marginàlies

L’indigne i oprobiós president del Parlament de les Illes Balears ahir demostrà clarament qui és malgrat la seva aparença d’anar com qui xafa ous i de semblar no haver romput un plat mai: un camisa blava violent que se sent l’amo absolut de l’arxipèlag, com si fos la seva possessió, i així actua i es comporta. L’esqueix de la fotografia d’Aurora Picornell i d’altres “Roges del Molinar” ho deixa palès amb tota claredat. I és així perquè ell i el seu partit hiperfranquista -una manera estúpida de dir-li feixista, ja ho sé- abominen tot el representa Aurora Picornell i les altres assassinades del Molinar: la dretura ètica, el bé i la mirada comuns, el saber, la cultura, el coneixement de la història que més directament ens concerneix, la formació, la lectura crítica de tot el que s’esdevé i el que es projecta per al futur…

I es comporta com tot aquell que maltracta de paraula o d’obra: culpabilitzant la víctima. De llibre.

Evidentment que ja no hauria d’ocupar el lloc de representació que ostenta de la manera més roïna, bruta i embrutidora possible però ni ell se n’anirà ni els que l’aguanten a la cadira faran res per fer-lo botir perquè comparteixen tot el que ha fet, fa i farà per ofrenar noves glòries al cabdill sanguinari, no ens enganyem.

En un poble adret, digne i democràticament exigent ja no hi seria, però aquí, com deia aquell, els partits d’obediència espanyola ens tracten com una païssa, no com un país. I així ens va.