ambFilosofia

Joan Juhé. Lectures i Reflexions

Un compromís històric (2)

1

Penso que un projecte d’hegemonia sobiranista-catalanista calcat als dels comuns, identitàriament transversal, amb una sola força política que articula la diversitat i un moviment confós amb la força política, no és convenient ni desitjable. Intentarem explicar perquè.

Ja vam explicar en un altre apunt la diferència entre estat, cultura i nació. Pertanyen a dimensions socials diferents: la capacitat humana de formar grups d’acció (estats, empreses, equips, parelles,…), la capacitat humana de construir xarxes per les quals circula la comunicació i la informació (cultures, classes socials, públics, mercats,…), la capacitat humana d’unir, en el marc d’un territori, grups i xarxes en un projecte comú i cohesionat (nacions, tribus, polis,…). Catalunya és clarament multicultural: hi ha gent que és culturalment espanyola, catalana, xinesa, marroquí,…..També és una societat dividida en classes socials. Es tracta que des de aquesta diversitat cultural i social es vulgui confluir en un projecte comú i cohesionat al qual es dona la sobirania (nació), i a partir d’aquí la construcció de la capacitat d’actuació col·lectiva organitzada (estat). Hi poden haver sobre un territori moltes cultures i classes socials, però no hi poden haver dues nacions, la gent que comparteix un territori no pot donar la sobirania sobre el territori a dos col·lectius diferents. Parlar de nació cultural és barrejar dimensions socials diferents i negar la diversitat cultural. El fet de tenir jo una determinada identitat cultural no m’impedeix decidir compartir amb altres identitats culturals la construcció d’un projecte comú sobre un territori, que respectarà la diversitat cultural, al qual concedeixo la sobirania.

Aquesta sobirania és poder, poder sobirà real sobre un territori, cosa que no treu que des de la sobirania es decideixi sotmetre lliurament totes les lleis derivades d’aquesta sobirania als drets humans, declarant il·legal qualsevol llei que els vulneri: és l’estat de dret. Quan des del bàndol unionista es diu que en un estat de dret el Parlament no pot aprovar lleis racistes, hi estem totalment d’acord, i afegim que el Parlament espanyol tampoc pot aprovar lleis contra els drets fonamentals, contra el dret d’autodeterminació de Catalunya.

La qüestió seria, doncs, en el marc d’una nació catalana multicultural, apropar gent culturalment espanyola (i d’altres), els que es donen en l’enquesta un 5 o més d’espanyolisme, a un projecte de nació catalana que es vol dotar d’estat. El model pot ser una ampliació del model del moviment independentista: Diversitat de partits polítics que articula les diverses sensibilitats socials i identitàries, moviment social comú, però no confós amb els partits polítics, i pacte polític entre partits. El pas avui en aquests sentit seria incorporar al moviment Podem-Catalunya i EUIA i buscar un pacte polític.

Si això es comença a produir, aleshores, en els aplecs de població que corresponen a aquestes opcions augmentarà el valors de les variables legitimitat-referèndum i greuge-percebut.

Discutirem una nova assignació de valors al Pronostic1-O considerant aquestes possibilitats i altres esdeveniments que s’estan produint.

Un compromís històric (1)

0

Aquesta reflexió neix d’una anàlisi per determinar les variables «legitimitat-referèndum» i «greuge-percebut», corresponents al programa per fer el pronòstic de vot del 1-O, a partir del mosaic de la població catalana que resulta de l’encreuament dels eixos identitari i social.

Aquesta és la distribució del vot dins el mosaic que es corresponia al 27S. Està construïda adjudicant les caselles segons la intenció de vot majoritària i respectant els resultats que es van donar:


Com veieu hi ha una clara divisió: aquells que es donen més d’un 5 en catalanitat van votar, d’esquerra a dreta: Cup, JxS o Unió; aquells que es donen un 5 o menys de catalanitat van votar CSQP, PSC, C’s o PPC.
Si ara fem la mateixa operació pels resultats de les generals del 20D la distribució és la següent:


On posa Podem volem dir ECP. El fet notable és el desplaçament cap al costat catalanista de ECP: és una força transversal (l’única) que fa recular fins i tot a ERC. Fixeu-vos que la diversitat és només respecte de l’eix identitari no sobre el social.

Aquesta anàlisi em portava a afirmar en l’apunt És possible un acord amb el món dels comuns?, que l’acord era possible amb CSQP, però no amb ECP, ja que el projecte d’aquests últims era d’invasió de l’espai independentista. L’anàlisi és correcta si considerem la base social, però és erroni si mirem el projecte, ja que CSQP pretenia també ocupar l’espai catalanista (sense aconseguir-ho). Si en aquell apunt substituïm el nom CSQP per Podem-Catalunya, avui, l’anàlisi amb el posicionament de Podem-Catalunya s’està demostrant certa.

Vam analitzar amb detall la composició del bloc proposat per ECP aquí: Comuns contra ERC. La lluita per l’hegemonia. Déiem que aquest bloc de ECP girava al voltant de l’aplec l’Espanyolisme moderat / Esquerra moderada que no era la minoria majoritària dins el bloc. Això comportava dos problemes per ECP: que una solució catalana quedava subordinada a una solució espanyola i que els aplecs satèl·lits tindrien prou força per enfrontar-se a l’aplec central. Avui estem assistint a la descomposició del projecte: diria que han perdut bona part de l’ala catalanista, i que els aplecs que es donen un 5 o menys de catalanitat també s’estant descomponent orientant-se cap a posicions lerruxistes o cap a les posicions de Podem-Catalunya.

