El Xató Pica

Filosofia, Política i Economia

Arxiu de la categoria: Independència

Anàlisis de la derrota electoral independentista

0
Publicat el 16 de maig de 2019
  • Breu anàlisi post electoral tardà:

Empat tècnic o victòria pírrica de les esquerres espanyoles: La foto resultant de les eleccions amb una única volta és sempre una imatge moguda, especialment davant d’un arc polític en ple procés de transformació, sense una aritmètica consolidada. I amb tot n’esdevé el marc per definir per on aniran les coses al ser l’única expressió legal de la sobirania popular.I les xifres son les que son, podem analitzar-les per blocs o per partits, i disgregar durant hores sobre quin és el marc cognitiu que ha definit el sentit del vot, però en definitiva, si n’apartem els vots als partits perifèrics, la diferencia de 63000 paperetes entre els blocs de l’esquerra i la dreta d’ascendència estatal (un 0’24% del total de vots emesos), és un empat tècnic, (més…)

Retratats

0

Ara sí que s’ha acabat, el procés estava tocat de mort, tot i que alguns dels seus agents encara no s’havien sabut ressituar, però, els amb moviments d’aquests últims dies, de fet mesos, el que han enterrat els nostres representants polítics és el somni de la independència, ja podem guardar les estelades, qui sap fins quan.  (més…)

El PSOE és part del problema, i no ho vol ser de la solució. (presoners dels escenaris IV)

0

La Senyora Celaa menteix, o no sap de què parla. Si no és conscient de que és l’Estat que “elles governen” qui atia el foc del conflicte a Catalunya l’hi deu faltar un bull; i si n’és, és tan cínica com l’Iceta, l’Albiol, i l’Arrimades, o els jutges que retorcen “torticerament” la legislació per perjudicar els presos polítics (i això també té nom: Lawfare, no s’ho han inventat ells), quan insisteix en culpar les víctimes dels crims del seu Estat. Mentre ampara les passejades de bandes d’ultres exibint armes blanques i molt d’odi.

Cada vegada sembla més clar que la part intel·ligent del PSOE ja s’ha jubilat, o va abandonar el partit fa temps.

(més…)

Presoners dels escenaris (segona part)

0

Acceptar de fer president Sànchez, sense un compromís públic per l’alliberament dels presos polítics, malauradament s’haurà de recordar com un més dels errors que han comès els nostres representants al congrés espanyol. Es pot al·legar que aquesta condició era impossible d’acceptar per el PSOE, o que hauria fet impossible l’acord d’investidura i el canvi de govern, però era el mínim comú denominador de justícia necessari per començar a parlar de res.

Si quelcom ha quedat clar és que el govern espanyol no pot fer més del que va fer la passada tardor, el següent pas de la necropolítica que aplicaren és l’ús d’un nivell de violència il·legal i que difícilment podrien justificar davant els tribunals internacionals, donant una imatge que hauria de ser insuportable per la UE, que d’assumir-la també estaria cavant la seva tomba política. Però la passada tardor també van sortir a la llum els límits de la classe política local, la ingenuïtat de molts i la poca habilitat d’alguns, tot s’ha de dir. (més…)