Ha fet fortuna la noció que la principal problemàtica respecte al sistema polític és que les decisions polítiques “han escapat al nostre control”, però alguna vegada han estat sota el nostre control?
(més…)
Les paraules son eines molt extranyes; cadenes de significants que evolucionen, en forma de metàfores, mentre les reciclem i/o reutilitzem per seguir donant forma al món. Quan parlem de corrupció, fins hi tot de corrupció política, parlem d’una sèrie de comportaments patològics diversos que comparteixen la manca d’equitat i respecte a les normes bàsiques de convivència; d’una xacra social que provoca ineficiencia i ineficacia administrativa, arbitrarietats i desigualtats que perverteixen el sentit d’aquestes normes de convivència; malgrat no sempre transgredeix les normes legalment establertes, a vegades sols les socials o morals, a vegades ni això.
Ara sí que s’ha acabat, el procés estava tocat de mort, tot i que alguns dels seus agents encara no s’havien sabut ressituar, però, els amb moviments d’aquests últims dies, de fet mesos, el que han enterrat els nostres representants polítics és el somni de la independència, ja podem guardar les estelades, qui sap fins quan. (més…)
La Senyora Celaa menteix, o no sap de què parla. Si no és conscient de que és l’Estat que “elles governen” qui atia el foc del conflicte a Catalunya l’hi deu faltar un bull; i si n’és, és tan cínica com l’Iceta, l’Albiol, i l’Arrimades, o els jutges que retorcen “torticerament” la legislació per perjudicar els presos polítics (i això també té nom: Lawfare, no s’ho han inventat ells), quan insisteix en culpar les víctimes dels crims del seu Estat. Mentre ampara les passejades de bandes d’ultres exibint armes blanques i molt d’odi.
Cada vegada sembla més clar que la part intel·ligent del PSOE ja s’ha jubilat, o va abandonar el partit fa temps.
El dilema del presoner és una d’aquelles situacions idealitzades proposades des de l’acadèmic àmbit de la “teoria dels jocs” per il·lustrar i mirar de preveure un procés de presa de decisions; la proposta situa dues persones, per separat, davant d’un xantatge policial que vol extreure’n una confessió, a ambdues els prometen lliurar-se de la pena culpant a l’altre, amb l’objectiu que s’acusin, condemnant-se, mútuament; si es mantenen en silenci potser no hi ha cas i el jutge les deixa en llibertat, o se’n surten amb una condemna mínima, però, estan incomunicades, no poden saber quina ha estat la decisió de l’altre; en aquesta tessitura s’assumeix que s’acaben acusant entre elles, i pagant la pena màxima. No deixa de ser un “joc de trolley”. Amb aquest plantejament es va fer un concurs força entretingut fa uns anys a Tv3, que es deia “sis a traïció”.
Només Confessa persona 1 |
Només Confessa persona 2 |
Ambdues Confessen |
No confessen |
|
Persona 1 |
Lliure |
Condemnada |
Condemnada |
C. Lleu o Lliure |
Persona 2 |
Condemnada |
Lliure |
Condemnada |
C. Lleu o Lliure |
Simplificant-ho molt, el que planteja l’actual situació política és un escenari semblant, amb l’afegit que per alguns la presó no és cap plantejament teòric, sinó la circumstancia real. (més…)
Fa poc més de sis mesos, al caliu de l’immediat anàlisi dels resultats electorals de desembre, qui subscriu aquestes línies, apostava per una segona volta electoral per aquestes dates, amb el 155 vigent. Respecte a la repetició electoral, està clar que hem vaig equivocar, podríem buscar-hi els perquès, però ara no serviria per res, sinó forma part del moment polític present que ens disposem a repassar breument. (més…)
