ambFilosofia

Els estats totalitaris imposen paradoxes semblants a la que ara es produeix entre el jutge Llarena i els presos polítics catalans.

Va ser Bateson qui cap al 1956 va estudiar els efectes de les paradoxes sobre la conducta humana. Aquests estudis el van portar a elaborar la teoria del doble vincle, lligada a l’estudi de l’esquizofrènia..

Una paradoxa lògica és una cosa com: «Tots els cretencs són uns mentiders», afirmat per Epimènides de Creta, segle VI a.C. Si és vertadera és falsa i si és falsa és vertadera.

La paradoxa a nivell de conducta seria una cosa com ara l’exigència d’un comportament que per naturalesa només pot ser espontani, però que no pot ser-ho, a causa precisament del fet d’haver estat exigit.

Sembla que el jutge Llarena no en té prou amb la mera docilitat, les asseveracions d’acatament no només no són suficients, sinó que poden ser considerades una forma de resistència passiva i , per tant, un agreujant. No és suficient de sotmetre’s simplement a la coerció, sinó que cal voler-la. No és suficient de realitzar un acatament i signar-lo, s’ha de creure en ell, en els seus termes, i penedir-se sincerament.

O’Brien, el torturador de la novel·la d’Orwell, 1984, constitueix una notable autoritat sobre el tema, cosa que explica a la seva víctima:

«Per cada heretge que la Inquisició va cremar a la foguera, en van sorgir molts d’altres. Per què?. Perquè la Inquisició va matar obertament els seus enemics, i els va matar abans que es penedissin. (…) Nosaltres no ens acontentem amb la obediència negativa, ni tant sols amb la submissió més abjecta. Quan vostè se’ns rendeixi, serà per la seva pròpia voluntat. (…) Ens resulta intolerable que una idea errònia hagi existit en algun lloc del món, per secreta i impotent que fos».

Ara bé, l’abandonament de la unilateralitat (la renúncia al dret a l’autodeterminació) és un comportament, si és real, que només pot sorgir de la pròpia activitat espontània; però com que s’exigeix no pot donar-se. Però aleshores no té sentit exigir una cosa que no es pot exigir, perquè si s’exigeix és impossible. Si exigeixo l’abandonament de la unilateralitat (A), no es produeix realment l’abandonament de la unilateralitat (NO-A) i aleshores cal exigir l’abandonament de la unilateralitat (A).

I les ments de tant il·lustres membres han de patir serioses fatigues, amb els circuïts cerebrals en un cercle infinit passant de A a NO-A i de NO-A a A en un bucle infinit.

Com vam fer amb el 27S anem a considerar el vot del 21D no per llocs geogràfics, sinó per perfil ciutadà segons els eixos social i identitari.
Partim de l’enquesta del CEO, tercera onada d’octubre de 2017. Considerem dues variables: la catalanitat, 0 mínima – 10 màxima, i el posicionament esquerra-dreta, 0 màxim esquerra – 10 màxim dreta.
De l’encreuament d’aquestes dues variables resulten 11×11 (+ ns/nc) caselles on es situa la població de Catalunya.
Buscarem una agrupació de les caselles pels diversos grups polítics, considerant el seu perfil i les caselles on resulten l’opció més votada, que doni, acceptant una mateixa participació per tots els grups i caselles, els resultats electorals del 21D. Si a cada casella correu la coma dues posicions, dona el tant per cent que representa la casella respecte a la població global.
Heus aquí una agrupació que s’hi acosta:

Amb xifres:

Comparem-ho amb el repartiment de caselles en tant per mil que donava els resultats del 27S:

Remarquem que aquí no comparem la intenció de vot de l’enquesta del CEO amb els resultat del 21D, sinó el 27S amb el 21D.
Respecte als blocs, l’independentisme perd la casella (6,4) que queda adjudicada al PSC. CEC retrocedeix a mans del PSC, el PPC a mans de C’s. JxC ocupa la columna 4 per la banda del catalanisme.

