresponent:


Així veiem que la situació es troba estabilitzada, al voltant de les mitjanes: 6,1 pel posicionament social, 6,2 pel posicionament identitari. En tot cas podríem sospitar un lleuger descens tant del catalanisme com de l’esquerra (si fem les rectes de regressió). No cal esperar grans canvis per aquesta banda.
Per tant l’increment del suport a l’independentisme, d’una manera immediata, ha de venir d’aquells que es consideren «tant o més espanyols que catalans».

Identitat i intenció de vot.

0

Partim, com venim fent últimament, dels baròmetres del CEO del 2016, sumats. A la població de Catalunya, segons aquestes enquestes, hi ha un 48% dels majors de 18 anys que es considera més català que espanyol i un 52% que es considera tant o més espanyol que català. Anem a veure quins percentatges trobem dels dos aplecs dins de cada partit en la intenció de vot al Parlament de Catalunya.

partits

Esp

Cat

PSC

81,08%

18,92%

PPC

94,74%

5,26%

C’s

91,78%

8,22%

CUP

13,91%

86,09%

JxSí

12,95%

87,05%

CSQP

65,32%

34,68%

Altres

73,83%

26,17%

Es dibuixen clarament tres casos: PSC, PPC i C’s recullen el vot dels que es consideren sobretot espanyols, JxSí i la CUP recullen el vot dels que es consideren sobretot catalans, CSQP es troba entremig.

CSQP és, per tant, el partit més divers i que més s’apropa a la realitat identitària catalana. Ara bé, qui té l’hegemonia dins d’aquesta diversitat de CSQP?.

Anem a veure el posicionament respecte a (Sí/NO) la independència d’aquests dos sectors a cada partit:

primer del sector «tant o més espanyols que catalans»

Tant o més espanyols que catalans

partits

No

NS/NC

PSC

6,11%

87,50%

6,39%

PPC

3,47%

92,36%

4,17%

C’s

1,49%

95,90%

2,61%

CUP

43,24%

18,92%

37,84%

JxSí

61,08%

30,81%

8,11%

CSQP

12,55%

73,05%

14,40%

Altres

10,39%

69,63%

19,98%

D’aquells que voten CSQP, el 73,05 dels que es consideren tant o més espanyols que catalans, votarien NO.

Ara el sector el sector «més catalans que espanyols»

Més catalans que espanyols

partits

No

PSC

28,57%

61,90%

9,52%

PPC

25,00%

75,00%

0,00%

C’s

33,33%

62,50%

4,17%

CUP

95,20%

1,31%

3,49%

JxSí

95,50%

2,41%

2,09%

CSQP

51,55%

34,50%

13,95%

Altres

59,93%

24,10%

15,96%

D’aquells que voten CSQP, el 51,55% dels que es consideren més catalans que espanyols votarien Sí.

Clarament dins CSQP té l’hegemonia el sector espanyolista: No només són més (65 a 34) sinó que voten també en major proporció pel No que els altres pel Sí (73 a 51).

Tenim CSQP com un partit transversal amb hegemonia espanyolista. Per què no s’imposa a Catalunya, doncs, clarament el NO?. Per la seva divisió. Per la incapacitat d’articular una voluntat conjunta. Es mouen a nivell de voluntat de tots (contradictòria, opinió) i no poden construir una voluntat general (basada en els principis de la raó).

És possible un partit transversal amb hegemonia catalanista i independentista? Si s’aconseguís, el triomf de l’independentisme seria aclaparador.

Ara per ara no s’està aconseguint. La CUP recull un 13,91% de vot espanyol i JxSí un 12,95%. CSQP recull un 34,68% de vot catalanista. La diferència és de més del doble.

