Presoners dels escenaris (segona part)
Acceptar de fer president Sànchez, sense un compromís públic per l’alliberament dels presos polítics, malauradament s’haurà de recordar com un més dels errors que han comès els nostres representants al congrés espanyol. Es pot al·legar que aquesta condició era impossible d’acceptar per el PSOE, o que hauria fet impossible l’acord d’investidura i el canvi de govern, però era el mínim comú denominador de justícia necessari per començar a parlar de res.
Si quelcom ha quedat clar és que el govern espanyol no pot fer més del que va fer la passada tardor, el següent pas de la necropolítica que aplicaren és l’ús d’un nivell de violència il·legal i que difícilment podrien justificar davant els tribunals internacionals, donant una imatge que hauria de ser insuportable per la UE, que d’assumir-la també estaria cavant la seva tomba política. Però la passada tardor també van sortir a la llum els límits de la classe política local, la ingenuïtat de molts i la poca habilitat d’alguns, tot s’ha de dir. (més…)