El procés cap a la República va acompanyat d’un desplaçament cap a la dreta de l’electorat català?

Anem a veure-ho agafant les enquestes del CEO:

Separarem espanyolistes de catalanistes. Això divideix la societat catalana per la meitat 50% i 50%. Considerarem espanyolistes aquells que es donen de 0 a 5 entre espanyolisme i catalanisme, i catalanistes aquells que es donen de 6 a 10. Compararem els seus resultats respecte l’eix social: de 0 (esquerres) a 10 (dretes), examinant la mitjana. Heus aquí el quadre:

En un gràfic:

Aquells que es defineixen com a catalanistes es situen al voltant del 3, clarament d’esquerres, però aquells que es defineixen com a espanyolistes es situen al voltant del 4 prop del 5, i el 5 és el punt on es situa el gruix del vot als partits de dretes.
A més si hi posem la recta de regressió, observem un lleuger desplaçament cap a la dreta de l’espanyolisme (0,0035) i un lleuger desplaçament cap a l’esquerra del catalanisme (-0,00983).
Ja havíem afirmat que l’espanyolisme és el problema. Faig la hipòtesi que l’espanyolisme és un nacionalisme, per això entenc un isme que fusiona les tres dimensions sociològiques: estat (grup amb capacitat d’acció), cultura (comunicació i xarxa) i nació (definició de l’individu i sobirania).
Aquest nacionalisme es construeix històricament. I s’enfronta a dues grans lacres respecte les quals no ha passat pàgina: una, la conquesta d’Amèrica; dues, la inquisició, Trento i les guerres de religió.

Hauríem de comprovar com la solució «conquesta» continua sent una sortida reaccionaria per les seves lluites de classe, i que la mentalitat de la Inquisició i els autos de fe es reprodueix en el 155 i la judicatura. Com afrontar aquest nacionalisme? quins elements trobem a la mateixa cultura espanyola per fer front a l’espanyolisme?.

Una primera anàlisi de la campanya comparant la intenció de vot d’abans del novembre amb els resultats del 21D:

Cal notar que no comparem, de moment, les eleccions del 27S amb les del 21D, sinó els resultats d’intenció de vot que apuntaven les enquestes, concretament la del CEO d’octubre, amb els resultats del 21D.

El bloc independentista ha perdut (amb el 155 i la campanya hostil) uns 70.000 vots. El PSC ha guanyat 73.253 vots. Per simplificar podem considerar que els uns corresponen als altres.

C’s ha guanyat 500.357 vots. D’on venen? Una part del PP, l’altre de la participació, i l’altre de CEC. Concretament 114.798 (PPC), 195.173 (participació) i 190.386 d’intenció de vot a CEC han anat finalment a C’s ( més que del PPC!!.)

Convindria a uns i altres una entesa republicana comuns i independentisme; però els comuns, que són qui tenen més ascendent en sectors culturalment espanyols d’esquerres, han col·laborat amb el discurs de C’s. S’han equivocat totalment respecte amb qui competien electoralment considerant l’enemic principal l’independentisme, mentre C’s els pispava la cartera. I de la intenció de vot a CEC que hi havia a l’octubre, durant la campanya electoral, 190.386 vots de CEC han anat a C’s. NO és el PP qui cedeix més vots a Cs, sinó CEC

Hem vist que la participació diferencial serà decisiva en el resultat d’aquestes eleccions. Durant el dia de les eleccions, el 21D, aniran sortint dades de participació. Si la participació és més alta en les comarques que més voten independentista, indicarà més participació dins el bloc independentista i, per tant, més percentatge de l’independentisme. I si passa el contrari, doncs més unionisme.

D’acord amb l’última enquesta del CEO, aquí, a continuació, us passo l’encreuament de les comarques amb el vot independentista, ordenades de més a menys:

Comarca x Vol independència [fila %].