En un proper apunt intentarem analitzar algunes característiques d’aquells que es consideren espanyols i declaren que votaran Sí a la independència.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Cal insistir-hi: Espanya no va bé, ni econòmicament ni política

0
Publicat el 26 de juny de 2017

En la intersecció dels eixos identitari i social hi ha dos aplecs que estan més propers a les tesis sobiranistes que la resta, són la frontera més propera de l’independentisme, l’espai que es pot incorporar al moviment independentista.

He agrupat els tres baròmetres del CEO del 2016 i he considerat un conjunt de variables en què els valors discrepen clarament entre aquells que es posicionen com a més catalans que espanyols i aquells que es declaren tant o més espanyols que catalans.

He calculat el valor mitjà d’aquestes variables i he donat el valor 1 o -1 a cada aplec segons es situava per sobre o per sota d’aquesta mitjana i d’acord amb amb el posicionament majoritari en el costat espanyolista (-1) o catalanista (1).

heus aquí la taula:

Ara, que dóna com a resum:

Els dos aplecs situats dins l’espanyolisme que no obstant donen uns valors semblants als aplecs dins el catalanisme són: MGEM (espanyolisme moderat d’esquerra moderada) i MGER (espanyolisme moderat d’esquerra radical). Anem a examinar amb més detall aquestes semblances i diferències:
En les variables «P9. Situació política de Catalunya (1.Bona – 5.Dolenta), P20a. Confiança en els polítics catalans (0-10), c704. Llengua pròpia (% dins l’aplec), c100.Nascut Catalunya (% dins l’aplec), P16A_rec TV3 (% dins l’aplec)», que són les que donen valors més confrontats, comparteixen les preferències espanyolistes.
Ara bé, si mirem les variables «Nivell màxim de formació assolida», «Interès per la política (1 molta- 4 cap», «Situació política actual d’Espanya (1 bona – 5 dolenta)», «Situació econòmica actual d’Espanya (1 bona – 5 dolenta)», veiem que agafen valors, oposats a l’espanyolisme, i més propis dels que es declaren catalanistes.
També en les dades sociodemogràfiques coincideixen amb el catalanisme: són aplecs on hi ha més assalariats i menys jubilats, tal com trobem en el sector catalanista.
Caldria insistir en el perfil que manifesten aquestes variables que són les que permetrien avançar per assolir punts de trobada.
L’aplec MGEM, recull l’11,5% de la població catalana més gran de 18 anys i l’aplec MGER recull el 2,1%. Cal recordar que en aquests aplecs l’any 2016 només el 13% dels MGEM i el 18% dels MGER es declaren favorables a la independència.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

La impunitat del franquisme, el mal moral concret del règim.

0
Publicat el 16 de juny de 2017

Com ja hem explicat alguna vegada la força de l’ètica republicana de Kant es troba tant en l’imperatiu categòric, que el podem entendre com sotmetre’s voluntàriament a les lleis universals que haurien de regir la societat humana, com en l’afirmació que «el mal moral inclou la característica, inseparable de la seva naturalesa, de contradir-se i destruir els seus propis propòsits (sobretot en relació amb altres canalles) i així va deixant pas, encara que lentament, al principi (moral) del bé».

Aquest principi d’autodestrucció del mal moral és una hipòtesi filosòfica que històricament té moltes proves empíriques a favor. Ens ha de portar en cada situació política concreta a cercar aquesta contradicció interna del mal moral concret.

Segurament, l’altra dia, Joan Tardà ens va donar una lliçó d’ètica kantiana quan va afirmar que la impunitat del franquisme (el mal moral concret) es el nucli originari de la corrupció del règim del 78 (que destrueix el seu propi propòsit de domini i enriquiment a partir dels recursos públics). A més hi va afegir una lliçó de metodologia sociològica quan va continuar dient que això era així perquè l’individu addicte al règim havia de pensar que si aquells crims tants grossos havien quedat impunes, llavors els fraus i robatoris que ell pogués fer eren pecata minuta que dins el sistema havien de quedar també impunes.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

