marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

12 de juliol de 2024
0 comentaris

NERUDA, 120 ANYS

Avui fa 120 anys que va néixer a Parral, Xile, Ricardo Eliezer Neftalí Reyes Basoalto o Pablo Neruda, com és conegut. L’any 1971 se li va concedir el Premi Nobel de Literatura. Va morir a Santiago de Xile el 23 de setembre de 1973, dotze dies després del cop d’estat de Pinochet. Inicialment es va dir que el càncer de pròstata que patia va ser la causa de la seva mort. Posteriorment, analitzades les seves restes, es va confirmar que va ser assassinat.

Així comença la seva obra preferida, el monumental “Canto general”

Antes que la peluca y la casaca
fueron los ríos, ríos arteriales:
fueron las cordilleras, en cuya onda raída
el cóndor o la nieve parecían inmóviles:
fue la humedad y la espesura, el trueno
sin nombre todavía, las pampas planetarias.

El hombre tierra fue, vasija, párpado
del barro trémulo, forma de la arcilla,
fue cántaro caribe, piedra chibcha,
copa imperial o sílice araucana.
Tierno y sangriento fue, pero en la empuñadura
de su arma de cristal humedecido,
las iniciales de la tierra estaban
escritas.
Nadie pudo
recordarlas después: el viento
las olvidó, el idioma del agua
fue enterrado, las claves se perdieron
o se inundaron de silencio o sangre.

I si s’escolta la versió que d’aquest “Canto general” en va fer Mikis Theodorakis, s’eixampla l’efecte: https://www.youtube.com/watch?v=g0SgthJVbk4


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.