Ara bé, ERC no aconsegueix construir un bloc identitàriament transversal sota hegemonia sobiranista-catalanista. És possible un bloc així que obriria el camí al triomf definitiu del sobiranisme i a un projecte de radicalitat democràtica i social?

Ho discutirem en un proper apunt.

Primer pronòstic referèndum 1-O

0

A partir del programa «Pronostic1O» explicat en l’anterior apunt Aplicació per calcular els resultats de l’1 d’octubre. , anem a fer una adjudicació de sortida a les variables de l’aplicació per obtenir un pronòstic de quin seria el resultat del referèndum avui mateix. Estarà fonamentada en el baròmetre del CEO corresponent a l’abril de 2017. El perquè agafar el penúltim baròmetre i no l’ultim baròmetre ho tenim explicat aquí Independència i moda.  Es basa en el fet del caràcter oscil·latori de la posició respecte de la independència i en la consideració del moment dins la oscil·lació en què ens trobem.

La «probabilitat-catàstrofe» la situem a 5 basat en la posició sobre si sortirem de la UE (4) més un punt per la credibilitat de les amenaces del propi Estat espanyol.

La «aversió-risc» la situem a 5, el valor de l’enquesta més un punt.

El «greuge-percebut» dels catalans el situem a 6. Aquest valor és un apreciació personal del moment actual i que variarà força durant aquests dies com també ho faran les altres variables.

La «legitimitat-referèndum» l’establim en la diferència sobre 10 respecte la confiança en «el tribunal constitucional» extreta de l’última enquesta on figura la pregunta i li restem 2 punts per la posició Colau deslegitimant-lo. Haurem de pensar altres elements del procés polític que poden fer variar aquest dies aquesta consideració de la legitimitat.

La distribució de beneficis i costos per grup d’edat, les variables «G1-B>C», són també apreciacions personals.

Les correlacions posició social-identitària s’estableixen a través de l’enquesta.

Premem «setup» diverses vegades per obtenir una mitjana, ja que el program incorpora l’atzar.

El pronòstic seria:

Sobre el cens: participació del 52%, abstenció del 48%.

Nombre de vots: 2.860.000

Percentatge de vot: Sí 86,9%, No 13,1%.

Nombre de vots: Sí 2.486.000, No 374.000

El vot del No està calculat sobre la base de les respostes en l’enquesta. S’haurà d’examinar l’evolució d’aquest vot del No, si es va veient que el referèndum és una realitat.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Aplicació per calcular els resultats de l’1 d’octubre.

0

## QUÈ ÉS AIXÒ?

Un programa-aplicació fet amb NetLogo que intenta predir els resultats de l’1 d’octubre. El teniu aquí www.ambfilosofia.net/filosofia/netLogo/pronostic1O_2.html

Utilitzant dades extretes de les enquestes del CEO, aquest program va predir correctament els resultats del 9N, vegis Pronòstic vot 9N. Intentarem a partir d’ell predir ara els resultats de l’1 d’octubre. El programa és dinàmic, juga amb diverses variables, els valors de les quals es poden anar modificant segons canvien els esdeveniments, i intenta examinar com aquests diversos factors afecten la decisió de vot individual cara al referèndum de l’1 d’octubre.

Factors que hi intervenen:

Temor (en contra) i enuig (a favor): determinats pel propi usuari a través dels botons lliscants greuge-percebut, legitimitat-referèndum, aversió-risc, probabilitat-catàstrofe.

Balanç Costos-Beneficis de la independència segons grups d’edat: determinat per botons lliscants.

Posicionament identitari, català-espanyol, dels grups d’edat segons enquesta CEO d’abril 2017. Posicionament social, dretes-esquerres, dels grups d’edat segons enquesta CEO d’abril 2017

Correlació esquerra-sobiranisme: determinat per boto lliscant pel propi usuari. Correlació dreta-unionisme: determinat per boto lliscant pel propi usuari.

El programa ens permet examinar els efectes particulars de les diverses variables sobre el conjunt. Finalment en propers apunts donarem diverses adjudicacions de valors a les variables i examinarem el resultat. Finalment farem una previsió pel 1-O.

## COM FUNCIONA

A través del botó [setup] sorgeix la situació derivada dels valors de les variables.

El programa fa una distribució de 1000 individus entre unionistes (blaus, vot -1), independentistes (vermells, vot 1) i abstencionistes (verds, vot 0) segons els següents criteris:

Establim nivells d’enuig i temor a partir de les variables: greuge-percebut, legitimitat-referèndum, aversió-risc, probabilitat-catàstrofe situats entre 0-10

Establim un nivell d’enuig donat per: enuig = greuge-percebut * legitimitat-referèndum

Establim un nivell de temor donat per: temor = aversió-risc * probabilitat-catàstrofe.

Adjudiquem grups d’edat als agents segons proporció IDESCAT.

Adjudiquem valors, mitjana i desviació de posicionament identitari i social segons CEO abril 2017 (0 català – 10 espanyol), (0 esquerra – 10 dreta), a grups d’edat.

Donem a cada agent un valor segons la distribució normal a partir de la proporció corresponent de cada component (temor-enuig, interès, posicionament identitat, posicionament social) adjudicada anteriorment a cada grup d’edat .