El vot del NO

0
Publicat el 14 de juny de 2017

Per evitar la independència hi ha dues opcions:
1. Aconseguir que hi hagi una baixa participació.
2. Que guanyi el NO.
Ara bé, donat el compromís del govern amb el resultat del referèndum, si les enquestes (sense trampa) que vagin sortint apunten a una participació superior al 50% (força probable), l’acció que apareixerà com a més racional per a moltes persones que no volen la independència serà anar a votar NO.
Això farà que es consolidi la tendència a una major participació i que cada vegada quedi més clar que l’única acció raonable per evitar la independència és anar a votar NO.
Per tant, l’estratègia dels contraries a la independència seria engegar immediatament una campanya total de por i descrèdit que avorti la participació. Si això fracassa, passar ràpidament a mobilitzar el NO.
Com que sembla que l’unionisme ha optat per una resposta “mesurada” i els comuns no poden cridar obertament a la no-participació, no seran a temps de frenar la participació (que és la clau de tot plegat). Si no hi ha una intervenció repressiva de l’estat, pronostico, per tant, una participació al voltant del 60% i uns resultats molt ajustats entre el Sí i el NO. Tanmateix aquesta anàlisi, desgraciadament, fa molt més probable una acció de força de l’estat espanyol.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Espanyolisme, catalanisme a les enquestes del CEO (1)

0
Publicat el 11 d'abril de 2017

D’acord amb els resultats de l’acumulació dels tres baròmetres del CEO corresponents al 2016, intentarem caracteritzar els aplecs amb què treballem i que resulten de l’encreuament dels eixos identitari i social. Exemples: ESDT (espanyolista de dretes), MGCN (espanyolista moderat de centre), CMEM (catalanista moderat d’esquerra moderada), CTER (catalanista d’esquerra radical).

Algunes explicacions sobre la tria de les variables:
D’entrada he hagut de triar entre les presents a l’enquesta.
1. La crisi del Règim del 78 va lligat a la confiança en el projecte «Estat espanyol». 2. Quanta menys formació més vulnerables a la propaganda del Règim. 3. Els assalariats són qui més pateixen la crisi. 4. L’interès per la política et porta a participar més activament en els moviments socials. 5. Entre els jubilats (amb l’edat) es recull amb més gran nombre l’ànima de la transició.

Ara donarem 1, si el valor de l’aplec se situa per damunt de la mitjana i -1, si el valor se situa per sota de la mitjana (però donem -1, 1 referit a situació econòmica i política d’Espanya). Dividirem els aplecs en dos blocs: espanyolista, catalanista. Sumem tant els resultats dels dos blocs com les columnes de cada aplec.


Els dos blocs (catalanista, espanyolista) agafen en totes aquestes variables valors contraris. Ho veiem també si agafem les mitjanes i mirem les diferències de puntuació (1, -1) a cada variable.

MitjaESp MitjaCat dif sum(1,-1)
P4. Situació econòmica actual de Catalunya 3,63 3,48 -6
P7. Situació econòmica actual d’Espanya 3,89 4,17 -4
P9. Situació política actual de Catalunya 3,98 3,18 -16
P12. Situació política actual d’Espanya 4,12 4,47 -6
P20a. Confiança en els polítics catalans (0-10) 2,87 5,09 -16
P20b. Confiança en els polítics espanyols (0-10) 2,82 1,87 -10
C500. Nivell màxim de formació assolida 5,30 6,30 -8
Insatisfacció amb actual democràcia 1-4 3,05 3,15 -4
Assalariat (% dins l’aplec) 33,15 37,67 -4
c704. Llengua pròpia (% dins l’aplec) 18,46 74,34 -16
P53. 0 és “cap risc” i 10 “totalment disposat/ada a riscos”? 5,38 6,08 -8
P14. Interès per la política (1-4) 2,63 2,28 -8
c100.Nascut catalunya (% dins l’aplec) 51,24 86,19 -16
P16A_rec TV3 (% dins l’aplec) 17,75 69,10 -16
Jubilat (% dins l’aplec) 31,20 27,03 -4
Q2. Grups d’edat 3,54 3,40 -4

S’observa també la influència del posicionament social en la suma de les columnes (aplecs). Així MGEM i MGER agafen valors positius propis del catalanisme, mentre que CMDT i CMCN agafen valors negatius propis de l’espanyolisme.