## QUÈ ÉS AIXÒ?

A partir de l’última enquesta del CEO, realitzada el mes d’octubre d’enguany, el programa permet cuinar la intenció directa de vot i trobar el resultat que es produiria. Trobareu el programa aquí

Heus aquí la taula (sense cuinar) basada en l’enquesta ( % sobre el total):

## COM FUNCIONA

Cuinem el vot ocult:

Calculem la diferència entre el vot real (27S) i el record de vot. Amb el botó lliscant podem establir quin percentatge d’aquesta diferència és vot ocult. Considerem que el possible vot ocult està amagat sota les respostes NS/NC. Situar més del 65% de la diferència entre real i record com a vot ocult, provoca problemes en la taula de mobilitat, de manera que hem de donar transvasaments de vots inversemblants, com vot d’ERC al PPC. Per tant, recomano no situar el boto lliscant més enllà del 0,65.

Cuinem el vot NS/NC (els indecisos):

Després de restar el vot ocult de l’anterior apartat als NS/NC, repartim els indecisos segons percentatges d’intenció de vot als diversos partits. Agafem aquests percentatges segons es donen a l’aplec del mosaic (resultat de l’encreuament dels eixos social i identitari) al qual pertanyen els indecisos (NS/NC) en qüestió. És a dir, si l’aplec (5,5) té la següent intenció de vot,

Repartim els indecisos d’aquest aplec segons aquests percentatges d’intenció de vot

Cuinem el repartiment del vot a JxSí entre ERC i JxC:

Amb el boto lliscant corresponent establim el percentatge que va a ERC. La diferència sobre 100 serà el percentatge que anirà a JxC.

Cuinem l’abstenció:

Amb els botons lliscants corresponents a cada partit polític, establim els percentatges d’abstenció partidistes que considerem oportuns.

El programa dóna els resultats, tant en vots, com en % sobre vots emesos, com en % sobre el cens. Igualment dóna el total de vots emesos, l’abstenció i el % de vots que assolirien conjuntament ERC, JXC, CUP.

## COM UTILITZAR-LO

Simplement situeu els boton lliscants i premeu amb el retoli sobre el botó [inicia].

## COSES A OBSERVAR

Donada una participació alta, l’abstenció diferencial esdevé el factor decisiu. La majoria absoluta en vots es juga amb uns pocs punts d’abstenció del món independentista.

## COSES A PROVAR

Moveu un a un els diversos botons lliscants i observeu l’efecte sobre els resultats.

## EXPANDINT EL MODEL

El program no captura la dialèctica del vot. No evoluciona en el temps. Intentaré en una propera entrega considerar la qüestió.

Pronostic vot 21D sobre la base de l’última enquesta del CEO d’octubre d’enguany.

A l’enquesta de l’octubre ERC i JxC figuren encara junts com JxSÍ i CEC figura com CSQP

A la columna «real 27S» tenim els resultats del 27S en percentatge de vot sobre la totalitat del cens.

A la columna «record» tenim el record de vot del 27S segons CEO.

A la columna «intenció» tenim la intenció de vot al Parlament segons CEO.

Cal considerar el vot ocult que es dóna en certs partits. Per calcular-lo he considerat els casos que el record de vot és inferior al vot real que es va donar. De la diferència entre real i record, he considerat que la meitat era ocult i l’altre meitat expressava canvi real. Donada aquesta proporció. l’he aplicada a la intenció de vot. El resultat el trobem a la columna «amb ocult 1/2».

A la columna «% s/emès» tenim els percentatges finals sobre el vot emès.

La participació seria del 76,96%, 4.232.978 vots. Els partits de la República obtendrien el 51,97%.

Aquest resultat indicaria que aquells que eren de Podem Catalunya s’incorporen a la República catalana tal com explicàvem a Llindars de % de vot davant el 21D.

Si mirem la composició de classes comparativa segons l’escala de espayolisme-catalanisme i ho comparem amb l’aplec més proper a Podem que podria passar a votar independentista veurem:

Entre els catalanistes hi ha més treballadors amb contracte indefinit, més autònems, més empresaris que entre els espanyolistes. Entre els espanyolistes hi ha més jubilats, més aturats, més treballadors amb contracte temporal que entre els catalanistes. També aquí els que es donen un 5 esp-cat, es consideren d’esquerres i no saben què votaran es troben entre els valors propis de catalanistes i espanyolistes. Els catalanistes tenen més possibilitat d’aturar el país, si s’ho proposen.