Calculem pros-contres per agent en l’escala 1 a -1. Si pros-contres > 0,15, l’agent és independentista, si pros-contres < -0,15. és unionista, entre aquest dos valors s’absté. Aquest valor de 0,15 està ajustat a fi que doni el NS/NC de la pregunta del baròmetre “Vol independència?”. Després afegim a l’abstenció aquells que volen Si o No però afirmen que s’abstindran en un referèndum sobirà.

Amb el boto [go] el model evoluciona en el temps (ticks)

Mirem la intenció de vot dels veïns. cada subjecte pot tenir fins a 8 veïns. Sumem el vot dels 8 veïns. Si hi ha una majoria de veïns que voten una alternativa, el subjecte canvia el vot a aquesta alternativa, si els contres no superen els pros en més d’uns determinats punts sobre 1.

## INSTRUCCIONS D’ÚS

Situem el botó central-superior [normal speed] a ‘slower’.

Situem el primer grup de variables (greuge-percebut, legitimitat-referèndum, aversió-risc, probabilitat-catàstrofe) als valors entre 0-10 que vulguem examinar.

Situem el percentatge d’agents dins de cada grup d’edat que considerem que obtindrien més beneficis que costos i, al contrari, més costos que beneficis. La resta fins arribar a 100 serien aquells en què beneficis = costos.

Situem la correlació que considerem que es dóna entre posicionament d’esquerres i sobiranisme, igualment entre dretes i unionisme

A continuació engeguem.

Prémer [setup] ens dona el resultat pels valors adjudicats a les variables, prémer [go] ens dóna l’evolució. Per aturar tornem a prémer [go]. Amb “un pas” avancem pas a pas.

Podeu repetir el procés tantes vegades com vulgueu: variables, setup, go, go.

## COSES A REMARCAR

Quan fem el “setup” apareixen els resultats sense interacció social, només com a resultat dels valors de les variables. Quan fem “go” hi fem intervenir el veïnatge, llavors es decanta mes cap al Si, ja que la resta del vot, i per tant els veïns, no es homogeni i es divideix entre NO i abstenció i en aquesta suposem que una bona parts de l’abstenció és simplement desinterès o abstenció estructural.

La correlació esquerres-sobiranisme afecta mes que altres variables ja que la població catalana es declara majoritàriament d’esquerres en les enquestes del CEO.

En propers apunts analitzarem el resultat d’aplicar determinats conjunts de valors.

## COSES A PROVAR

Moveu botons lliscants, interruptors, etc. i examineu els afectes que tenen sobre l’espai i els percentatges. Què passaria si aconseguissin fer veure que la probabilitat de catàstrofe és molt alta? i si aconseguíssim assegurar més beneficis pels pensionistes?. I si els majors de 65 anys ho veiessin tots com un cost sense benefici?.

Podeu considerar segons vagin evolucionant els esdeveniments reals com evolucionen , paral·lelament, els valors de les variables, i examinar llavors les prediccions de l’aplicació.

Podeu anar-vos fent preguntes i traslladar-les a l’aplicació per veure l’efecte que tenen sobre el vot.

Quins elements de les enquestes del CEO ens permetrien determinar els paràmetres greuge-percebut, legitimitat-referèndum, aversió-risc, probabilitat-catàstrofe, d’una manera objectiva segons els resultats de l’enquesta?. I els costos-beneficis individuals de la independència?

L’enemic és el salafisme

0
Publicat el 31 d'agost de 2017

Un monarca absolut pot ser bo o dolent, si és bo pot fer molt de bé, si és dolent molt de mal. Cal tenir molt present aquesta distinció, tot i que el problema de fons és el caràcter absolut del monarca. Aquest se situa per sobre de la llei i és el fonament de la llei, cosa que converteix els individus en súbdits.

En les religions monoteistes Déu és el monarca absolut, «islam» vol dir «submissió a Déu».

Preguntava Plató «la cosa pia, ¿és estimada pels déus perquè és pia, o al contrari, és pia perquè és estimada pels déus?»

En les religions Déu determina l’ordre ètic, el bé; o almenys el creient té la fe absoluta que la paraula de Déu concorda amb el bé. Tant en un cas com en l’altre la possibilitat de conflicte entre el bé i la paraula de Déu desapareix. Això el constitueix en monarca absolut al qual m’he de sotmetre.

Déu se situa per sobre dels drets humans. ¿Com jutgem de la relació entre la paraula de Déu i els drets humans?.

Kant: «el concepte teològic que dedueix la moralitat d’una voluntat divina absolutament perfecta (…) posaria necessàriament els fonaments d’un sistema dels costums que seria exactament el contrari de la moralitat».

I la moralitat és el fonament de la República, que podem interpretar com l’Estat on les lleis es sotmeten als valors de la llibertat i la igualtat, a la moralitat. L’Estat de dret és aquell que sotmet explícitament les seves lleis als drets humans i que crea un poder per vigilar l’executiu a fi que això sigui realment així. M’atreveixo a afirmar que el predomini de la religió en la política, en tant que el bé és el bé perquè Déu l’estima, és incompatible amb la república, amb l’estat de dret.

Tot i així, és important no confondre els dos monarques absoluts i procurar una aliança amb els sotmesos al Déu bo, sense oblidar que encara són súbdits morals i que el que ens cal és que esdevinguin ciutadans moralment lliures.