Cal remarcar que aquí estem presentant relacions i no pas causes. Per parlar de causes ens caldria un marc teòric apropiat.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Analitzem l’últim baròmetre del CEO

0
Publicat el 4 d'abril de 2017

Analitzem l’última mostra del CEO que dóna 4,26 punts d’avantatge al No sobre el Sí en la pregunta «Vol que Catalunya esdevingui un Estat independent».

D’entrada resulta que el percentatge dels grups d’edat en la mostra i en la població real segons l’IDESCAT són diferents:

Q2. Grups d’edat fq_IDESCAT (real població) Fq_2017.1 (mostra 2017.1)
De 18 a 24 anys 8,20% 7,18%
De 25 a 34 anys 14,85% 13,13%
De 35 a 49 anys 30,89% 29,60%
De 50 a 64 anys 23,32% 24,33%
Més de 64 anys 22,73% 25,13%

I si tenim present que el vot pel NO, segons els baròmetres del 2016, és àmpliament majoritari (55,19%) entre els majors de 64 anys, els quals en la població real representen el 22,73% i en la mostra el 25,13%, això podria explicar aquest augment del No.

Anem a comprovar-ho acceptant els mateixos percentatges de vot Si/N0/Abs que dóna la mostra 2017.1; però amb els percentatges reals dels grups d’edat, segons l’IDESCAT.

Q2. Grups d’edat fq_IDESCAT Fq_2017.1 Si_%2017.1 fq%si_Idescat
De 18 a 24 anys 8,20% 7,18% 0,453 0,037146
De 25 a 34 anys 14,85% 13,13% 0,4365 0,06482025
De 35 a 49 anys 30,89% 29,60% 0,4685 0,14471965
De 50 a 64 anys 23,32% 24,33% 0,4411 0,10286452
Més de 64 anys 22,73% 25,13% 0,4138 0,09405674
0,44360716

Dona un vot pel Sí de 44,36%. ¿Com és possible que amb uns percentatges significativament diferents de població hi hagi tant poca diferència?

Anem a veure els percentatges de vot Sí/No/Abs comparant els resultats del 2016 amb l’enquesta del primer baròmetre del 2017.

2017.1 2016.T
Q2. Grups d’edat No NS/NC No NS/NC
De 18 a 24 anys 45,30% 43,59% 11,11% 52,89% 36,71% 10,40%
De 25 a 34 anys 43,65% 43,65% 12,69% 53,39% 35,91% 10,71%
De 35 a 49 anys 46,85% 46,40% 6,76% 49,59% 39,18% 11,24%
De 50 a 64 anys 44,11% 49,59% 6,30% 44,09% 47,00% 8,91%
Més de 64 anys 41,38% 54,11% 4,51% 37,03% 55,19% 7,78%
Total 44,27% 48,53% 7,20% 45,96% 44,36% 9,69%

Podríem pensar en una baixada general del Sí. Ara bé, el percentatge del Sí baixa espectacularment en els tres primers grups, però, en contra del supòsit de la baixada, puja en els majors de 64 anys.

Hi ha una forta sospita que alguna cosa que falla en la confecció de l’enquesta.

Ja vam parlar de Per què fallen les enquestes?. I més concretament de la pregunta «Vol que Catalunya esdevingui un Estat independent».