En una societat econòmicament avançada com la catalana (i encara més entre els catalanistes d’acord amb la taula anterior) l’acció col·lectiva té uns costos més elevats pels individus participants. Aquesta societat permet a molts lluitar per desenvolupar, i aconseguir-ho en graus força acceptables, la pròpia individualitat. Posar en perill aquesta propietat individual (en sentit aristotèlic) en el marc de l’acció col·lectiva (la lluita per la república) no és una qüestió fàcil.

La relació entre acció individual i acció col·lectiva és molt complexa (com ja hem remarcat en aquest blocs diverses vegades) i en cap cas és automàtica. La dinàmica de sistemes, la teoria de la decisió racional, la teoria de jocs han evidenciat elements importants d’aquesta relació; però més marcant les dificultats que esgotant el tema. Aquí hi entraria a més el problema de la identitat entesa com l’assimilació del patrimoni històrico-social de la societat. I finalment l’esforç individual d’autoconeixement i millora.

Mentre el mal públic no afecti els interessos individuals costarà anar més enllà. Això em porta a fer la hipòtesi que els individus catalans tant més (o menys) es rebel·laran com més (o menys) vegin afectades aquelles condicions socials que afecten la possibilitat i les consecucions del seu desenvolupament individual. Quan quedi afectada directament i immediatament la pròpia construcció individual, quan el mal públic afecti directament el bé individual.

Vèiem que globalment, pel que fa a la totalitat de l’aplec dels que es donen un 5 entre catalanisme i espanyolisme, la intenció de vot principal és a NS/NC, ès l’opció majoritària i representa el 47,22% de l’aplec, 848.472 persones.

Potser estan dubtant de si votar un partit independentista, o dubten entre els partits unionistes, o pensen abstenir-se? I en quins percentatges?

Més concretament, anem a comparar diverses variables pel que fa a aquells que amb un 5 cat-esp es consideren d’esquerres i diuen que NS o Nc qui votaran.

A la primera columna tenim les variables a comparar dividides en dos grups: les variables d’opinió i les variables sociodemogràfiques. La columna Cat(6-10) acull tots aquells que es donen de 6 a 10 en l’escala espanyolisme-catalanisme, la columna Españ(0-5) acull tots aquells que es donen de 0 a 5 en l’escala espanyolisme-catalanisme, la columna Esq-NS acull aquells que amb un 5 cat-esp es consideren d’esquerres i diuen que NS o Nc qui votaran.

Aquests últims es troben en una situació entre el catalanisme i l’espanyolisme. En allò que es troben més a prop del catalanisme és en la valoració negativa de la situació econòmica actual d’Espanya i en la desconfiança cap als polítics espanyols.

En un proper apunt analitzarem amb més detall la situació laboral comparativa d’aquests aplecs i intentarem entendre la relació complexa entre individu i col·lectiu en la societat catalana actual.

Anem a examinar la franja dels que es donen un 5 en l’escala de 1 al 10 entre catalanisme i espanyolisme, la frontera dels partits independentistes.

Segons l’última enquesta del CEO representen el 32,76% de la població major de 18 anys, és a dir, sobre un cens de 5.5 milions, representen 1.796.850 de persones.

Anem a veure la seva intenció de vot global:

Els partits partidaris de la república catalana només assoleixen el 8,68% del vot.

Anem a veure el repartiment segons l’eix social esquerra(0)-dreta(10)i ordenats de major a menor en intenció de vot:

Dins de l’esquerra:

Els que responen NS/NC a si són de dretes o d’esquerres votaran:

Veiem, tanmateix, que globalment, pel que fa a la totalitat de l’aplec dels que es donen un 5 entre catalanisme i espanyolisme, la intenció de vot principal és a NS/NC, són l’opció majoritària i representen el 47,22%, 848.472 persones. Es reparteixen tant a la dreta com a l’esquerra com a NS/NC, una mica més nombrosos a la dreta. Anem a comparar la intenció de vot actual, 2017.3, amb la del 2016 acumulat per tenir una idea dels fluxos:

Clarament hi ha un pas de vot que era de CSQP a NS/NC, són 8,33 punts.