El nostre principal interès i solidaritat hauria d’estar amb tots aquells (en aquest cas especialment aquelles) que lluiten per defensar els drets humans en aquells països i entorns dominats per religions que demanen la submissió. Recolzar aquestes persones i la seva presència en els mitjans de comunicació hauria de ser l’objectiu prioritari. De ben segur aquestes persones podrien aportar-nos molt en la comprensió de què està passant aquí i allà.

Dit això, cal identificar l’enemic principal, aquells que prediquen el Déu que mana la violència per construir l’islam, el salafisme. Caldria prohibir a casa nostra tota manifestació del salafisme i perseguir els seus caps i seguidors. Caldria el boicot dels països declaradament salafistes com es va fer amb l’apartheid i Sud-àfrica, deixar de negociar econòmicament amb ells (el Barça hauria de demanar perdó per la seva vinculació amb Qatar), deixar de comprar el petroli a aquests països.

Vius o morts?

1
Publicat el 27 d'agost de 2017

Entenc que, amb la determinació dels terroristes de morir matant, davant del risc que suposaven per a la vida de la població i dels agents, s’havia de prioritzar el fet d’abatre’ls. Ara voldria recordar que aquests terroristes que van oferir les seves vides a major gloria del projecte salafista d’Aràbia Saudí i d’altres països de l’entorn són només soldats, carn de canó. En un cert sentit aquests terroristes assassins són també “els nostres morts”, joves de Ripoll malmesos. Allà on cal arribar és als seus caps, amunt, a esbrinar les connexions que ens porten cap aquells que mouen els fils, la propaganda i hi posen els diners. En aquest sentit hagués estat molt millor agafar-los vius per poder investigar les connexions i estirar del fil. Morts ja no molesten als seus amos que els vendran com a “màrtirs”. També hagués estat millor tenir l’oportunitat d’aconseguir que algun d’ells s’hagués penedit, hagués demanat perdó i s’hagués implicat a denunciar el feixisme salafista. També, vius ens poden permetre investigar-los per esbrinar el procés que han seguit les seves ments per abraçar les doctrines salafistes i oferir les seves vides en sacrifici.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

El salafisme ara omple la seva ment.

0
Publicat el 22 d'agost de 2017

«Pilot, mestre, metge, col·laborador d’una ONG. Com s’ha pogut esvair, això? Què us ha passat? En quin moment…? Què fem perquè passin aquestes coses? Éreu tan joves, tan plens de vida. Teníeu tot una vida davant… i mil somnis per fer realitat.»

Hem de procurar entendre els atemptats de Barcelona (o de tantes altres ciutats …) des dels mateixos actors. Hem de ser capaços de descobrir els mecanismes mentals que els porten a la seva decisió d’atemptar. Hem d’entrar dins la seva ment.

La religió ara omple la seva ment. S’han d’entendre, doncs, des de la religió, i concretament, des de la seva religió, el salafisme.

L’experiència religiosa és essencialment irracional en el sentit que no pot ser definida, no pot ser reduïda a conceptes, només pot ser mostrada, examinada i proposada a l’esguard d’altri. Aquest element irracional, qadoch en hebreu, hagios en grec, sanctus/sacer en llatí, és el què la sociologia anomena numen (presència de la divinitat, d’allò sagrat).

L’activitat religiosa s’expressa per certs actes, separats o lligats, realitzats en aïllament o en grup, els ritus. A través d’aquests ritus l’actor religiós busca d’entrar en contacte amb allò numènic, per influenciar-lo, per obrir-s’hi i per donar-li les gràcies. Hi ha tres gran categories de ritus: els pelegrinatges, les pregàries i els sacrificis.

Diria que els atemptats de Barcelona, des del punt de vista dels executors, pertanyen a la categoria dels sacrificis. En el sacrifici distingim tres elements: una consagració, el sacrificant i la realitat sobre la qual vol irradiar el sacrifici.

L’activitat religiosa produeix espontàniament grups: associabilitat. Les religions universals tenen un missatge de salvació que es dirigeix a tots els homes, és a dir, a l’Home com a tal, i no als homes en tant que pertanyents a un grup social o nacional. L’islam es fonamenta sobre la idea de comunitat global que aplega tots els creients més enllà de les seves diferències profanes. Segurament, per la majoria dels creients la religió és una forma de tradició, d’integració dins el grup local, de protecció i seguretat; però per una minoria, per alguns d’aquests nois, la religió és una necessitat irresistible, com la companyia per d’altres, i per aquestes persones no són suficients les pràctiques religioses habituals ofertes en el marc dels grups locals (la mesquita), senten una necessitat d’una associabilitat pròpia i superior que els proporciona identitat.

A aquests joves, sense sentir com a pròpia cap identitat profana, ni la del país on han nascut ni la del país dels seus pares, qui els proporciona la identitat és la religió, pertanyen a la comunitat global, l’islam, que aplega tots els creients per distants que es trobin en l’espai o diferents en el posicionament social.

Aquestes persones estaran disposades a realitzar un sacrifici (ritus religiós) que resulti en benefici de la comunitat global i que al mateix temps els enlairi a un estat de gràcia en l’experiència numènica. El sacrifici que els demani el salafisme.

