Anatomia d’una majoria absoluta (Sant Pere de Ribes), esbós 1.

Les eleccions per partida doble del passat diumenge ens donen eines comparatives que afinen molt millor les possibilitats d’anàlisi electoral. A Sant Pere de Ribes, un 60% dels seus veïns van acudir a les urnes, 13115 persones, 250 d’elles només per participar de les eleccions locals, però 12865 per fer-ho en les dues. Continua llegint

Els tics Neo-Lliberals de la CUP

La principal causa de la patacada de la CUP-Barcelona ha estat la invisibilització del projecte per part dels mitjans, que m’entre no l’entenien l’hi van donar bona imatge i bastanta corda, però quan va obtenir la clau de govern el 2015 va venir el pressing CUP i a partir de la caiguda d’Artur Mas es passà a la demonització per part de mitjans tant barcelonins com el Periodico i la Vanguardia; Tot i amb això, durant un temps encara hi havia espai mediàtic, d’uns mesos cap aquí, amb les municipals a l’horitzó, el panorama mediàtic, també de TV3, ha estat directament la distorsió i invisibilització de les iniciatives sorgides d’aquest espai. Continua llegint

Anàlisis de la derrota electoral independentista

  • Breu anàlisi post electoral tardà:

Empat tècnic o victòria pírrica de les esquerres espanyoles: La foto resultant de les eleccions amb una única volta és sempre una imatge moguda, especialment davant d’un arc polític en ple procés de transformació, sense una aritmètica consolidada. I amb tot n’esdevé el marc per definir per on aniran les coses al ser l’única expressió legal de la sobirania popular.I les xifres son les que son, podem analitzar-les per blocs o per partits, i disgregar durant hores sobre quin és el marc cognitiu que ha definit el sentit del vot, però en definitiva, si n’apartem els vots als partits perifèrics, la diferencia de 63000 paperetes entre els blocs de l’esquerra i la dreta d’ascendència estatal (un 0’24% del total de vots emesos), és un empat tècnic, Continua llegint

ètica d’inici: en defensa de l’error

Molts filòsofs, no només els contractualistes, han recorregut a “l’estat de natura” o “naturalesa humana” a mode de tipus ideal weberià, partint de punts de vista per lo demés dissímils i coincidint sols en equiparar-lo a una individualitat construïda des d’una soledat impossible; si ens fixem, per agafar un exemple, en la situació original de Rawls, aquesta seria la principal crítica que aquest afrontava, i resolia, a l’hora de desenvolupar un “dret de gents”[1] o un marc per les relacions internacionals, aportant uns tipus “no ideals”, o imperfectes, per emmarcar les relacions entre Estats i col·lectivitats humanes, però no en les relacions individuals, que es mantenien basades en allò del vel de la ignorància.

Continua llegint

Apunts sobre corrupció

 

Les paraules son eines molt extranyes; cadenes de significants que evolucionen, en forma de metàfores, mentre les reciclem i/o reutilitzem per seguir donant forma al món. Quan parlem de corrupció, fins hi tot de corrupció política, parlem d’una sèrie de comportaments patològics diversos que comparteixen la manca d’equitat i respecte a les normes bàsiques de convivència; d’una xacra social que provoca ineficiencia i ineficacia administrativa, arbitrarietats i desigualtats que perverteixen el sentit d’aquestes normes de convivència; malgrat no sempre transgredeix les normes legalment establertes, a vegades sols les socials o morals, a vegades ni això.

Continua llegint

Retratats

Ara sí que s’ha acabat, el procés estava tocat de mort, tot i que alguns dels seus agents encara no s’havien sabut ressituar, però, els amb moviments d’aquests últims dies, de fet mesos, el que han enterrat els nostres representants polítics és el somni de la independència, ja podem guardar les estelades, qui sap fins quan.  Continua llegint

El PSOE és part del problema, i no ho vol ser de la solució. (presoners dels escenaris IV)

La Senyora Celaa menteix, o no sap de què parla. Si no és conscient de que és l’Estat que “elles governen” qui atia el foc del conflicte a Catalunya l’hi deu faltar un bull; i si n’és, és tan cínica com l’Iceta, l’Albiol, i l’Arrimades, o els jutges que retorcen “torticerament” la legislació per perjudicar els presos polítics (i això també té nom: Lawfare, no s’ho han inventat ells), quan insisteix en culpar les víctimes dels crims del seu Estat. Mentre ampara les passejades de bandes d’ultres exibint armes blanques i molt d’odi.

Cada vegada sembla més clar que la part intel·ligent del PSOE ja s’ha jubilat, o va abandonar el partit fa temps.

Continua llegint

Villarejo?: res de nou

L’actual Regne espanyol s’ha configurat política i administrativament en dues grans fases d’impuls: en els inicis de la dictadura genocida dels franquistes, just després de la derrota de la darrera república espanyola, es va fer ras i net amb les institucions, publiques, privades o populars, que s’havien anat bastint gràcies a les lluites socials del primer terç de segle i avien atansat la societat als paràmetres de modernitat i democràcia d’alguns països veïns; les institucions que no van desaparèixer van haver de sobreviure entre la clandestinitat i l’exili. Continua llegint

Presoners dels escenaris (III)

El dilema del presoner és una d’aquelles situacions idealitzades proposades des de l’acadèmic àmbit de la “teoria dels jocs” per il·lustrar i mirar de preveure un procés de presa de decisions; la proposta situa dues persones, per separat, davant d’un xantatge policial que vol extreure’n una confessió, a ambdues els prometen lliurar-se de la pena culpant a l’altre, amb l’objectiu que s’acusin, condemnant-se, mútuament; si es mantenen en silenci potser no hi ha cas i el jutge les deixa en llibertat, o se’n surten amb una condemna mínima, però, estan incomunicades, no poden saber quina ha estat la decisió de l’altre; en aquesta tessitura s’assumeix que s’acaben acusant entre elles, i pagant la pena màxima. No deixa de ser un “joc de trolley”. Amb aquest plantejament es va fer un concurs força entretingut fa uns anys a Tv3, que es deia “sis a traïció”.

 

Només Confessa persona 1

Només Confessa persona 2

Ambdues Confessen

No confessen

Persona 1

Lliure

Condemnada

Condemnada

C. Lleu o Lliure

Persona 2

Condemnada

Lliure

Condemnada

C. Lleu o Lliure

 

Simplificant-ho molt, el que planteja l’actual situació política és un escenari semblant, amb l’afegit que per alguns la presó no és cap plantejament teòric, sinó la circumstancia real. Continua llegint