Potser estan dubtant de si votar un partit independentista, o dubten entre els partits unionistes, o pensen abstenir-se? I en quins percentatges?

Mosaic resultat de l’encreuament dels eixos identitari i social. El vot als partits independentistes es concentra en les files 6-10, el vot dels partits unionistes es concentra en les files 0-5.

Què passa si suposem un avenç de l’unionisme sobre el catalanisme?

Farem el següent: suposarem que l’unionisme ocupa totes les caselles d’esquerra a dreta de tots aquells que es donen un 6 en l’escala espanyolisme-catalanisme. Ho repartirem així: CEC ocupa (6,0), (6,1), (6,2) i (6,3); PSC ocupa columnes (6,4), (6,5) i (7,6); C’s ocupa (6,7) i (7,7); PPC tota la resta de columnes de les files 6 i 7.

Heus aquí els resultats:

Crec que aquest seria el llindar per la banda baixa dels partits independentistes: 45,89%

I quin seria el resultat suposant un avenç de l’independentisme sobre l’espanyolisme?

Suposarem que l’independentisme conserva les caselles del 27S i la CUP ocupa les caselles (5,0) i (5,1) que podrien correspondre a Podem Catalunya. (suposarem que no hi ha transvasament de vots entre el partits independentistes).

El resultat seria el següent:

Aquest seria el llindar actual per la banda alta de l’independentisme: 51,47%.

Per tant, l’independentisme es mou entre el 45,89% i el 51,47%. Segons 27S: 49,79%

¿Per què un avenç tant important de l’espanyolisme que rebenta tota la línia del front només suposa una pèrdua de 3,89 punts? Perquè el gruix màxim de vot als partits independentistes es troba lluny de la línia del front, a la fila 10 (màxim catalanisme), les caselles (fila,col) que més vots, en xifres absolutes, aporten són (10,0) per la CUP, (10,3) per ERC, (10,5) pel PDECAT.

I per què un simple avenç de la CUP, que afecta només dues caselles, representa un increment de 1,68 punts per l’independentisme? Perquè el gruix màxim de vot als partits unionistes es troba a la fila 5 (aquells que entre catalanisme i espanyolisme es donen un 5) ; les caselles que més vots, en xifres absolutes, aporten són (5,3) per CEC, (5,5) és la casella que més vots aporta tant a C’s com al PSC (comparteixen casella màxima), només el PP se situa lluny del front, (0,5) és la casella que li aporta el contingent de vots més important.

Agafant l’última enquesta del CEO, estudiarem, en propers apunts, de més a prop aquesta fila 5, font màxima del vot unionista, i al mateix temps frontera amb l’independentisme.

Agafant el mosaic que resulta de l’encreuament dels eixos social i identitari i adjudicant les caselles als partits polítics segons els resultats del 27S tindríem:

Les caselles estan adjudicades, en primera instància, segons qui hi té el major percentatge de vot, excepte la [5,5] on hi ha un empat entre PSC i C’s i es reparteix a meitats entre els dos. Aquest repartiment, posteriorment, s’afinava per tal que la suma de les diverses caselles donés els resultats del 27S segons l’última enquesta del CEO de llavors. Heus aquí el mosaic amb el repartiment de caselles:

En propers apunts farem dues hipòtesis més: una, suposant una invasió de l’espai catalanista per part de CEC agafant caselles properes d’ERC i la CUP, i una altra, suposant una invasió de l’espai espanyolista per part de la CUP agafant caselles properes de CEC (l’antiga Podem Catalunya).

Agafem l’última enquesta del CEO i fem l’encreuament del posicionament identitari amb el posicionament social. Això determina un mosaic de 11×11 caselles.