Una part de l’objecte del sacrifici és la seva mateixa persona (el fidel) que, com a resultat de la consagració, passa del domini comú al religiós. L’altra part són els infidels que en tant que oblació han de ser destruïts totalment o parcialment; la vida d’aquests i la pròpia ha de resultar destruïda/ofertada (recordeu en la tradició jueva-cristiana-islàmica el sacrifici d’Abraham oferint el seu propi fill, Isaac segons la religió jueva, o el seu fill gran Ismael segons l’Islam). El sacrificant, qui oficialitza el ritus, és ell mateix que realitza l’atemptat, de manera que rep els afectes del sacrifici i adquireix un caràcter de gràcia especial i/o de sortida d’un estat de pecat (molts d’ells havien comés delictes anteriorment en un context d’una vida de pecat). Però aquest sacrifici irradia, a més i sobretot, en benefici de tota la comunitat de creients. El sacrifici no és gratuït, se n’espera un gran benefici i es fa en interès de la comunitat, de l’islam (que en àrab significa submissió a Déu), en l’intent de recuperar la doctrina i la força original d’aquesta fe.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Turisme, neoliberalisme, socialdemocràcia i marxisme.

0
Publicat el 13 d'agost de 2017

La invasió turística de Barcelona es dona en un context de polítiques neoliberals que deixen via oberta a un mercat dominat per les empreses capitalistes del turisme. Són aquestes les que s’emporten els beneficis i fan pagar a la població les externalitats, els efectes negatius del turisme sobre el seu entorn, sense pagar-ne elles el cost ni repercutir-ho en els preus de mercat.

Aquestes externalitats s’han de rebaixar i combatre, però sempre quedarà un nucli dur inevitable. L’única compensació per als veïns és rebre’n un rescabalament per millores en altres àmbits.

Hi ha dues vies de compensació que poden anar barrejades o no i amb pesos diversos.

La via socialdemòcrata. Assegurar salaris dignes donant més força als treballadors i recaptar diners, via impostos, dels que fan el negoci i passar-los als veïns, via serveis socials.

La via marxista. Intervenir directament en el mercat turístic per canviar-ne les relacions socials de producció, i d’aquesta manera les relacions de poder. Aquesta intervenció pot anar en dos sentits: a) creació d’empreses públiques que intervenen directament en el mercat. b) Afavorir el sorgiment de petits negocis a l’abast de les iniciatives individuals dels veïns, abaratint els costos d’entrada (se m’acuden coses com el «bed and breakfast»).

La via socialdemòcrata funciona mentre hi ha prou força de les classes populars per obligar les classes riques a aquesta redistribució. Ja hem vist en la història recent que aquest no és el context actual. Evidentment fins on es pugui, s’ha d’intentar.

La via marxista s’ha per reinventar i repensar.

1er. Cal un nou concepte d’empresa pública com a empresa amb beneficis segons la taxa de guany vigent, orientada a la producció de béns econòmics, i una decisió democràtica directa sobre el repartiment d’aquests beneficis per part dels propietaris-accionistes, que som tots.

2on. Cal obrir pas a les iniciatives individuals, creant un mercat real d’empreses petites i mitjans orientat per uns valors ètics col·lectivament compartits (sense ètica no hi ha mercat).

Puc parlar, per experiència, una mica d’aquest últim punt. De fet a les poblacions on va començar el turisme, per exemple Calella d’on sóc originari, les classes riques, els senyors, no van intervenir en el turisme. Aquest va ser cosa del poble, de les iniciatives individuals. Paradetes (la primera cosa que fèiem al matí era la parada; semblants en la seva presència al carrer al «mercadillo») bars, espectacles, hotels provenien d’aquestes iniciatives populars. Els petits hotelets que hi havia llavors allotjaven els turistes en habitacions de cases particulars on compartien estada i sovint vivències, coneixement i amistat amb els residents. També, la ignorància i la cobdicia van destruir el patrimoni arquitectònic, part del paisatgístic i no van saber com despendre’s del domini dels tour operadors que venien el turisme de «sol i platja».

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Independència i moda.

0
Publicat el 8 d'agost de 2017

Intentarem reflexionar sobre l’evolució dels percentatges en la pregunta dels baròmetres del CEO, «Vol que Catalunya esdevingui un Estat independent?». Els descensos últimament registrats poden ser producte de l’atzar, de dèficits metodològics, representar realment una tendència a la baixa de l’independentisme o producte d’un comportament oscil·latori, o una barreja d’aquests factors. Ara examinarem la hipòtesi d’un comportament oscil·latori. Dèiem que en el context de l’enquesta del CEO, la resposta a la pregunta havia de presentar un comportament oscil·latori. Els processos oscil·latoris solen aparèixer quan les decisions dels agents socials s’han de prendre en un context d’incertesa. I això és el cas respecte a aquesta pregunta.

Què és preferible pel subjecte; la independència o la dependència? No es pot demostrar amb tota certesa ni una cosa ni l’altra. Resulta, doncs, que aquestes posicions han de ser defensades en gran part, tal com ja ens suggeria Aristòtil, per mitjans fonamentalment retòrics. Segons Aristòtil, en la filosofia (ciència) i la dialèctica (diàleg amb normes) no compten, en principi, ni el caràcter d’aquell que raona ni el públic. En el discurs retòric, en canvi, el caràcter de l’orador, de l’agent emissor, la seva credibilitat moral, la seva prudència, és un element important de persuasió, a vegades decisiu. També esdevé fonamental el receptor del missatge, el subjecte que ha de ser persuadit. La pràctica retòrica exigeix el coneixement de com moure els ressorts psicològics d’un públic àmpli.