«Veiem, doncs, que la pregunta del CEO sobre la independència no és fiable. Una pregunta de programa sobre la independència requeriria ser traduïda en un conjunt de preguntes de prova que superessin les dificultats esmentades i posessin a prova algunes hipòtesis sobre què porta els individus a decantar-se pel SÍ o pel NO.»

Avui entrem en la qüestió de l’atzar, de garantir que tots els possibles votants tinguin la mateixa probabilitat de ser consultats. Els resultats que hem examinat ens porten a una forta sospita que en la mostra falla l’atzar. Tindríem unes mostres esbiaixades a causa d’alguna variable de les característiques metodològiques .

Unió Europea i Imperi romà

0

Actes com l’atemptat de Londres, viscuts des dels autors són actes religiosos i per poder-los combatre en les seves raons profundes cal enfocar-los en aquest sentit. Un acte religiós en benefici de l’estat islàmic.

«L’objecte del sacrifici és la seva mateixa persona que, com a resultat de la consagració, passa del domini comú al religiós. Aquest objecte en tant que oblació ha de ser destruït totalment o parcialment; la seva vida ha de resultar destruïda/ofertada. El sacrificant és també ell mateix, de manera que rep els afectes del sacrifici i adquireix un caràcter de gràcia especial i/o de sortida d’un estat de pecat. Però aquest sacrifici irradia, a més i sobretot, en benefici de tota la comunitat de creients. El sacrifici no és gratuït, se n’espera un gran benefici i es fa en interès de la comunitat, de l’islam.»

Com s’ha generat aquesta actitud religiosa? Per entendre-ho hem d’anar als països en què pensen els autors. Molts d’aquests països tenen governs islamistes moderats. Agafem, per exemple, Turquia i veurem com Erdogan pretén basar la seva legitimitat en el fet d’enfrontar-se a l’imperialisme occidental-cristià. Proposo que el sentiment que hi ha darrera l’afirmació d’un imperialisme occidental-cristià i les vivències que s’hi relacionen és la font que busquem.

Si sumem l’àmbit geogràfic de la construcció europea tancada en ella mateixa com a fortalesa, com s’expressa en el tracte que dóna als refugiats, amb el fracàs de les primaveres àrabs i en general la fallida d’aquests estats, i considerem que geogràficament hi ha un continu entre els països europeus, des del nord passant pel sud i la mediterrània, fins aquests països àrabs, tindrem el marc precís que provoca el conflicte.

Afirmo que la construcció europea erra el marc geogràfic en què és possible la construcció d’un ens polític estable, reeixit, promotor de pau, benestar i justícia. La construcció de la EU hauria de mutar en la construcció d’un ens pensat per un espai semblant al que va ser l’àmbit geogràfic de l’Imperi romà. I, potser, no només com a espai geogràfic, sinó també inspirat en una ideologia semblant. La ideologia dels gestors de l’imperi romà va ser l’estoïcisme. Caldria per a l’administració una certa recuperació de la doctrina estoica.

Crec que un projecte semblant trencaria les dinàmiques perverses en què ens trobem actualment. Una de les condicions imprescindibles seria la laïcitat dels estats (àrabs), això pressionaria contra la islamització i a favor de l’intercanvi cultural. Volen venir a Europa, doncs, construïm Europa allà, això crearia un horitzó d’esperança.

Els assalariats són el nucli de l’independentisme.

0

Anem a fer l’encreuament de la situació laboral amb el vot per la independència, segons els resultats que es deriven de la suma dels tres baròmetres del CEO corresponents al 2016.

Com de costum a cada encreuament: La primera fila recull el nombre absolut de casos, la segona el % sobre el total de fila (repartiment Sí/No dins el conjunt), la tercera el % sobre el total de columna (pes dins l’opció), la quarta el % sobre el total absolut (suma de les tres enquestes, en aquest cas 4.500 casos).

CROSSTABS /TABLES= SIT_LAB2 BY P31 /FORMAT=AVALUE TABLES PIVOT /CELLS=COUNT ROW COLUMN TOTAL.