Farem una distribució de caselles als grups polítics d’acord amb aquella que presentàvem pel 27S i que donava els resultats que es van produir. Veurem els resultats que es produirien sota aquesta hipòtesi.

Mosaic: Posició social x Posició identitària:

Mosaic 27S tant per mil:

Aplicant al mosaic primer, corresponent a l’última enquesta del CEO, la distribució del mosaic 27S resultaria:
Grups independentistes (27S: jxsi, cup): 49,79%
Equidistants (27S: Unió, CSQP): 8,26%
Unionistes (27S: PP, C’s, PSC): 41,94%

Podemos, un estil conegut de resoldre les lluites internes des del poder?.

En aquells temps jo treballava dins el moviment ecologista i militava a IC. S’apropava un congrés que s’albirava molt important. Diverses persones en una situació semblant a la meva vam decidir constituir-nos com a corrent eco-socialista dins d’IC.

Vam analitzar que la qüestió primera era democratitzat IC. Com ja sabreu els que seguiu aquest bloc, jo penso que qualsevol procés de democratització profund s’ha d’inspirar en la democràcia grega clàssica i ha d’introduir l’atzar-matemàtic com un element bàsic per establir la igualtat i combatre les estructures de poder oligàrquiques que destrueixen els partits i els grups.

NO vam ser tant agosarats per proposar una cosa com aquesta tant lluny de la mentalitat «moderna» d’inspiració determinista: Déu juga als daus.

La nostra proposta era fer l’elecció per un sistema de llistes obertes proporcional. Vam trobar models matemàtics que ho desenvolupaven i vam construir un programa informàtic que permetia implementar-ho sense dificultats cara al congrés. Vam imprimir fullets a repartir a l’entrada del congrés on explicàvem la proposta i demanàvem una votació prèvia sobre el sistema de votació.

Arriba el dia d’inici del congrés. Els fullets no es reparteixen, la proposta ha desaparegut, el corrent eco-socialista es trenca i queda neutralitzat. Què havia passat?

Ja uns dies abans la meva parella em diu que el senyor Saura m’havia trucat a casa, que volia parlar. No el vaig trucar, jo com a individu no sóc ningú, qualsevol cosa, pensava, ha de passar pel grup eco-socialista. Però d’altres no havien raonat igual. Diversos membres del corrent eco-socialista eren proposats per entrar a la CPN, cosa que ens donava una representació molt més enllà del nombre de persones que formàvem el corrent i el recolzament que podíem suposar tenir al congrés, a més, tota IC passava a definir-se com a eco-socialista. Ens havien neutralitzat a través de la manipulació individual. Aquí es va acabar l’intent.

Hi ha gent que saben anar per darrera per temptar i aprofitar-se de les nostres febleses i presumpcions.

Donat el diferent posicionament dels grups d’edat respecte a la independència de Catalunya, primer de tot anem a veure que l’actual baròmetre no presenta diferències significatives respecte aquests grups d’edat:

Aquest últim baròmetre, doncs, presenta uns grups d’edat encara més decantats cap els grups de més edat i, per tant, més advers per les posicions independentistes. Anem, doncs, a analitzar les dades d’aquest últim baròmetre.

Primer, anem a veure l’encreuament entre els grups d’edat i el Sí a la independència, en percentatges:

El gràfic:

Hi ha creixement del vot independentista a tots els grups d’edat i és especialment significatiu en la franja de 50 a 64 anys. És també a remarcar que en el grup més advers, el grup de més de 64 anys, el recolzament és en tots els baròmetres del 2017 superior al 2016. S’hauran de fer ulteriors anàlisis.

Ja vam explicar el caràcter oscil·latori del posicionament respecte a una qüestió de conseqüències incertes com és la independència: Independència i moda. I vam situar la mitjana al voltant del 46%. Segur que en l’increment actual hi intervé aquest caràcter oscil·latori. Si, a més, hi ha un increment real d’aquest recolzament a la independència, en el proper baròmetre hauríem de continuar observant un increment important.