Suposem que en un moment determinat, la posició i l’argumentació indepe té una força d’atracció que exerceix un efecte dissuasori sobre aquells que en circumstàncies neutres més aviat s’inclinarien per la dependència o un afecte decantador sobre aquells que consideren que no hi ha manera de determinar la major o menor bondat de les dues posicions, indepe i unionista, i, per tant, que tot aquest segment de subjectes acaben inclinant-se per la independència. Ara bé, els unionistes afilaran les seves armes i produiran noves posicions i contra-arguments per neutralitzar els contrincants. A més, és molt probable que s’incorporin a l’àmbit independentista persones més dogmàtiques i poc formades amb arguments més simplistes que disminuiran la marca de distinció que podia tenir la posició independentista. Poc a poc la força d’atracció de l’unionisme augmentarà, entrarem en un procés invers i oscil·larem cap a un major predomini de l’unionisme. I després altre cop al revés. Donat un determinat nivell de convenciment de cada posició, hi haurà un bloc de ciutadans que oscil·laran. Quins són els màxims i els mínims d’aquestes oscil·lacions? Quin és el punt mig oscil·latori? En quin moment ens trobem? Quines previsions podem fer a partir d’aquí?

Primer de tot anem a obtenir la taula que conté, per cada baròmetre del CEO, tant el percentatge dels que volen com dels que no volen la independència i el percentatge de «tant o més espanyols que catalans».

Percentatges sobre total de la mostra

preguntes

espanyol

noVol_I

SiVol_I

Baròmetres

1a. 2014

45,55

42,1

49,8

2a. 2014

49,37

42,7

49,57

1a. 2015

51,36

48,01

44,15

2a. 2015

52,59

49,97

42,92

3a. 2015

46,15

42,75

51,4

1a. 2016

49,6

45,53

45,27

2a.2016

52,4

42,4

47,67

3a.2016

54,4

45,13

44,93

1a.2017

53

48,53

44,27

2a. 2017

55,27

49,4

41,07

Mitjana

50,969

45,652

46,105

Heus aquí el gràfic:

Només d’una manera aproximada, en un primer examen de la taula, resulta que les oscil·lacions, tindrien una longitud d’ona, separació temporal existent entre dos punts l’estat dels quals és idèntic, de 24 mesos, dos anys, i una amplada d’oscil·lació de cresta a cresta de 9 punts. En la data de l’últim baròmetre, juny 2017, ens trobaríem en una vall per l’independentisme i hauria de començar a pujar a raó de 0,375 punts de percentatge mensuals.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Evolució posicionaments identitari i social, segons baròmetres CEO

0

Evolució de les mitjanes dels eixos social i identitari, segons enquestes CEO

Escala de: 0, extrema dreta, a 10, extrema esquerra.

Escala de: 0, màxim espanyolisme, a 10, màxim catalanisme.

Esq-Dreta

Catal-Españ

1a. 2014

6,38

6,3

2a. 2014

6,08

6,27

1a. 2015

5,99

6,27

2a. 2015

6,15

6,21

3a. 2015

6,2

6,3

1a. 2016

6,13

6,18

2a.2016

6,17

6,3

3a.2016

6,15

6,12

1a.2017

6,07

6,08

2a. 2017

6,04

6,04

6,136

6,207

El gràfic:

Del març del 2014 al juny del 2017, s’observa una lleugera inclinació cap a la dreta i cap a a l’espanyolisme. Ara bé, donat el caràcter oscil·latori del fenomen i el període curt de temps, no es pot treure cap conclusió. Hem de fer notar que el 9N (9 de novembre del 2014) se situa entre el 2n baròmetre de 2014 i el primer del 2015.

Anem a enfocar-ho amb més detall i compararem la suma d’enquestes del 2016 amb les del 2017, primer en l’aspecte social i després en l’identitari:

Posicionament social

Percentatges

2016T

2017.2T

diferència

Aplecs

NS/NC

5,56

7,9

2,34

Esq rad.

9,56

8,8

-0,76

Esq mod.

43,58

41,33

-2,25

Dreta mod.

30,93

30,77

-0,16

Dreta

10,37

11,2

0,83

100

100

Qui més baixa és l’esquerra moderada i qui més puja NS/NC. Cal tenir present que en les seves posicions a qui més s’acosten els NS/NC és a la Dreta.

Posicionament identitari

Percentatges

2016T

2017.2T

diferència

Aplecs

NS/NC

3,07

2,87

-0,2

Esp. total

14,02

16,5

2,48

Es. mod.

35,04

34,76

-0,28

Cat. mod.

26,64

24,37

-2,27

Cat. total

21,23

21,5

0,27

100

100

Qui més baixa són els catalanistes moderats i qui més puja els espanyolistes totals.