SIT_LAB2 * P31. “Vol que Catalunya esdevingui un Estat independent”? [recompte, fila %, columna %, total %].

P31. “Vol que Catalunya esdevingui un Estat independent”?
SIT_LAB2 No No ho sap No contesta Total
Empresari 66,00 44,00 8,00 1,00 119,00
55,46% 36,97% 6,72% ,84% 100,00%
3,21% 2,22% 2,42% 1,04% 2,66%
1,48% ,98% ,18% ,02% 2,66%
Autònem sense treballadors 247,00 140,00 39,00 7,00 433,00
57,04% 32,33% 9,01% 1,62% 100,00%
12,01% 7,05% 11,78% 7,29% 9,69%
5,53% 3,13% ,87% ,16% 9,69%
Assalariat c. indefinit 667,00 477,00 87,00 35,00 1266,00
52,69% 37,68% 6,87% 2,76% 100,00%
32,43% 24,03% 26,28% 36,46% 28,33%
14,93% 10,67% 1,95% ,78% 28,33%
Assalariat c. temp 188,00 159,00 36,00 11,00 394,00
47,72% 40,36% 9,14% 2,79% 100,00%
9,14% 8,01% 10,88% 11,46% 8,82%
4,21% 3,56% ,81% ,25% 8,82%
Treb. cooperativa 7,00 2,00 ,00 ,00 9,00
77,78% 22,22% ,00% ,00% 100,00%
,34% ,10% ,00% ,00% ,20%
,16% ,04% ,00% ,00% ,20%
Ajuda la família 3,00 1,00 2,00 1,00 7,00
42,86% 14,29% 28,57% 14,29% 100,00%
,15% ,05% ,60% 1,04% ,16%
,07% ,02% ,04% ,02% ,16%
Jubilat 476,00 678,00 77,00 23,00 1254,00
37,96% 54,07% 6,14% 1,83% 100,00%
23,14% 34,16% 23,26% 23,96% 28,06%
10,65% 15,17% 1,72% ,51% 28,06%
Aturat 199,00 250,00 46,00 8,00 503,00
39,56% 49,70% 9,15% 1,59% 100,00%
9,67% 12,59% 13,90% 8,33% 11,26%
4,45% 5,59% 1,03% ,18% 11,26%
Pensionista no ha cotitzat 38,00 55,00 7,00 1,00 101,00
37,62% 54,46% 6,93% ,99% 100,00%
1,85% 2,77% 2,11% 1,04% 2,26%
,85% 1,23% ,16% ,02% 2,26%
Busca 1a feina 13,00 10,00 2,00 ,00 25,00
52,00% 40,00% 8,00% ,00% 100,00%
,63% ,50% ,60% ,00% ,56%
,29% ,22% ,04% ,00% ,56%
Estudiant 107,00 63,00 15,00 2,00 187,00
57,22% 33,69% 8,02% 1,07% 100,00%
5,20% 3,17% 4,53% 2,08% 4,18%
2,39% 1,41% ,34% ,04% 4,18%
Feina domèstica 24,00 84,00 5,00 5,00 118,00
20,34% 71,19% 4,24% 4,24% 100,00%
1,17% 4,23% 1,51% 5,21% 2,64%
,54% 1,88% ,11% ,11% 2,64%
Baixa 22,00 22,00 7,00 2,00 53,00
41,51% 41,51% 13,21% 3,77% 100,00%
1,07% 1,11% 2,11% 2,08% 1,19%
,49% ,49% ,16% ,04% 1,19%
Total 2057,00 1985,00 331,00 96,00 4469,00
46,03% 44,42% 7,41% 2,15% 100,00%
100,00% 100,00% 100,00% 100,00% 100,00%
46,03% 44,42% 7,41% 2,15% 100,00%

És de notar l’àmplia victòria del «Sí» entre les classes directament implicades en la producció, empresaris, autònems, assalariats, i el triomf del «No» entre jubilats i aturats.

