marginàlies

Sentia la gelor de l’aire de quan caus en picat. La discussió amb na Vicenta, la seva dona, l’havia deixat estormaiat, sense forces ni per posar el mac en terra. Massa ofensa continguda, massa retrets  encarnats, massa pus incontinent. Assegut davant l’ordinador que esperava la crònica diària –el redactor en cap del periòdic on treballava li acabada de donar cinc minuts perquè l’enllestís- es mirava el teclat tot esperant que l’abduís, que es fes càrrec de la seva desastrosa empena i el llançàs com un esput a les butzes de l’ordinador. No compareixen les paraules, debades provava de cercar-ne una a partir de la qual desfer la troca i només li compareixia el nom de la seva dona.

Sols es veia caient a plom des d’una alçada immesurable. L’atordiment li demanava ser només dragó per ficar-se entre les pedres de la paret seca del desencontre i la tumoració afectiva que el desafiava. Tan sols volia resguardar-se del pànic de sentir-se nigul; i ningú.

Vivim de retalls, se li ocorregué escriure molt lentament, com si no frisàs, com si no tingués només cinc minuts per fer la crònica parlamentària. Copiam descaradament la vida dels altres, seguí amb més ritme. N’hi ha que sostenen que es pot imposturar l’existència, prenia volada. I això és cosa de morts, com sap tothom, féu un descans.

Rellegí tres vegades allò que havia escrit i somrigué. I seguí: afanya’t, diable, que a l’infern hi comencen a néixer esparregueres i na Vicenta, na Vicenta Caratrista, no té por de res, i tothom la tem; les ortigues i tot, quan les toca, deixen de ser coentes.

Tenia només cinc minuts per escriure la batussa parlamentària d’ahir que acabà com el ball de la moixeta, i ell blocat, alienat, escrivint bestieses. Tenia l’ocasió de demostrar un cop més que era el millor cronista parlamentari del país i en lloc d’afanyar-se a descriure una sessió golfa, obscena, en lloc sagrat, prenia les camades de la bogeria. Empaonat, no obstant, amb les galtes envermellides pel rubor de la follia, imprimí aquella cinquantena de paraules i les lliurà tot satisfet al seu redactor en cap.