marginàlies

Bartomeu Bennàssar i Vicens (Felanitx, 1937), prevere, moralista i escriptor, és un dels pensadors mallorquins més destacats dels darrers anys. Analista atent i precís, el 1966 es doctorà amb la tesi: Turismo y pastoral. Síntesis de teología de las vacaciones. El 2001 recollí totes les seves reflexions al voltant del turisme de masses i les seves conseqüències a Mallorca en el text: Procés al turisme: turisme de masses,  immigració, medi ambient i marginació a Mallorca (1960-2000), publicat a Palma a Lleonard Muntaner, editor.

Avui que es parla tant de reconsiderar el model turístic, faríem bé, tots, de retornar a aquesta aportació meticulosa, primcernuda, rigorosa i clarificadora de Bennàssar, en esdevenir capital per entendre la realitat social, econòmica, cultural i política de l’illa de Mallorca dels darrers seixanta anys.

“Tant el viatjar com l’acollir és un art, una ciència i una tasca. Requereix corregir constantment molts defectes i també coratge per millorar moltes coses”, diu Bennàssar, i assenyala també: “La indústria turística és una industria consumista d’alt grau, que ofereix béns i serveis, viatges i hotels, menjar i beure per a consumir. Béns i serveis que no són elementals ni bàsics per a la supervivència o per a cobrir les necessitats primeres. El turisme és un fenomen de consum global i total. És l’esperit mateix del consumisme”.

Fa vint-i-tres anys Bennàssar es demanava i aclaria: “Com serà el turisme en l’època de la imparable globalització econòmica i tecnicomediàtica? Època encara més reductora d’allò més profund i finalístic en els processos humans (valors, fins, sentit cultural, etc.) a una superfície plana: que sigui el turisme un instrument que funcioni (funcionaris, administracions, hotels, transports, viatges, etc.) perquè la màquina “dinerària” no pari. Per una major facilitat econòmica i comercial-consumista s’uniformitza tot, també el turisme (el turista i els llocs turístics) El resultat és un turisme pla, sense relleus, sense diferenciació ni diversificació. Les mateixes sensacions, imatges, sabors, idees, modes i espectacles… pertot. El mercat universal del viatge produeix arreu les mateixes sensacions”.

I mesell d’ironia adverteix: “La cultura fenícia del guany aprofitat sobre l’esquena dels altres i la cultura turística tracten de sobreexplotar encara més la “gallina”. Que ara ens faci els “ous d’or”; per als venidors… les plomes”.

I encara aclareix més en dir: “Per passar de turisme-economia a turisme-forma de vida i de país i sens dubte a una vida de qualitat i a un país estructurat i harmònic, cal una fonda reconversió turística, cal implicar-nos en una nova frontera. El “boom” turístic ens explotà i encara ens explota com a persones i com a poble. Si entràssim dins una època, diguem, “post-turística” amb una certa dosi d’”hipoturisme” o baixa de turistes i amb una major sensatesa adquirida (ètica) podríem retrobar-nos a nosaltres mateixos i aidar a retrobar-nos com a poble”.

Impecable. Per rellegir. Per apreuar. Per atendre.