Ja hem analitzat alguns dels factors que incideixen en el fet del decantament cap al «No» en els majors de 64 anys i hem fet veure que aquí, en el debat ideològic i polític, és on es troba el principal escull per l’independentisme.

L’eix social i altres variables.

0
Publicat el 3 de març de 2017

Anem avui a presentar l’encreuament dels aplecs segons els dos eixos identitari i social amb les diverses variables de l’apunt anterior, tot donant prioritat a l’eix social:

Igual que amb la prioritat a l’eix identitari de l’anterior apunt, anem a repetir la taula donant ara un 1, si el valor de la casella se situa per damunt de la mitjana i un -1, si se situa per sota de la mitjana. Sumem aquests valors dividint la taula per l’eix dreta (de ESDT a CTCN) – esquerra (ESEM a CTER).

A diferència de donar prioritat a l’eix identitari, on totes les variables agafaven valors oposats per sobre i per sota de la mitjana segons la posició catalanista o espanyolista que declarava l’entrevistat, ara la cosa resulta més complexa. Hi ha 4 variables que agafen el mateix valor tant per la dreta com per l’esquerra: Confiança en els polítics catalans, Llengua pròpia el català, Nascut a Catalunya, Mira els informatius a TV3. Ara bé, això és perquè cada posició dins l’eix social (dreta-esquerra) es parteix per la meitat segons l’eix identitari, el qual agafa preeminència sobre l’eix social. Les variables que agafen valors diferents són aquelles en què l’eix social i l’eix identitari agafen uns valors que poden ser compensats l’un per l’altre sumant o restant dins el propi aplec, sense que cap d’ells tingui una preeminència total

El dibuix que tenim a partir d’aquestes variables és una població dividida en dues segons l’eix identitari i amb relacions complexes amb l’eix social. Per exemple, la confiança en els polítics espanyols (0-10) augmenta a mesura que ens desplacem cap a la dreta, peròve rebaixada pel desplaçament cap al catalanisme (CTDT agafa valor -1, desconfiança per sota la mitjana).

Quins escenaris futurs es dibuixen com a possibles a partir d’aquestes dades?. Hi reflexionarem en el proper apunt.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Nació i multiculturalitat

0
Publicat el 2 de març de 2017

Ja en altres apunts hem establert les diferències entre estat, cultura i nació. Estat, cultura, nació

L’Estat català serà plurinacional per l’Aran. La nació catalana si s’ha de consolidar i dotar-se d’un estat propi haurà de saber assumir la multiculturalitat, especialment la coexistència de la cultura catalana i la cultura espanyola dins la nació, que no vol dir anomenar cultura catalana el que és cultura espanyola, sinó saber de la presència d’ambdues cultures i anomenar cada cosa pel seu nom.

Anem a presentar unes taules extretes de la suma dels tres baròmetres del CEO corresponents al 2016. Considerarem els mateixos aplecs que venim presentant en els darrers apunts i els relacionarem amb diverses variables d’interès cultural.

Primer les que fan referència prioritària a l’eix identitari, amb l’eix social com a secundari:

 

Anem a repetir la taula donant ara un 1, si el valor de la casella se situa per damunt de la mitjana i un -1, si se situa per sota de la mitjana. Sumem aquests valors dividint la taula per l’eix espanyolisme (de ESDT a MGER) – catalanisme (CMDT a CTER).

 

Fixeu-vos que totes les variables agafen valors oposats per sobre i per sota de la mitjana segons la posició catalanista o espanyolista que declara l’entrevistat. Estem davant d’individus que viuen a cultures diferents i es consideren de cultures diferents.

En el proper apunt posarem com a prioritari l’eix social i com a secundari l’eix identitari i considerarem les mateixes variables.

Publicat dins de General | Deixa un comentari