marginàlies

Sembla que encara hi som amb la boca fresca per un glop de vi blanc que sembla que cridi la menta per fer-la més convidadora. Hi som, com la recerca obstinada del temps que s’amaga, que ha trepanat la terra i fuig desesperat, que no es vol manifestar, que no vol fer de terrissaire de les desatencions, de les pèrdues i dels vols frustrats. I la recança de no trobar allò que podria provar de sobreviure al silenci que deixarem. Seguim demanant-nos absurdament si va ser primer la gallina de la mort o l’ou de la vida, si el mal és anterior al bé per tal de poder confirmar que la bondat és revolucionària i escriure-ho inintel·ligiblement en un vers que ho confia tot al risc que som incapaços d’assumir. Encara hi som?