Finalment, anem a mirar-ho amb una mica més de detall i compararem els aplecs resultat de l’encreuament dels eixos social i identitari, ordenats per ordre de major a menor mobilitat:

Percentatges

B-2016

B-2017.2T

diferències

APLECS

CMxEM

15,4

13,9

-1,5

ESxNS

1,04

2,2

1,16

CTxEM

10,78

9,83

-0,95

ESxDT

3,09

4,03

0,94

EsMxNS

2,24

3,1

0,86

CTxCN

4,18

5

0,82

CMxER

2,09

1,43

-0,66

ESxEM

3,98

4,57

0,59

CMxNS

0,6

1,1

0,5

EsMxEM

12,47

12,03

-0,44

CMxCN

6,33

5,9

-0,43

EsMxCN

15,02

14,63

-0,39

NSxNS

1,13

0,8

-0,33

ESxCN

5,04

4,77

-0,27

EsMxER

2,24

1,97

-0,27

CMxDT

2,22

2,03

-0,19

CTxNS

0,53

0,7

0,17

CTxER

3,91

4,03

0,12

CTxDT

1,82

1,93

0,11

NSxCN

0,36

0,47

0,11

ESxER

0,87

0,93

0,06

EsMxDT

3,07

3,03

-0,04

NSxEM

0,96

1

0,04

NSxER

0,44

0,43

-0,01

NSxDT

0,18

0,17

-0,01

Qui més baixa són els catalanistes moderats d’esquerra moderada, que el 2016 eren l’aplec majoritari (llavors 15,4%, ara 13,9%). Ara passen a ser majoritaris els espanyolistes moderats de dreta moderada (centre) (llavors 15,02, ara 14,63%). Pugen els aplecs d’espanyolistes totals (ES).

De moment tot això cal agafar-ho amb pinces, ja hem vist que en els baròmetres del 2017 els grups de més edat tenen una major representació que en els baròmetres del 2016. Aquests grups són percentualment més de dretes i més espanyolistes. A més cal sumar-hi el caràcter oscil·latori d’aquests processos ideològics i l’actuació de l’atzar.

Ho anirem seguint i buscant més relacions estadístiques que ens ajudin a dir alguna cosa de les causes.

Concedir la funció de “dictador”.

0

La llei és una entitat abstracte producte dels humans, no té una existència pròpia. La llei depèn d’una sobirania i aquesta pot decidir sobre ella i anul·lar-la, si cal. En l’època clàssica, en l’antic republicanisme, en les situacions crítiques que posaven en perill la pròpia supervivència com a subjecte polític (guerres exteriors o interiors, civils, especialment), les assemblees populars eren sobiranes i decidien si es trobaven en un «estat d’emergència» que requeria, per un període limitat renovable, habitualment sis mesos, la suspensió temporal de la normalitat jurídica i la concessió a un magistrat o a un consell de magistrats del poder per prendre les seves decisions al marge de la llei. Donaven a aquests magistrats la funció de «dictador» (d’una manera temporal). Demanar en aquestes situacions el compliment estricte de la llei seria vist com un acte de col·laboració amb l’enemic.

No era una tirania, no era cap privilegi, sinó més aviat una carga. El dictador estava obligat a retre comptes dels seus actes tan aviat acabava en l’exercici de la seva autoritat. A més, durant el seu mandat es trobava sota la vigilància dels tribuns de la plebs.

Quanta gent que no vol la independència votarà Sí? (segons CEO)

0

 

Hi ha una certa discussió sobre el fet que gent que no vol la independència votaran Sí com a instrument de ruptura democràtica amb el Règim del 78. Quanta gent són segons l’última enquesta del CEO?

Anem a fer l’encreuament entre la pregunta «Vol la independència?» i la pregunta «Vot en el referèndum». Heus aquí la taula:

Vol indepedència * Vot referèndum [recompte, fila %, columna %, total %].

recompte, fila %, columna %, total % Vot referèndum
NO NOVOTA ALTRES NS/NC Total
Vol indepedència 552,00 3,00 16,00 8,00 37,00 616,00
89,61% ,49% 2,60% 1,30% 6,01% 100,00%
94,36% ,85% 5,90% 10,67% 17,05% 41,07%
36,80% ,20% 1,07% ,53% 2,47% 41,07%
NO 21,00 340,00 232,00 45,00 103,00 741,00
2,83% 45,88% 31,31% 6,07% 13,90% 100,00%
3,59% 96,59% 85,61% 60,00% 47,47% 49,40%
1,40% 22,67% 15,47% 3,00% 6,87% 49,40%
NS/NC 12,00 9,00 23,00 22,00 77,00 143,00
8,39% 6,29% 16,08% 15,38% 53,85% 100,00%
2,05% 2,56% 8,49% 29,33% 35,48% 9,53%
,80% ,60% 1,53% 1,47% 5,13% 9,53%
Total 585,00 352,00 271,00 75,00 217,00 1500,00
39,00% 23,47% 18,07% 5,00% 14,47% 100,00%
100,00% 100,00% 100,00% 100,00% 100,00% 100,00%
39,00% 23,47% 18,07% 5,00% 14,47% 100,00%

Quanta gent que no vol la independència votarà Sí? El 2,83%.

Quanta gent que sí vol la independència votarà No? El 0,49%

Hi ha una diferència de 2,34 punts de transvasament de vot a favor del Sí. Si els restem del No i els sumem al Sí fan 4,68 punts de marge.

L’enquesta diu que respecte al cens el 39% votarà Sí i el 23,47% No, 18,07% no votarà, 5% nuls, 14,47% NS/NC. Dels que no votaran, el 85,61% provenen del NO, només el 5,90% del Sí. Per contra del 14,47% que no ho tenen decidit, la cosa es reparteix equitativament 41,07% del Sí contra 49,40% del No.

La victòria del Sí prové, doncs, dels 2,83 punts del No que votaran Sí i de la divisió del NO entre votar No, 45,88%, i no votar, 31,31%.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Una anàlisi lògica del missatge del cartell.

0

Suposarem que el cartell diu això:

«Qualsevol individu d’ideologia neofranquista serà contrari a la celebració del referèndum». Formalment, (x) (Nx →¬Fx).

