marginàlies

Decretada la passa de temps, tothom se’n preserva fent-se closques de caragol i convertint els dormitoris en cellers.
I de la llum que s’ofereix a gratcient són pocs els que n’aprofiten una ambosta per netejar-se les ocurrències, car és prou sabut que el pensar no és cap deure.
El migdia no quedarà, tanmateix, s’excusa qui creu que el present és a anys llum de la realitat.
Sols fruïm d’embastardir i embrutar, d’oferir anyells als llops, de viure al dictat de la supervivència, es diu només a ell qui de la mirada n’ha fet única via de comunicació.
Ningú no repara en l’exultació de la criatura que ja reconeix els somnis i el fil de teranyina que els separa dels mots.