marginàlies

Sempre falten paraules.
Muntanya, camí, nord, no basten per dir clares les passes que fugen.
Somni, volença, pressa, no acaben d’abastar tot el seu territori fèrtil.
Falten paraules, sempre.
Passió, tristesa, poble, tot i l’esforç vacil·len, es confonen, es desnodreixen mentre diuen.
Llibertat, aurora, sang, escanyades i escanyolides s’acuneten com els trets.
I tanmateix no en sobra cap, de mot, per engendrar calfreds.