Si d’aquí pretenc afirmar (x) (¬Fx →Nx), «qualsevol contrari al referèndum és un neofranquista», cometo la fal·làcia d’afirmació del consegüent. És com si de l’afirmació «si plou, el carrer està mullat» pretengués derivar que «si el carrer està mullat, plou».

És a dir, tenir ideologia neofranquista és condició suficient però no necessària per ser contrari al referèndum. En cap cas, doncs, s’afirma que sigui condició necessària.

Fins aquí l’expressió en un llenguatge formal de la causalitat. Intentem ara l’anàlisi causal mateix. Podem distingir tres casos:

Si diem que «Qualsevol individu d’ideologia neofranquista serà contrari a la celebració del referèndum», ens trobem en el primer cas en què “ser neofranquista” comparteix amb altres condicions el fet que cadascuna d’elles per separat és suficient per provocar ser contrari al referèndum.

Si tenen alguna cosa en comú o no aquestes diverses actituds, a banda de provocar el mateix posicionament, ja seria una altra discussió.

Ara bé, sembla que certs artistes i intel·lectuals precisament s’han agafat a això últim, cosa de la qual el cartell no en diu res, i han de justificar, amb una certa agressivitat, que no tenen res en comú amb d’altres condicions suficients que també provoquen el rebuig al referèndum.

Grups d’edat a l’enquesta del CEO, 2on. Baròmetre 2017

0

Heus aquí els percentatges d’enquestats dins cada baròmetre que corresponen a cada grup d’edat. La primera columna correspon als percentatges reals, any 2016, dins la població segons l’IDESCAT.

% sobre població > 18

Baròmetres

IDESCAT

2016.T

2017.1

2017.2

Grups d’edat

De 18 a 24 anys

8,20%

7,69%

7,80%

7,67

De 25 a 34 anys

14,85%

14,11%

13,14%

13,13

De 35 a 49 anys

30,89%

29,67%

29,60%

29,47

De 50 a 64 anys

23,32%

23,69%

24,33%

24,53

Més de 64 anys

22,74%

24,84%

25,13%

25,2

Veiem que als baròmetres hi ha una sobre-representació dels grups de més edat. I aquests són precisament els grups on el NO a la independència obté més percentatge, cosa que distorsiona l’enquesta a favor del NO.

Anem a veure, doncs, aquests percentatges de Si/No/NsNc dins cada grup:

2017.1

2017.2

Grups d’edat

No

NS/NC

No

NS/NC

De 18 a 24 anys

45,30%

43,59%

11,11%

41,74

46,96

11,3

De 25 a 34 anys

43,65%

43,65%

12,69%

41,62

47,72

10,66

De 35 a 49 anys

46,85%

46,40%

6,76%

42,31

45,48

12,22

De 50 a 64 anys

44,11%

49,59%

6,30%

41,03

51,36

7,61

Més de 64 anys

41,38%

54,11%

4,51%

39,15

53,7

7,14

Global

44,27%

48,53%

7,20%

41,07

49,4

9,53

Ara bé, en l’últim baròmetre, el NO guanya a totes les franges d’edat. La distorsió, doncs, incrementa l’avantatge del NO, però no l’elimina.

Publicat dins de Política | Deixa un comentari

Aproximació a l’1-O amb la teoria de jocs (4)

0

A l’ultim apunt dèiem que el resultat del procés cap a la independència depenia de la «tria de la Història», és a dir, de l’actuació de la gent. Després de construir l’arbre del joc, donàvem unes probabilitats als diversos esdeveniments i, amb aquestes probabilitats, ens sortia que l’Estat reprimiria, organitzaria i intentaria un cop d’estat a Catalunya, la utilització de la força contra les institucions.
Avui anem a modificar aquestes probabilitats i veurem com afecta al resultat. Això ens pot fer entendre també, per on cal fer força per aconseguir altres probabilitats que condueixen a resultats més favorables.
Donàvem una probabilitat del 10% al fet que la Generalitat acataria la prohibició del referèndum i d’un 90% que la Generalitat no acataria. I en aquest últim escenari que l’Estat s’imposaria amb una probabilitat del 80%. En aquestes circumstàncies, respectant les altres probabilitats, l’actuació més útil per l’Estat era organitzar i intentar un cop d’estat a Catalunya, la utilització de la força.
Ara bé, si reduïm a un 2% la probabilitat que la Generalitat acati la prohibició, els resultats ja són uns altres, per molt poc, aleshores l’actuació més útil per l’Estat és prohibir, però no impedir el referèndum.
L’actuació aquests dies del Govern accentuant el compromís total amb el referèndum i eliminant del joc (reduint a la mínima probabilitat) la rendició, va en aquest sentit.
I si a més la resistència al cop d’Estat, la mobilització popular, es mostra cada vegada més forta i decidida, les probabilitats de victòria de l’Estat en l’enfrontament podem reduir-les una mica fins a un 70%, aleshores és cada vegada més de l’interès de l’Estat  prohibir, però no impedir el referèndum. Ara la utilitat per l’Estat de S1 (utilització de la força) és 4,532 i la de S2 (no utilitzar la força) és 4,79. Els marges són estrets, però …
Així, doncs, el referèndum es farà, segons aquests càlculs, si no hi ha cap dubte que la Generalitat el realitzara, faci el que faci l’Estat, i si es mostra una forta capacitat de mobilització i resistència popular.